La princesa Diana de Gal·les continua sent, dècades després de la seva mort, una figura embolicada en misteri, admiració i tragèdia. La seva vida sentimental, els seus desacords amb el llavors príncep Carles i l'ombra perpètua de Camilla Parker Bowles són capítols que semblaven tancats, però que ressorgeixen amb força gràcies a un nou llibre que amenaça de sacsejar els fonaments de la monarquia britànica.

L'autor no és un estrany: Paul Burrell, el majordom personal i confident de Diana, està a punt de publicar The Royal Insider, un volum carregat de cartes, confessions privades i detalls de la seva vida que, fins ara, havien romàs ocults al públic. Segons avenços ja filtrats, les pàgines no només descriuen els conflictes entre Carles i Diana, sinó també una sèrie d'episodis marcats per crits, retrets i objectes trencats a Highgrove House.

Confessions prohibides i baralles explosives a Highgrove House

El llibre revela que, darrere de la façana elegant de la reialesa, s'amagaven moments de violència verbal i escenes tan grotesques que semblen tretes d'una telenovel·la. Burrell recorda haver vist el príncep de Gal·les cobert de salsa i envoltat de plats trencats després d'una baralla amb la seva esposa. Fins i tot relata que Carles va arribar a perdre els estreps amb ell quan es va negar a encobrir-la una mentida davant Diana.

L'hereu al tron, segons el testimoni, li va llançar un llibre exigint obediència amb la frase: "Seré rei d'aquest país algun dia i faràs el que et digui". La princesa, tanmateix, no era una espectadora passiva. Diana, amb un caràcter fort i un dolor acumulat, tampoc no dubtava a enfrontar-se al futur monarca. Les pàgines de The Royal Insider exposen aquest ambient sufocant que es vivia a porta tancada, molt diferent del somriure impecable que ambdós mostraven als balcons del Palau de Buckingham.

L'ombra de Camilla i el fred menyspreu de Carlos després del naixement de Harry

Un dels aspectes més delicats del relat és la presència constant de Camilla Parker Bowles en la vida del matrimoni. Diana va confessar al seu majordom que, fins i tot el dia del seu casament, va buscar entre els convidats el rostre del seu rival, sabent que aquesta dona mai no desapareixeria de la seva vida. I així va ser: les visites a la residència dels Parker Bowles eren freqüents, una cosa que alimentava la gelosia i la tristesa de la princesa.

El més cruel, segons Burrell, va passar després del naixement del príncep Harry. Carles, lluny de mostrar tendresa, va deixar anar un comentari que va deixar gelada la seva esposa: "Ja tinc el meu hereu i el meu recanvi, ara puc tornar amb Camilla". Diana, devastada, va plorar en silenci aquella mateixa nit. Aquest tipus d'escenes, inèdites fins ara, exposen amb cruesa la fredor amb què el príncep tractava la mare dels seus fills.

La intervenció de la reina Isabel II i del príncep Felip va ser decisiva en el procés de divorci. Ambdós, segons el majordom, van arribar a reconèixer el caràcter difícil de Carlos i fins i tot van enviar cartes de suport a Diana. Tot i això, la decisió final no va recaure en ella: una carta de la sobirana, donada suport pel primer ministre i l'arquebisbe de Canterbury, va sentenciar que el divorci era el millor per a la monarquia. "No vull divorciar-me, Paul, però he de fer el que els altres volen", va confessar amb resignació la princesa, deixant en evidència que el final del seu matrimoni no va ser una elecció, sinó una sentència dictada des de dalt de tot de la monarquia britànica.