Des de fa anys, les amants de l'emèrit han estat tema recurrent a totes les redaccions, evidenciant la seva reputació de faldiller. Segons l'excoronel Amadeo Martínez Inglés, Joan Carles I va mantenir relacions amb al voltant de 5.000 dones, moltes d'elles prostitutes d'alt nivell, pagades amb fons públics. Aquesta conducta s'atribueix en part a un matrimoni dissortat amb la reina Sofia, al qual s'hauria sentit obligat.
Encara que el rei Joan Carles va mantenir relacions amb milers de dones, tres noms destaquen per la seva rellevància mediàtica: Bárbara Rey, Corinna Larsen i Marta Gayá. Encara que la seva relació més duradora va ser amb Gayá, les altres dues, especialment Bárbara Rey, han generat més atenció mediàtica. Fa uns mesos, el fill de la vedet, Ángel Cristo Jr, va revelar detalls sobre la relació entre la seva mare i l'exmonarca, incloent un presumpte xantatge econòmic.
Joan Carles I, gravat i fotografiat mentre mantenia relacions íntimes
Segons Ángel Cristo Jr, Bárbara Rey es va apropar a Joan Carles I per interès econòmic, no per amor. Va utilitzar la seva relació amb el rei per escapar de problemes financers i personals. A més, presumptament va fer xantatge a l'emèrit per obtenir una suma considerable de diners i un ministeri. Cristo Jr també afirma que la seva mare el va obligar a gravar i fotografiar una de les seves trobades amb el rei. Però les seves trobades amb Bárbara Rey no són les úniques que estan gravades en vídeo. I tampoc Cristo Jr no ha estat l'únic que té documents gràfics de les aventures de Joan Carles I.
El CNI, conscient de les activitats del rei Joan Carles, vigilava de prop tots els seus moviments i registrava les seves trobades íntimes. Coneixien els llocs que freqüentava, les persones amb qui es trobava i les circumstàncies de cada encontre.
El CNI va delimitar el cèrcol per tenir més controlat a Joan Carles I
No només això. Davant de la dificultat de controlar les activitats de Joan Carles I, el CNI va establir un "picador" secret per a les seves quedades, primer a Majadahonda i després en uns altres dos llocs més accessibles. Aquesta mesura tenia per objectiu mantenir un control total sobre les seves accions. L'existència d'aquests llocs secrets revela la profunditat del seguiment realitzat pel CNI i la preocupació per protegir la imatge del rei. La informació es mantenia sota estricta custòdia per protegir la imatge de la Corona i evitar possibles escàndols.
La intervenció del CNI en la vida personal del rei Joan Carles I planteja preocupacions sobre els límits entre l'Estat i la monarquia. Segons alguns analistes, els serveis secrets es van centrar massa a protegir el rei, en lloc de servir a l'interès de l'Estat.