La imatge de Lady Di a Marbella continua viva en la memòria col·lectiva, no només per l'espontaneïtat de la princesa, sinó pel que van representar aquelles fotografies que mai no devien veure la llum. Avui, el protagonista d'aquest episodi, Juan Carlos Teuma, ha parlat sense filtres i les seves revelacions han deixat el públic amb la boca oberta. El fotògraf, convidat al programa Y ahora Sonsoles, no només va relatar com va aconseguir l'exclusiva que va paralitzar a la premsa internacional, sinó que a més va destapar la veritable intenció darrere dels arriscats posats de Diana. Les seves paraules són dinamita pura per al record de la Família Reial britànica.
Lady Di sense protecció oficial a Marbella: un desafiament inesperat
Les declaracions de Teuma han revelat un detall inquietant: Diana de Gal·les viatjava sense escorta durant la seva escapada espanyola. Una princesa exposada a l'aguait dels paparazzis, que lluny d'evitar la càmera, semblava convidar a ser retratats. Segons el testimoni, tot va començar amb una trucada anònima que el va posar sobre avís: "Lady Di és en camí, va amb una amiga i està buscant problemes". Aquella advertència va ser el detonador d'una història que canviaria la percepció pública de la princesa. I és que Diana, amb plena consciència, es va deixar captar sense la part superior del biquini, sabent que aquestes imatges es convertirien en portada mundial.
Una estratègia contra la reina Isabel II: la rebel·lió silenciosa de Diana
El més explosiu de la confessió és la interpretació del mateix fotògraf: "A Lady Di li encantava punxar la reina". Segons Teuma, la princesa no només es va deixar fotografiar, sinó que ho va fer com un acte calculat, una provocació directa contra la seva sogra, la implacable Isabel II. El gest de posar al sol sense la part superior del banyador, conscient de la persecució mediàtica, no pot entendre's, segons ell, com una distracció. Era una declaració simbòlica, un cop de llibertat que pretenia sacsejar els fonaments de l'estricta monarquia britànica. Una rebel·lió subtil, però carregada de significat polític i personal.
El que va passar després voreja el novel·lesc. Teuma va assegurar que l'equip de seguretat de la Família Reial britànica no va tardar a actuar. Les imatges van ser adquirides molt de pressa i, en un acte desesperat, cremades davant els seus propis ulls. Un intent per esborrar de la història aquell episodi incòmode que, tanmateix, ja havia quedat gravat en la memòria del fotògraf. "Va ser un moment únic, mai no ho he oblidat", va confessar amb nostàlgia i certa ironia. La foguera d'aquestes fotos prohibides no va impedir que el record es mantingués viu, i avui, dècades després, Teuma s'atreveix a revelar el que molts sospitaven: Diana no era només la princesa del poble, sinó també una estratega que sabia com "fastiguejar" la reialesa.
La història explicadaa per Teuma reflecteix l'etern contrast de la princesa: vulnerable i perseguida, però al mateix temps desafiador i conscient del seu poder mediàtic. Avui, en conèixer-se aquests detalls, la imatge de Diana torna a guanyar força com a icona d'independència i rebel·lia davant una institució que mai no va aconseguir dominar-la del tot. Les paraules del fotògraf no només destapen un record ocult, sinó que també reafirmen el magnetisme d'una dona que fins i tot en una piscina, amb un gest aparentment trivial, aconseguia posar en perill a tota una monarquia.