Què és l'oli de palma?

Quan parlem d’alimentació, l’oli de palma és sinònim de controvèrsia. Fa uns anys pràcticament ignoràvem la seva existència i avui dia és una de les matèries primeres més venudes del món.

No només la trobem en aliments, sinó que també és present en productes cosmètics com ara sabons, cremes o pasta de dents i en la producció de biodièsel.

És a més llocs dels que ens pensem

Un gran percentatge d’aliments processats industrialment contenen oli de palma: salses, gelats, margarines, galetes, xocolates, confiteria, sopes i un llarg etcètera.

L’etiquetatge dels productes que en porten també ha estat causa de polèmiques, ja que fa uns anys s’emmascarava com a “oli vegetal” –una denominació molt àmplia– i actualment se segueix camuflant sota pseudònims com “greix vegetal fraccionat de palma” o “estearina de palma”

Així doncs, el problema radica que no sabem quins productes porten oli de palma i quins no, i això sovint ens condueix a un consum excessiu.

Perjudicial per a la salut

L’oli de palma és ric en àcids grassos saturats –el 50% de la seva composició és de greixos saturats contra el 15% de mitjana dels altres olis– i el seu consum en excés fa pujar el nivell de l’anomenat colesterol dolent (LDL). Això fa que el risc de patir malalties coronàries incrementi exponencialment.

A més a més, l’Agència Europea de Seguretat Alimentària (EFSA) va publicar un estudi l’any passat on relacionava aquest aliment amb el càncer, fet que va provocar que moltes marques prescindissin d’ell en els seus productes.

Llavors... per què s’utilitza tant?

És molt més econòmic comparat amb greixos i olis d’un altre origen. Se li poden trobar substituts? Sí. Oli de soja, mantega de coco o olis hidrogenats serien alguns exemples, però són més cars i el balanç final financer no aportaria tants beneficis a la indústria alimentària.

El segon motiu és per la seva versatilitat. Es pot adaptar a diferents textures: cruixents, untuoses o cremoses. Per això és fàcil trobar-ne a productes tan diversos i diferents.

Problemes mediambientals

Més enllà de l’alimentació i la salut, una de les conseqüències més devastadores de l’alt consum d’oli de palma és la desforestació.

Tot i el seu origen africà, es cultiva principalment al sud-est asiàtic i es cremen milers d’hectàrees de selva verge de països com Malàisia i Indonèsia per a la plantació de palma.

 

A post shared by Edho Doo (@d.edho) on

 

L’oli de palma segueix sent font de debat i també ha fet replantejar molts consumidors sobre el seu criteri a l’hora d’escollir un producte.