"La Generalitat està amb la màquina al cent per cent creant les estructures d'Estat necessàries en cada Conselleria per preparar la independència de Catalunya". Així ha assegurat el conseller d'Afers Exteriors, Raül Romeva, a El Matí de Catalunya Ràdio que el Govern no ha posat el ralentí a l'hora de treballar per la sobirania catalana.

"Això no és una feina de 4 dies, però tampoc de 4 anys", ha posat de manifest, i ha afegit que "per això ens hem marcat un límit" i ha remarcat que "les coses s'estan fent". Romeva també ha reconegut que "no tenim cap voluntat de fer això aïlladament", però ha lamentat que "a l'altra banda de la taula no hi ha ningú", motiu pel qual "obeïm el poble".

El conseller d'Afers Exteriors ha recordat que el 80% de la ciutadania està a favor d'un referèndum, mentre que el 87% n'acceptaria el resultat. D'aquesta manera ha posat sobre la taula que "no hem abandonat la via del referèndum a l'escocesa", però ha volgut deixar clar que "si no podem fer-lo així, caldrà una altra manera".

Una opció seria tenir "un govern que entengui la magnitud de la qüestió i que l'afronti amb valentia política", però, en canvi, "tenim un Estat en contra de Catalunya i això dificulta molt tot allò que volem fer". 

Refugiats i pressupost

"On els Estats no han respost, la ciutadania ho ha fet", ha precisat Romeva respecte els refugiats, i ha afegit que "aquí, la resposta ha estat de Catalunya". El conseller d'Afers Exteriors ha explicat que Catalunya està en condicions de rebre, en dos anys, 4.500 persones i, ara mateix, unes 1.800 perquè "tenim capacitat de donar resposta a la seva acollida". 

Sobre el pressupost de la Conselleria ha assegurat que "no és una despesa" perquè "és una inversió en benestar i oportunitats" i, a més, ha recordat que aquest pressupost és de 19 milions d'euros aproximadament, que no han contractat més gent, sinó que s'ha creat a partir del que ja hi havia i que això "és molt poc comparat amb altres ministeris d'Exteriors".

També ha volgut justificar aquests diners posant de relleu que es destinen a tenir una millor capacitat d'acció exterior i que, si no fos per això, les exportacions catalanes i les inversions estrangeres no creixerien com ho fan ara.