Irene Urdangarin ha pres una decisió contundent. La filla menor de la infanta Cristina ha trencat tot contacte amb la branca central de la família reial. No truca, no respon missatges, no vol saber-ne res. La seva actitud és clara: silenci absolut.
Tot va començar anys enrere, quan la seva mare, Cristina, va passar de ser una de les figures més estimades en la família reial a convertir-se en una persona incòmoda. Letícia va ser clau en aquest canvi. Des de la seva arribada a Zarzuela, no va suportar Cristina. Ni als Borbó. Ni a la reina Sofia. Ni de bon tros al rei emèrit. I aquesta tensió va anar en augment.
Sense contacte entre Irene Urdangarin amb Elionor i Sofia
La relació entre Letícia i Cristina va esclatar el 2005, després del bateig d'Irene. Un gest de menyspreu per part de Letícia va ser el detonador. Des d'aleshores, mai no van tornar a ser amigues. Al contrari: el seu vincle es va tornar fred i hostil.
Anys després, amb l'escàndol del Cas Nóos, la situació va empitjorar. Letícia va marcar distància. Es va convertir en la veu que exigia aïllament per a Cristina. Va ser una actitud contundent, que va ferir profundament la infanta i als seus fills.
Irene, la més jove, va ser també la que més va patir aquest distanciament familiar. Va créixer veient com la seva mare era apartada i humiliada. Com se li tancaven portes. Com els seus cosins, Elionor i Sofia, ja no eren part de la seva vida. I ha dit prou.
Els Urdangarin no volen saber res dels borbons
Igual com els seus germans, Juan, Pablo i Miguel, Irene ha optat per trencar relacions. No contesta missatges. No torna trucades. No vol trobades forçades ni fotos de família per a la premsa. No fingeix.
La seva decisió no és impulsiva. Ve d'anys d'observació, dolor i decepció. En el seu entorn confirmen que Irene sent que la seva mare ha estat maltractada per Letícia, i no vol tenir cap llaç amb qui ha causat tant mal.
Felip VI ho sap. Però no actua. Prefereix mantenir l'equilibri institucional. Mentrestant, el vincle familiar es trenca en silenci. Sense escàndols públics. Però amb conseqüències reals.