Mariano Rajoy contempla entre els seus plans per aplicar l'article 155 de la Constitució a Catalunya una suspensió progressiva de l'autogovern, si a partir de dijous el president de la Generalitat Carles Puigdemont no rectifica i torna a la legalitat constitucional, que a parer de la Moncloa es va trencar els dies 6 i 7 de setembre amb les lleis de desconnexió. Això significa que Rajoy manté totes les possibilitats obertes, però entre elles no descarta presentar una primera tanda de suspensions competencials al Senat, i ampliar-la a posteriori, segons evolucionin els fets a Catalunya.

Ho manifestava un membre de la direcció del Partit Popular aquest dilluns, després que Puigdemont no contestés de forma binària si va declarar la independència el 10 d'octubre. La font deia que hi havia tot un ventall de formes per aplicar el 155, informant a més que es podia fer efectiu d'un sol cop amb totes les conselleries, o a trams. La segona opció presenta més complicacions, ja que el mínim termini que calculen fonts de l'executiu espanyol per al 155 és cinc dies, però cobra sentit d'acord amb la forma com Rajoy ha actuat davant el procés.

La qüestió és que el gallec sempre ha insistit en la "proporcionalitat" i la "prudència" en les seves accions, intentant evitar un agitament de l'independentisme a través de l'acció política –i buscant el seu propi refugi. Per això, va deixar en mans de la Fiscalia i els jutges la majoria d'incursions per la via penal: les acusacions de sedició per al major dels Mossos, Josep Lluís Trapero, els dirigents d'Òmnium i ANC, Jordi Cuixart i Jordi Sánchez, les detencions a setze càrrecs del govern –ja tots en llibertat–, o les ordres d'escorcoll i confiscació d'urnes prèvies a l'1 d'octubre.

Així les coses, és de preveure que Rajoy torni a aplicar la mateixa fórmula d'intervenció mínima un cop constati –com al seu gabinet suposen a hores d'ara– que Puigdemont no rectificarà abans de dijous, ni abandonarà el camí de la independència a través del diàleg amb l'Estat.

Seguint tal lògica, el govern central podria prendre en primer lloc el control dels Mossos i reforçar la intervenció de les finances catalanes –seguretat i economia, dues competències que l'Estat ja té collades a través de la mobilització d'efectius policials i el control del Ministeri d'Hisenda. En segon terme, podria arribar a substituir el govern de la Generalitat en ple, a través d'eleccions, o bé establint un representant estatal a Catalunya, o inclús col·locar un govern de concentració amb tècnics o polítics de diverses ideologies –una aposta que generaria major impacte social.

Totes les opcions es mantenen obertes, però és de preveure que la decisió final es produeixi en funció de dues circumstàncies: la primera, segons quina sigui la resposta de la Generalitat i segona, la dels ciutadans independentistes. En el primer dels casos, l'aplicació del 155 buscaria que s'interrompés definitivament el full de ruta a l'Estat propi. En el segon, la resposta del carrer i la mobilització del teixit associatiu podria motivar la necessitat d'assumir el control d'unes o altres conselleries –més, ara que Cuixart i Sànchez han estat empresonats.

En darrera instància, la decisió podria estar influïda per un fet pràctic i és la manca de precedents a Espanya sobre l'aplicació de l'article. "Si busqueu, veureu que se n'ha escrit ben poca cosa. I si existeixen uns quants experts en aquest país, de ben segur que estan al meu gabinet", celebrava una de les primeres espases de la Moncloa als passadissos del Congrés, la setmana anterior. La qüestió és que l'únic requeriment enviat fins a la data va ser al govern de Canàries, però no va suposar que es desplegués de facto el 155, com sí que es preveu ja que sigui amb Catalunya.