Des de fa anys, la vida sentimental de la infanta Elena ha estat un tema envoltat de misteri, rumors i murmuris palatins. Malgrat ser la primogènita del rei Joan Carles I, la seva figura mai no va ser tan idealitzada com la de la seva germana Cristina o el seu germà Felip. Però, darrere dels esdeveniments oficials i les aparicions públiques, s'amaga una història molt més aspra: els homes fugien d'ella, incapaços de bregar amb el seu temperament, fins que va aparèixer Jaime de Marichalar, l'únic que es va quedar... encara que per raons molt diferents a l'amor.
Molt abans de convertir-se en duquessa de Lugo, Elena de Borbó ja tenia fama entre els cercles aristocràtics de Madrid. La seva personalitat intensa, autoritària i poc accessible foragitava més d'un pretendent que, després de breus acostaments, optava per desaparèixer del mapa. Els qui la van conèixer en aquella època la recorden com una persona impulsiva, estricta i fins i tot una mica altiva. Tanmateix, el que per a alguns era una personalitat forta, per a d'altres era un mur emocional infranquejable.
Infanta Elena i el seu historial amorós: més ruptures que conquereixes
La pressió de pertànyer a la Casa Reial no va ser l'únic motiu que va frenar a les seves parelles. Segons pròxims, la infanta Elena exigia devoció absoluta, i la seva vida estructurada i protocol·lària no deixava espai per a espontaneïtat ni intimitat. Un dels casos més notoris va ser el de Cayetano Martínez de Irujo, que va confessar sense embuts que sortir amb la infanta va ser una experiència insostenible. "Va ser difícil sortir, però vaig tenir la força per dir això no és el meu, per a res no era el que buscava ni volia", va declarar en televisió, deixant entreveure que ser a prop d'Elena era un repte més gran que qualsevol vincle amb la noblesa.
Cap dels seus romanços no va prosperar, fins que va aparèixer Jaime de Marichalar, un aristòcrata navarrès que, segons fonts properes, no es va enamorar d'Elena, sinó del que representava. De fet, es comenta que ell mateix va costejar viatges, sopars i regals sense esperar reciprocitat emocional, només per refermar-se com a candidat real. L'objectiu estava clar: entrar per la porta gran al cercle dels Borbons.
Un matrimoni per conveniència: Marichalar va pagar el preu del cognom
El casament es va celebrar el 1995 amb gran pompa, però l'espurna de la passió mai no va ser evident. Marichalar complia, assistia, posava... però la fredor entre ambdós es feia cada vegada més notòria. Mentre ella s'aferrava als seus compromisos institucionals i al seu paper com a mare, ell era vist més com una figura decorativa que com un marit involucrat. La tensió va anar creixent fins a desembocar en el divorci, oficialitzat el 2009, després de més d'una dècada d'una convivència marcada pel silenci i la incomoditat.
Les males llengües asseguren que el somni de Marichalar va acabar convertint-se en un malson, i que el cost emocional de la seva ambició va ser més gran del que esperava. Elena, per la seva part, mai no va refer la seva vida sentimental. El seu caràcter no ha canviat, i continua vivint de forma discreta, allunyada dels escàndols, però també en una solitud triada (o imposada). Cap no ha tornat a casar-se. Ni Elena en va trobar un altre que la suportés, ni Jaime va trobar un cognom més il·lustre.