La història d'Isabel II i el príncep Felip va començar en l'adolescència i es va convertir en la columna vertebral de la monarquia britànica. La versió més difosa dels seus primers anys junts els presenta com una parella sòlida, però al llarg de les dècades van sorgir rumors i controvèrsies. El pare de l'actual monarca tenia una fama molt particular, per la qual cosa no és estranya la informació que va sortir a la llum.

Al iot real Victoria i Albert, quan Isabel II era tot just una adolescent, es va creuar amb un cadet de la Reial Acadèmia Naval de Dartmouth, el príncep Felip. Segons relats d'arxiu i biografies, aquella impressió inicial va deixar una empremta que es va consolidar al llarg de cartes i trobades durant la Segona Guerra Mundial. Durant la contesa, van mantenir un pont de comunicació a través de cartes i petits gestos de proximitat.

El 1946, en tornar el jove grec d'una missió en la Marina, Londres i la premsa van començar a insinuar que entre ambdós hi havia alguna cosa més que una amistat. El matrimoni, que es va segellar el 1947, es va donar en un context de postguerra i recessió econòmica per a la Gran Bretanya. Segons algunes cròniques, els primers anys del matrimoni podrien haver estat relativament tranquils. No obstant això, la vida en la cort, la Corona i la necessitat de "ser sobirà" per a Isabel van introduir un nou equilibri. La reina havia d'assumir la seva funció política i representar a la nació davant del món, mentre ell, com a consort, va haver de redefinir el seu paper.

Per què es creu que el príncep Felip li era infidel a Isabel II i amb qui?

Amb el temps, el cosí de la reina Sofia va haver de renunciar a la Marina per convertir-se en el consort real. Aquesta transició, que va suposar renunciar a les seves ambicions professionals, va deixar empremtes. A partir de la dècada dels cinquanta, els comentaris van començar a aflorar amb insistència. Es va dir que el royal, atrapat en un rol que no li deixava llibertat, podria haver buscat companyia fora dels límits del palau.

A partir de 1956, algunes veus van afirmar que el pare de Carles III hauria estat infidel a la seva dona. Els seus defensors afirmaven que aquests rumors eren simples conjectures. Els biògrafs, tanmateix, coincideixen a assenyalar que, si bé hi va haver deslleialtat, es va tractar d'un fenomen diferent. El príncep hauria après a ser més discret i a limitar les seves trobades a cercles socials relativament tancats, on la premsa tindria menys possibilitat de testimonis i suborns.

Entre les fonts que han reobert el debat hi ha Andrew Lownie, autor d'un llibre en el qual es reprèn la figura del que fos duc d'Edimburg i part de la seva vida personal. En aquest text, Lownie assenyala la seva relació amb Susan Mary Wright. Segons aquestes versions, el seu hauria passat dècades abans dels matrimonis dels seus fills (Andrés de York i Sarah Ferguson). Una de les anècdotes que destaca és una imatge que molts van considerar inadmissible, atesa la presència d'Isabel II. I és que el príncep Felip i Susan es van convertir, 20 anys després del seu suposat romanç, en consogres. Van compartir un carruatge a la sortida del casament dels seus respectius fills. Aquesta és només una de totes les arestes que se li atribueixen a la vida amorosa de l'espòs de la reina.