El Centre d'Internament d'Estrangers (CIE) de la Zona Franca de Barcelona ha reclòs avui el primer intern, una setmana després de la seva reobertura, en plena polèmica amb l'Ajuntament de Barcelona pel veto municipal a aquesta instal·lació.

Segons han informat a Efe fonts pròximes a l'àmbit de l'estrangeria, l'intern que avui ha ingressat al CIE, en espera de ser extradit, ho ha fet per ordre judicial.

Es tracta d'un immigrant amb antecedents per maltractament en l'àmbit familiar i trencament de condemna, segons les fonts consultades.

Després de nou mesos per emprendre unes obres de millora a instàncies de la comissió judicial que s'encarrega de controlar les condicions d'aquesta instal·lació, el govern espanyol va acordar reobrir el CIE de la Zona Franca dijous passat 7 de juliol, poc després que l'Ajuntament de Barcelona anunciés que vetava la seva reobertura perquè no disposava de llicència d'activitat.

En ple pols amb l'Ajuntament de Barcelona, encapçalat per Ada Colau, el govern espanyol va reobrir el CIE aquell mateix dia, una vegada acabades les obres iniciades al novembre del 2015 per dignificar les condicions dels interns, immigrants sense papers que esperen la seva expulsió d'Espanya.

Després de l'anunci, l'equip d'Ada Colau va advertir que si el CIE tornava a acollir interns, com a pas previ per a la seva expulsió d'Espanya, l'Ajuntament usaria els mecanismes legals previstos i prendria mesures "coercitives", com la imposició de multes o fins i tot el precinte de l'edifici, situat en un complex de la Policia Nacional a la Zona Franca.

Precisament, inspectors de l'Ajuntament han intentat dues vegades -dilluns passat 11 de juliol i ahir- accedir al CIE, per comprovar si ja acollia interns, encara que no se'ls va permetre entrar en cap de les dues ocasions, perquè no són personal autoritzat.

Després de la negativa d'ahir, l'Ajuntament de Barcelona va anunciar que presentarà una demanda al jutjat contenciós administratiu perquè el jutge autoritzi una inspecció municipal al CIE.

La reobertura la setmana passada del CIE, un centre que compta amb el rebuig d'organitzacions que defensen els drets humans, va ser comunicada prèviament als jutjats d'instrucció 1 i 30 de Barcelona, encarregats del control d'aquest centre, al fiscal d'estrangeria, que igualment supervisa el local, així com el jutge degà de Barcelona.

Al juny del 2015, mesos abans que el CIE tanqués per obres, el Parlament va aprovar una proposta, aplaudida per diverses ONG, que instava el govern espanyol a tancar aquesta instal·lació, per substituir-la per mesures cautelars alternatives, com la presentació periòdica davant l'autoritat o la llibertat vigilada.

El CIE de la Zona Franca està situat en un edifici de la Policia Nacional des de 1992 i té llicència com a comissaria de policia, infermeria d'animals, galeria de tir i cafeteria, per la qual cosa, segons l'Ajuntament de Barcelona, només podria reobrir si en el futur obtenia la llicència de residència per a un col·lectiu de persones i complia amb els requisits de seguretat.

A més de desoir el veto de Colau, el govern espanyol va anunciar que els serveis jurídics de l'Estat recorreran la resolució del consistori de Barcelona que ordena el cessament de l'activitat del CIE.

Entre gener i novembre del 2015 -en aquest últim mes es van iniciar les obres de remodelació-, el CIE de la Zona Franca va tenir un total de 738 interns -per no disposar dels papers de residència a Espanya-, dels quals 437 comptaven amb antecedents penals, amb un període mitjà d'estada de 25 dies.