Ha estat un any de canvis per a Elionor. Després d'acabar el batxillerat que estudiava al prestigiós UWC Atlantic College de Gal·les, tal com ara fa la seva germana Sofia, començava una nova etapa en què l'adolescència queda en un segon pla per poder donar la benvinguda a la implicació total en les gestions monàrquiques. La princesa d'Astúries, tot i que encara és jove, ja no és pas una nena i així ho reflecteixen les seves obligacions.
A diferència de qualsevol persona de la seva edat, ella s'ha vist forçada a emprendre un camí que poc té a veure amb estudiar, viure la vida universitària i sortir de festa dia sí i dia també. La filla de Felip VI i Letícia ha de passar per un tràngol majúscul, obligada a fer una formació marcial de tres anys. El primer pas el va fer el passat mes d'agost, quan entrava a l'Acadèmia Militar de Saragossa, sent la jura de la bandera del 12 d'octubre la seva primera aparició pública en el rol de la cadet Borbón Ortiz.
Precisament, podríem definir amb encert el mes d'octubre com el mes d'Elionor. No només per l'esdeveniment que prèviament citem, sinó també perquè coincideix amb el dia del seu aniversari. El 31, nit de Halloween, vigília de Tots Sants i, enguany, l'arribada de la majoria d'edat de la primera en la línia de successió al tron del regne d'Espanya. Amb la consegüent jura de la Constitució i un dinar amb autoritats de tota índole, és clar. També una festa privada al Palau d'El Pardo que va fer parlar moltíssim per ser la primera ocasió en què bona part dels Borbons es retrobaven.
Agradi més o menys, la realitat és que el camí d'Elionor per convertir-se en figura institucional ha arrencat i ja sorgeixen molts dubtes sobre com serà el seu regnat. I això que, pressuposem per temporalitats, encara queda molt per veure-la com a cap d'Estat. Però, era en aquesta línia que el programa Fiesta presentava una informació curiosa sobre les alteracions que suposarà per a la seva persona deixar de ser princesa per esdevenir reina. Important, tot i que amb una substància qüestionable, és tenir en compte que el seu nom ja no serà el mateix. En la línia de les tradicions més medievals i anacròniques, se li assignarà el nombre regnal pertinent. No és el mateix Felip que Felip VI. Tampoc Elionor, que Elionor I. Efectivament, parlem de la xifra romana que serveix per distingir-los d'avantpassats. I la neta de Joan Carles, com l'avi, durà el número u.
Cal recordar que no serà fins que se la proclami reina que se la començarà a anomenar així. A banda que tampoc és la primera Elionor, perquè com bé recordaven a l'espai d'Emma García, existeix el precedent d'Elionor I de Navarra, reina de Navarra en el —breu— període comprès entre el 28 de gener i el 12 de febrer del 1479.
Per què la xifra I, doncs? Perquè la de Navarra, tot i ser reina, només ho va ser a Navarra. Ni de Castella, ni molt menys de tot el territori comprès per l'Estat espanyol, com sí que li succeirà a l'hereva actual.