El principal encant d'Íñigo de la Serna és que tant aviat sembla que pugui exercir de ministre de Foment com de ministre de Gintònics. La seva elegància decimonònica, de gentleman de províncies amb un vernís de pintura de Modigliani, és tan addient per amenitzar un còctel de maduretes riques, com una inauguració clàssica d'aquelles en les quals el ministre talla solemnement una cinta amb la bandera espanyola. 

Enginyer de Ponts i Camins, que és un títol que no es treu qualsevol, de la Serna és la imatge més culte i bella de l'Espanya regional i geriàtrica que Rajoy necessita consolidar per assegurar l'hegemonia del PP i de les dues Castelles. Va ser alcalde de Santander durant 9 anys, ciutat que és una oda a l'elegància de la dreta espanyola i també un port important per Madrid.

Com alcalde va tenir pocs maldecaps. L'herència més visible de la seva dècada santanderina són les escales mecàniques que va posar als carrers costeruts de la ciutat per respondre al creixent envelliment de la població. Les noies i les mares parlaven d'ell als cafès i a les xocolateries. De la Serna és el típic guaperes al qual les dones perdonen tot, excepte potser la infidelitat, gràcies al seu somriure afable i els seus ulls bonics.  

Segons diuen, Rajoy li valora la gestió a la Federació de Municipis i Províncies en una època en la qual els alcaldes van notar els efectes més directes i més crus de la crisi. El 2015 va ser nomenat president del Consell de Municipis i Regions d'Europa, càrrec que no ocupava cap dirigent espanyol des de Pasqual Maragall. També va apuntar-se al discurs de les Smart Cities i va presidir la Red Española de Ciudades Inteligentes.

Amant del bàsquet i del running, de la Serna té, davant del poder, una actitud aparentment desinteressada i discreta que deu agradar a Rajoy i que fa que la política ministerial sembli una de les moltes activitats que fa a la vida. El ministre té una vena competitiva, però la seva ambició sempre queda mesurada pel sentit pràctic i la cordialitat natural dels seductors que han nascut amb la flor al cul. 

Abans de dedicar-se a la política, de la Serna va treballar uns anys a AppiaXXI, que és un dels proveïdors del ministeri de Foment. El 2003 va entrar de regidor a l'ajuntament de Santander i el 2007 ja era l'alcalde de capital de província més jove d'Espanya. 

Després de dues legislatures governant Santander, el càrrec de ministre li va arribar en un moment immillorable, quan acabava de perdre la majoria absoluta. Sense desmerèixer les seves virtuts, que sempre són temperades per la seva manca de defectes, la missió de la Serna sembla que és posar una mica de categoria a la pobresa moral i material del govern d'Espanya. 

En un panorama que ha convertit l'eròtica del poder en una qüestió de carn més que no pas de cultura i de cervell, de la Serna és el somriure masculí del PP que endolceix un ministeri poderós en hores baixes. Tot i que tècnicament està molt preparat, el tarannà personalista i seductor que resultava carismàtic a Santander el pot perjudicar a l'hora de gestionar les complexitats de la política estatal. 

Poc capaç de treballar en equip, diuen que tendeix a creure que n'hi ha prou de tenir la proposta més intel·ligent per fer que els projectes tirin endavant. Això ajudaria a entendre el merder que ha organitzat amb els estibadors dels ports. O també que hagi fet seu tan de pressa el projecte d'Anna Pastor de portar l'Ave a Santander sense pensar si donava una imatge de favoritisme caciquil davant de Catalunya, que és on el govern es juga el prestigi.

Clàssic a l'hora de vestir, la seva meleneta i el seu cos ben perfilat són una metàfora representativa d'aquest PP que es vol fer passar per modern i jove mentre s'aferra a les estampetes malencòliques de l'Espanya nacional. La seva simpatia com a molt servirà per guanyar temps a l'hora de resoldre el problema del corredor mediterrani, que no és altre que el de l'articulació ferroviària i econòmica dels Països Catalans.

Mentre l'estat s'apropia dels fons europeus destinats al famós corredor per pagar un túnel madrileny, de la Serna somia en un imperi hispànic que la propaganda madrilenya ha convertit en una font d'inspiració caricaturesca. Ara que els trens s'han convertit en la principal reivindicació dels empresaris contraris a la independència, de la Serna es trobarà atrapat en una guerra entre Madrid i Barcelona que no té sortida estètica que no sigui un Referèndum.

Diuen que és un dels possibles successors de Rajoy, però Feijóo potser és més maniobrer i ha demostrat que és un mestre aprofitant les subvencions a la vaca gallega en els comicis electorals. Tot i que té una classe molt santanderina, de la Serna va néixer a Bilbao el 1971. Té dos fills i es va divorciar poc després d'accedir a l'alcaldia el 2007. Igual que Feijóo ha sigut un dels solters d'or del PP, però també sembla que és a punt de formalitzar un estil de vida més convencional de cara a la cursa pel poder que vindrà els propers anys.