A ulls del món, Felip VI és la imatge perfecta de la temprança institucional. Serè, elegant, diplomàtic. Tanmateix, darrere d'aquesta façana impol·luta s'amaga una lluita personal silenciosa que ha sortit a la llum: el Rei d'Espanya pateix onicofàgia, un trastorn compulsiu que l'ha acompanyat des de fa anys i que estaria agreujant-se amb el pas del temps.
No es tracta simplement d'un hàbit nerviós sense importància. Segons fonts properes, el monarca ha tingut "crisis severes" que l'han portat a necessitar tractament mèdic especialitzat, incloent suport psicològic i tècniques conductuals. Fotografies recents han mostrat el que alguns mitjans no han volgut destacar: ferides, tiretes i dits visiblement afectats, una conseqüència directa de la seva compulsiva necessitat de mossegar-se les ungles i la pell circumdant.
Onicofàgia i dermatofàgia: els trastorns que afecten Felip VI
L'onicofàgia, classificada com un trastorn del control d'impulsos, afecta el 15% de la població espanyola. En el cas de Felip VI, els símptomes van més enllà de l'estètica o el protocol. Alguns especialistes apunten que també podria patir dermatofàgia, és a dir, la compulsió de mossegar-se la pell, sobretot al voltant dels dits.
Aquest comportament, comú en contextos d'alta exigència emocional, s'agreuja en moments de tensió i ansietat, dos ingredients que, com bé sabem, no escassegen a l'agenda real. En múltiples aparicions públiques, el Rei ha intentat amagar les seves mans, creuar-les davant el cos o subjectar-se al canell amb fermesa, tot a fi de dissimular els signes visibles d'un problema que li està passant factura físicament i emocionalment.
Crisis nervioses i ocultació pública: què amaga realment la Casa Reial?
Als passadissos del Palau de la Zarzuela, alguns asseguren que les crisis de Felip VI s'han intensificat, sobretot des de l'esclat dels múltiples fronts familiars i polítics que ha hagut d'afrontar. Entre els escàndols financers del seu pare, la pressió institucional per modernitzar la monarquia i els constants rumors sobre una profunda crisi en el seu matrimoni amb la reina Letícia, no resulta sorprenent que el seu sistema nerviós estigui al límit.
Les ferides als seus dits, cobertes per discretes tiretes, són només la punta de l'iceberg. Experts en salut mental adverteixen que aquest tipus de comportament pot derivar en problemes dentals, infeccions greus, deformacions d'ungles i cutícules, i, en casos extrems, complicacions dermatològiques greus.
Tractament per a l'onicofàgia: tècniques mèdiques i psicològiques que el monarca estaria seguint
Fonts mèdiques consultades per especialistes reals afirmen que Felip VI ha iniciat un protocol terapèutic personalitzat per bregar amb el seu trastorn. Aquest tractament inclou tècniques de relaxació, teràpia cognitivoconductual (TCC) i l'ús d'esmalts amb sabor amarg, amb l'objectiu de frenar l'impuls de mossegar-se.
Entre les estratègies més efectives es troben la identificació i maneig dels desencadenants emocionals, com l'estrès i l'ansietat, així com la pràctica d'exercicis de control d'estímuls, que inclouen l'ús de pilotes antiestrès o activitats manuals per mantenir les mans ocupades. A més, el suport emocional a través de teràpies individuals o grupals resulta fonamental per alleujar la càrrega psicològica associada al trastorn. Ara bé, tot apunta que el rei està seguint aquests mètodes de manera discreta, conscient que es tracta d'un procés lent que demanda paciència, disciplina i una vigilància constant per assolir resultats sostenibles.
Trastorn obsessivocompulsiu (TOC) encobert? La teoria que inquieta els experts
Encara que la Casa Reial no ha emès cap comunicat oficial, hi ha qui suggereix que el problema de Felip VI podria estar vinculat a un trastorn obsessivocompulsiu més ampli. La persistència, severitat i evolució de l'hàbit apunten a alguna cosa més profund que un simple tic nerviós. I és que, en molts casos, l'onicofàgia severa és un símptoma derivat de trastorns mentals més complexos, que poden incloure TOC, trastorns d'ansietat generalitzada i fins i tot episodis depressius. De confirmar-se aquest diagnòstic, no només es requeriria una intervenció multidisciplinària, sinó també un important canvi en la forma en què la Corona gestiona la salut emocional dels seus membres.
Felip VI ha demostrat ser un home compromès amb el seu rol, però a quin preu? Val la pena sostenir la imatge perfecta quan per dins el desgast és tan profund? En un moment on s'exigeix més transparència i humanització de la reialesa, aquest episodi podria obrir una nova conversa: la salut mental també ha de tenir espai en la monarquia.