El Principat de Mònaco, conegut pel seu luxe exorbitant, els seus iots d'altíssim valor, l'elegància del Ball de la Rosa i la prestigiosa celebració del Gran Premi de Mònaco de Fórmula 1 en el seu emblemàtic circuit urbà, ara es troba sota un núvol de sospites que podria posar en dubte la influència dels Grimaldi. En el centre de la polèmica hi ha Charlene de Mònaco, la princesa de mirada freda i caràcter reservat, però l'estil de vida del qual, segons recents revelacions, ha estat tot menys auster.
Claude Palmero, que fos home de confiança del príncep Albert durant dues dècades, ha destapat una capsa de Pandora atapeïda de documents comprometedors, anotacions privades i xifres impossibles d'ignorar. Des d'una vil·la de vacances a Còrsega, redissenyada per gairebé un milió d'euros, fins a transferències generoses a familiars a Sud-àfrica, la princesa consort hauria desemborsat ni més ni menys que 15 milions d'euros en tot just vuit anys.
Charlene i la despesa milionària que divideix al Palau de Montecarlo
Els informes de Palmero, publicats després dels seus interrogatoris sota custòdia policial, descriuen un escenari financer difícil de justificar per a una figura pública que, en teoria, compleix un rol institucional. Les anotacions de l'excomptable reflecteixen despeses com 300.000 euros enviats al seu germà Sean Wittstock per pagar la seva casa, sense cap tipus de control administratiu, i altres sumes estratosfèriques en decoració, incloent un milió d'euros al seu despatx del Palau de Montecarlo.
Però el luxe no acaba allà. Palmero apunta que Charlene viatja amb un extens seguici personal fins i tot durant les seves absències prolongades del país, on el seu rol institucional sembla esfumar-se. Malgrat no complir una agenda oficial activa, els fons del Principat haurien continuat sufragant les seves necessitats personals i familiars, la qual cosa posa en dubte l'ús dels recursos públics en la monarquia monegasca. I encara que hi ha els qui defensen la princesa monegasca al·legant que part dels fons es van destinar a ajudar la seva família a Sud-àfrica, la falta de transparència i control en els moviments financers entela qualsevol gest de generositat. En paraules del mateix Palmero: "No tinc cap control sobre les despeses de la princesa", una afirmació que retruny com un eco inquietant entre els murs del Palau.
Mònaco en crisi: acusacions, denúncies i una imatge pública cada vegada més debilitada
L'escàndol ha coincidit amb una altra bomba informativa: la inclusió de Mònaco en la llista negra de la Comissió Europea per falta de cooperació contra el blanqueig de capitals. Aquest detall no fa sinó augmentar la pressió sobre el príncep Albert II, ja per si mateix qüestionat pel maneig de la seva fortuna, ja que l'excomptable va afirmar que "Sa Altesa Sereníssima [el príncep Albert II] volia que hi hagués el menor rastre de papers possible i que el seu patrimoni fos opac".
En resposta a les filtracions, el príncep ha contraatacat amb denúncies per "violació del secret professional" i "invasió de la vida privada". Tanmateix, l'allau ja ha començat i la imatge pública dels Grimaldi està més debilitada que mai. Entre excessos econòmics, acusacions d'abús de confiança i una opacitat fiscal que fa tremolar Brussel·les, Mònaco ja no és aquest paradís fiscal de contes de fades, sinó un focus de tensió diplomàtica i mediàtica.