DSC_4159

Potser perquè és valenciana, Mónica Oltra va a la cua d'aquest estol de dones tremendament ambicioses i determinades a tocar les cuixes del poder que estan conquerint la política espanyola. Igual que l'Ada Colau i la Susana Díaz, el tret físic més visible de la líder de Compromís és la mandíbula. Salvador Dalí deia que la mandíbula és l'òrgan més filosòfic del cos. Suposo que es referia al fet que ens posa en relació amb el món comestible i que, per tant, ens fa conscients dels nostres instints i de les nostres limitacions. Una bona mandíbula denota empenta i voluntat, però també revela una certa concepció depredadora i narcisista de l'amor.

En aquest sentit, Oltra té el mateix afany de protagonisme que Susana Díaz i la mateixa necessitat de Colau de presentar-se com una bona persona. Igual que Díaz i Colau, la vicepresidenta de la Generalitat valenciana viu envoltada d'homes que l'adoren i té un tarannà rampellut que fa anar de corcoll els assessors darrere de les seves dèries. A diferència de Manuela Carmena, que és una dona elegant que ha arribat a l'alcaldia de Madrid producte d'una trajectòria i d'una vida, Oltra té pressa per manar. Igual que passa amb la Díaz i la Colau, l'ambició li dóna un vernís de xavacaneria. Així mateix, la líder de Compromís és més llesta que intel·ligent, cosa que pot ser un gran avantatge en els temps que corren. L’astúcia, els reflexos i el sentit de l'oportunitat són importants en política, especialment en temps de crisi –com va dir Tucídides el vell–.

Com Díaz i com Colau, la líder de Compromís té un aire xavacà, i és més llesta que intel·ligent, cosa que pot ser un avantatge en els temps que corren
El prestigi d'Oltra no es pot separar de la força devastadora que la corrupció ha adquirit els últims anys com a arma de combat polític. Amb el discurs anticorrupció Oltra ha sigut una pionera i ha trobat en el País Valencià un escenari de luxe. Abans que els diputats de la CUP apareguessin amb samarretes estampades; abans que David Fernàndez insultés lladregots amb corbata en les comissions d'investigació, Oltra ja utilitzava tècniques semblants per cridar l'atenció i per popularitzar la seva causa. En l'apogeu del cas Gürtel, la líder de Compromís va ser expulsada pel president de les Corts Valencianes, Juan Cotino, en presentar-se a l'escó amb una samarreta que duia la frase: "No nos falta dinero, nos sobran chorizos".

Militant del Partit Comunista des dels 15 anys, la fama d'Oltra no ha parat de créixer, des que va entrar de diputada autonòmica el 2007. Ningú no ha capitalitzat millor les crítiques contra els entramats obscurs del PP valencià, ni les seves formes autoritàries. Això li ha donat marge de maniobra en d'altres afers, com ara el trencament d'Esquerra Unida. Oltra sempre ha jugat fort i ha sabut fer palanca allà on calia. No crec que la líder de Compromís se sorprengui de cap escàndol que pugui empastifar el partit de Rajoy o el socialistes valencians els propers mesos. Durant anys, els diputats populars li han dit de tot, però a mesura que el PP s'ha anat ofegant en la seva pròpia porqueria, els insults rebuts li han donat un capital moral cada cop més gran.

Nascuda el 1969, Oltra va passar la infantesa a Neuss, una població alemanya de 150.000 habitants situada en una cruïlla ferroviària i un canal portuari prop de Düsseldorf. El pare, d’ideologia republicana, va emigrar a Alemanya per poder juntar-se amb la dona de la seva vida sense fer escàndol a València, perquè ja estava casat. Oltra va créixer en una casa plena d’amor, però poc convencional i no va poder adoptar el cognom patern fins que el 1981 Espanya va legalitzar el divorci. Això potser ajuda a entendre que, igual que Pablo Iglesias o alguns independentistes, es prengui la política com una cosa personal i que tingui debilitat per les estètiques revolucionàries o pressumptament subversives.

Tot i que el seu pare era valencianoparlant, li parlava en castellà. Ella parla català als dos fills adoptats que té, i s’ha fet un tip de defensar la unitat de la llengua, però no es pot dir que sigui nacionalista. El país d’Oltra és Espanya i el seu referent ideològic és Podemos. Si la líder de Compromís s’entén amb el Bloc és perquè necessita la força atàvica del partit d’Enric Morera per arribar a presidir la Generalitat. Això tant serveix per explicar per què va forçar la coalició amb Podemos per les eleccions del 20D, com per entendre per què els diputats del seu minipartit, Iniciativa pel País Valencià, han fet pinya amb el Bloc quan s’ha vist que la quimera de fer un grup propi al Congrés no sortiria.

Oltra no va dubtar de prescindir de les bases de Compromís quan va necessitar pactar amb Podemos pel 20D
Malgrat que defensa l’apoderament del poble, Oltra no va dubtar de prescindir de les bases de Compromís, quan va necessitar pactar amb Podemos pel 20D. El fet que, a sobre, ho disfressés amb una promesa impossible de complir, com era la constitució del primer grup valencià de la història del Congrés, l’ha erosionat dins del Bloc, el principal partit de la coalició. Una altra cosa que li pot fer mal és la sobreexposició a la qual la sotmet el seu caràcter maternal i hiperactiu. Com a vicepresidenta sovint trepitja membres del govern i col·laboradors seus, o té idees precipitades. No fa gaire va proposar d’enviar un vaixell de Baleària a rescatar refugiats sense pensar que la desesperació per pujar-hi podria acabar com el rosari de l'aurora.

Si es crema sempre trobarà una sortida a Madrid. De moment, la vicepresidència autonòmica li ha permès enfortir la xarxa de fidelitats. La possibilitat de col·locar valencianistes a l’administració, sumades a l’ensorrament del PP i a la desorientació del PSPV, li donen molt poder. La força que la perifèria de l’Estat ha agafat davant la crisi del bipartidisme, hauria de fer preveure una carrera plena d'èxits. Entre l’herència que deixa el PP i el retard que el País Valencià porta respecte a Catalunya, Oltra no hauria de necessitar arriscar gaire per ser presidenta de la Generalitat. Tot i així, per aconseguir els seus objectius, s'haurà entendre amb les bases del Bloc, i les bases del Bloc estan fetes de gent que juga a pilota valenciana i que ha enganxat cartells amb la seva pròpia saliva; en resum, gent bregada que no es deixarà abaratir fàcilment els somnis, ara que tenen l’oportunitat de dur-los una mica lluny.