El secretari general del PSOE, Pedro Sánchez, ha reaparegut en roda de premsa a Ferraz després de la reunió que ha mantingut amb el rei Felip VI a la Zarzuela aquest dimarts, on ha comunicat al monarca que apostava per una reforma de la Constitució, plurinacional i en el sentit federal, per aturar l'avanç del sobiranisme. Sánchez assegura que Felip VI estaria "preocupat" davant del conflicte territorial, tot i que no ha volgut desvelar quina és l'opinió de la Casa Reial sobre que els socialistes defensin ara la "nació de nacions" en el sentit cultural.

"El consens constitucional està trencat. Cal abordar una reforma constitucional que culmini l'ésser federal al nostre país. Una única sobirania, un únic Estat", ha exposat el secretari general de la formació. Aquest ha recordat que va fer la mateixa proposta a Mariano Rajoy ara fa tres anys, just quan es van reunir després de ser ell nomenat. Per això l'ha instat a fer aquest pas per a una "solució i sortida política", assegurant-li que el PSOE sempre estaria del costat de la legalitat. És la mateixa proposta que li farà arribar dijous, en la reunió que mantindran.

La qüestió és que Sánchez sí que s'ha desmarcat lleugerament de discurs oficial de la Moncloa, acostant-se als postulats del PSC. Ha qüestionat que el referèndum es pogués dur a terme, "o no". "Nosaltres no sabem si hi haurà referèndum, o no, en termes formals. En tot cas, seria il·legal, situa Catalunya fora de la legalitat constitucional. No hi ha garanties", ha exposat el socialista el mateix dia en què els grups parlamentaris independentistes han presentat la llei de referèndum que hauria d'emparar legalment la celebració de l'1 d'octubre.

Preguntat per El Nacional, però, Sánchez ha dit que no tindria "cap problema" a reunir-se amb el president de la Generalitat, Carles Puigdemont. No ha concretat data, però la setmana vinent l'executiva sanchista desembarca a Catalunya. Serà divendres, un dia abans que el primer secretari del PSC, Miquel Iceta, sigui ratificat com a candidat a unes possibles eleccions a la Generalitat. Ja ha fet un gest de dissensió, i és considerar com a "amenaces" les paraules de la ministra de Defensa, Dolores de Cospedal, sobre que "l'exèrcit existeix per garantir la integritat territorial".