La reorganització de la vida d'Iñaki Urdangarin després de la seva separació de la infanta Cristina ha vingut acompanyada d'una reestructuració també en el pla quotidià. Encara que l'exduc de Palma és plenament conscient de la seva situació econòmica i dels termes pactats en l'acord de divorci, és en l'esfera diària on la seva actual parella, Ainhoa Armentia, ha assumit un paper central en la gestió dels assumptes financers més immediats.
Fonts de l'entorn proper assenyalen que Armentia, amb experiència en l'àmbit administratiu, s'encarrega d'organitzar els comptes, controlar les despeses corrents i supervisar la part pràctica de l'economia domèstica. Aquesta distribució de rols respon, més que a una delegació formal, a una dinàmica funcional que s'ha assentat amb naturalitat des que van començar la seva convivència a Vitòria.
Urdangarin, que manté una posició econòmica còmoda després de la seva ruptura amb la infanta —gràcies a un acord que, segons s'ha sabut, va incloure clàusules de suport econòmic pactades sense enfrontament públic—, no està desvinculat de les decisions que afecten el seu patrimoni. Tanmateix, en el dia a dia, és Armentia qui estructura pagaments, gestiona despeses comunes i organitza les qüestions financeres pràctiques.
Dinàmica assentada en la nova etapa
Aquesta distribució de funcions s'ajusta al nou context personal que ambdós han construït. Allunyats ja de l'estructura institucional de la Casa Reial, Urdangarin i Armentia han establert una rutina més discreta, però amb marge per mantenir un estil de vida còmode, com mostren alguns dels seus desplaçaments en jet privat o les seves estades fora de l'entorn habitual.
En aquest marc, Armentia ha assumit el control de les finances domèstiques amb eficàcia i sense ostentació, segons els qui coneixen el seu funcionament intern. El seu perfil reservat i allunyat dels focus contrasta amb la visibilitat pública de la seva parella, el que contribueix a una certa estabilitat interna en el seu entorn immediat.
L'actual etapa d'Urdangarin no està marcada per grans canvis en el seu estatus econòmic, però sí per una gestió diferent del dia a dia. I en aquesta transformació silenciosa, Armentia ha guanyat un protagonisme discret, però ferm, en tot el relacionat amb el maneig de recursos, pagaments i prioritats quotidianes. Sense exposició ni exhibicionisme, però amb un control que reflecteix el tipus de relació que ambdós han construït després de la ruptura amb el passat.