Felip i Letícia, miracle, cita nocturna amb sopar massa car i pel·lícula vella

Miracle a Madrid, els reis d'Espanya tornen a compartir un cap de setmana junts. La ratxa ja havia adquirit dimensions llegendàries, massa sospitosa per creure en la versió oficial i cortesana d'un matrimoni feliç. Tant de temps lluny l'un de l'altre no era normal. Doncs bé, a les portes de Setmana Santa i a punt de rebre les dues filles novament al Palau del Príncep, Felip i Letícia han decidit posar-se al dia amb una cita clàssica, sopar i pel·lícula. No són originals, potser perquè no hi ha màgia. Jaime del Burgo s'ha encarregat de destruir-la. Només es tracta de fer veure que són parella, d'oferir una estampa d'estabilitat pel bé de la corona i dels interessos de la futura reina Elionor. 

La parella reial ha estat fotografiada per vianants del barri de Tirso de Molina de Madrid fa unes hores, durant la nit del dissabte 23 de març. Només tenim una foto, borrosa, d'esquenes i amb molt de gra que ho corrobora. Un document no gaire lluït, però concloent. El que grinyola, però, és que només corri un testimoni que no ens permet veure l'expressió dels tortolitos, el que seria més sucós d'aquesta història. És interessant, en aquest sentit, el detall que apunta 'Chance': diu que passaven desapercebuts, tot i anar escortats per la Guàrdia Reial de manera evident. Pot ser que els darrers episodis dels guardaespatlles del Borbó, acoquinant la gent que feia servir càmeres amb el rei a Formigal, tingui alguna cosa a veure. Han deixat passar una instantània, que és la pitjor de totes, alhora que la que més els interessa. 

L'estampa ens permet copsar que la cita era eminentment informal, anaven vestits d'anar per casa. Felip anodí, Letícia amb texans i samarreta de mil ratlles, la jaqueta sobre la bossa de mà. Tots dos amb un calçat que no arriba a ser esportiu (no ens passem), però còmode, casual, sense floritures. No desprenen cap glamur, no. La idea era anar al cinema, com en la darrera cita de parella. En aquella ocasió, van veure la inquietant però aclamada 'Pobres criatures'; en aquest cas teníem tres possibilitats. Són les tres cintes que es projectaven a l'històric Cine Doré, seu de la Filmoteca Nacional. Tot cinema vintage... i una comèdia 'barantunga' que queda descarta de primeres: 'Superlópez'. Els reis són més de cinema estranger i en versió original subtitulada. Com 'La vídua de Couderc', un drama de 1971 amb Alain Delon. Nosaltres ens decantem, però, per 'Red Road', de 2006. Un thriller psicològic, molt de l'estil Ortiz. La clau? L'hora de projecció: les nou de la nit.

Cap a les 20:00 h, els protagonistes van visitar un restaurant pròxim per omplir l'estómac. Una marisqueria tradicional que, segons algunes crítiques a Internet, és "excesivamente caro. Se pasan bastante". L'establiment, d'imatge clàssica com una mala cosa, té també molts comentaris positius, que quedi clar. El producte és bo i no són famosos per assassinar-lo; les cleques arriben a l'hora de pagar. Però clar, el marisc no és barat, sempre que no sigui el de l'Acadèmia General Militar. S'ha de dir que tampoc es van fotre el tiberi de les seves vides, en una hora van marxar d'allà. En definitiva, que no seria la cita romàntica més apassionada de la història de la humanitat. Però clar, després t'adones que, en realitat, els royals tampoc són gaire humans. Fan el paperot, i no sempre surt bé.