Els escàndols semblen haver-se instal·lat de forma permanent al petit Principat de Mònaco. El que va començar com un acomiadament abrupte s'ha convertit en una tempesta institucional sense precedents. Claude Palmero, excomptable de la família reial monegasca, ha calat foc al llegat financer del príncep Albert II amb unes declaracions davant de la policia que posen al descobert no només manejos tèrbols de diners, sinó també els detalls més incòmodes de la seva vida privada.
En un relat que ja es coneix com el "Monacogate", l'en altre temps home de confiança del sobirà —qui va portar les regnes comptables de la dinastia Grimaldi durant dues dècades— ha assegurat que Alberto de Mònaco exigia que el seu patrimoni fos el més opac possible, sense deixar rastre escrit. Una confessió que no només compromet el príncep, sinó que podria tenir greus conseqüències diplomàtiques i judicials en un moment que la Unió Europea ja té al Principat sota lupa per presumpte blanqueig de capitals.
Alberto, quaderns secrets i un "apartament de solter" que ningú no havia de conèixer
Segons va revelar el diari Le Monde, Palmero portava una mena de "diari financer" on anotava minuciosament cada trobada amb el príncep, així com decisions econòmiques comprometedores. Entre elles, la gestió d'un luxós pis de solter, registrat a nom del comptable per no aixecar sospites. També s'esmenta la compra d'un pis a Londres, valorat en uns 8,5 milions d'euros, per a Nicole Coste, mare Alexandre, d'un dels fills extramatrimonials d'Alberto, l'existència del qual es va mantenir oculta durant anys.
L'exassessor afirma haver estat instruït per pagar els salaris del personal de Coste, tot al marge del coneixement de la princesa Charlène. El fideïcomís creat per ocultar l'operació —segons Palmero— seguia al seu nom fins i tot després de ser acomiadat, la qual cosa desmuntaria la versió del príncep, que l'acusa d'abús de confiança i gestió fraudulenta. Els papers filtrats també esmenten Charlène de Mònaco, l'estil de vida del qual va ser documentat amb despeses que superaven els 15 milions d'euros, malgrat comptar amb una assignació oficial d'1,5 milions. On era la transparència en els comptes del Palau?
Factures falses, caixa B i espionatge intern: la versió més fosca dels Grimaldi
Però l'escàndol no s'atura en les despeses personals. L'auditoria independent encarregada pel mateix Alberto després de l'acomiadament de Palmero ha donat acusacions encara més explosives: facturació de serveis ficticis, desviació de fons i creació d'una caixa B destinada a pagar informants. Als quaderns del comptable apareix fins i tot una llista de persones "a vigilar", entre elles alts càrrecs governamentals i periodistes, que segons Palmero, havien de ser "verificats" abans de relacionar-se amb el príncep.
Les propietats milionàries comprades a través de societats opaques, moltes d'elles situades a França, són també part de l'explosiu testimoni. L'actual comptable, Salim Zeghdar, afirma que Palmero hauria arribat a registrar béns immobles al seu propi nom, sense el coneixement dels veritables propietaris: la família Grimaldi.
Lluny de ser una simple picabaralla legal, l'enfrontament entre Albert II i Claude Palmero ha evolucionat fins a convertir-se en una crisi institucional de primer ordre. El príncep, la imatge internacional del qual ja ha patit per rumors sobre el seu matrimoni i la legitimitat dels seus fills, ara veu el seu regnat amenaçat per acusacions de corrupció, ocultació patrimonial i manipulació financera.