La salut no distingeix càrrecs ni títols, i això és una cosa que tots, sense excepció, hem d'acceptar. Fins i tot aquells que exerceixen rols polítics o formen part de la reialesa, com Felip VI, enfronten desafiaments que moltes vegades romanen a l'ombra. El monarca, conegut per la seva imatge de lideratge ferm i centrat, en realitat ha hagut de bregar amb una condició que ha marcat la seva vida des de molt jove i que, en silenci, va condicionar el seu desenvolupament i la seva manera d'afrontar la vida pública.
Des de la seva infantesa, Felip VI ha hagut de conviure amb un trastorn que, en el seu moment, va ser minimitzat o fins i tot ignorat pels qui l'envoltaven. Segons el periodista i expert en monarquia Jaime Peñafiel, durant la seva etapa escolar, el marit de Letícia era un jove amb dificultats en el seu comportament i en el seu rendiment escolar. "Era un nen mal criat, fluix en els seus estudis, amb faltes d'assistència i puntualitat en les seves obligacions escolars, dèspota i amb un gran problema afegit: el son", va confessar Peñafiel.
Aquest problema, que aleshores no es va abordar amb la serietat que requeria, es relaciona amb una afecció coneguda com a narcolèpsia, una malaltia crònica que afecta el sistema nerviós i que va molt més enllà de sentir cansament o son excessiu.
Felip VI pateix narcolèpsia?
La narcolèpsia provoca episodis intensos de son en llocs inapropiats, la qual cosa pot afectar greument la vida diària del pacient. En alguns casos, també es presenta pèrdua de to muscular, un símptoma que alguns experts atribueixen a la figura del 'royal' en certs moments.
Per a Felip VI, aquests episodis de somnolència severa li impedien de complir amb normalitat les seves obligacions acadèmiques i, més endavant, les seves responsabilitats oficials. La situació va empitjorar amb els anys, especialment quan va assumir el tron i es va veure compromès a ser present durant hores en esdeveniments públics. Se'l va veure tancar els ulls i cabotejar en actes oficials, el que va portar que se'l sotmetés a tractaments específics per controlar la malaltia.
Malgrat que la narcolèpsia no té cura, sí que respon a tractaments efectius que permeten als qui la pateixen conviure amb ella i mantenir una vida relativament normal. En el cas del fill dels reis emèrits, aquests tractaments han estat fonamentals perquè pugui complir les seves funcions i projectar la solemnitat que desitja.
És important entendre que, encara que en públic sembla fort i decidit, al seu interior enfronta una condició que va pertorbar el seu creixement amb normalitat des del seu naixement. La discreció amb què maneja aquest fet reflecteix el seu desig de mantenir la normalitat i protegir la percepció que el públic té d'ell com a hereu i, posteriorment, com a monarca.
Avui dia, Felip VI continua amb el seu tractament i amb l'esperança que, amb els avenços mèdics, pugui continuar exercint el seu paper amb la mateixa dedicació i facilitat de sempre. Tanmateix, la seva història ens reforça que la salut, sense importar qui siguis, pot ser un desafiament silenciós que requereix atenció, comprensió i, sobretot, respecte. S'atrevirà a sincerar-se sobre la seva situació en el futur?