Després de quatre dies de declaracions, desmentits i confidències públiques, aquest dimecres al matí s’ha sabut que la reunió secreta entre el president, Carles Puigdemont, i el cap de l’Executiu espanyol, Mariano Rajoy, es va produir i va ser el dia 11 de gener a la Moncloa. Però el culebrot no ha acabat tan fàcilment. Tant l’un com l’altre han volgut preservar el suposat secretisme d’una trobada que s’ha convertit ja en sorprenent comentari de safareig, i han evitat de confirmar-la.

Durant l'habitual sessió de control al Parlament, Puigdemont no ha admès que es va produir la reunió de la qual informava La Vanguardia. I, el que és més sorprenent, cap dels grups de l'oposició l’ha interrogat al respecte. Malgrat les referències indirectes que algunes de les intervencions han fet a aquest tema, el president s’ha limitat a assegurar que no hi ha negociació “ni se l’espera” i que ho afirma “amb coneixement de causa”. Fins aquí el que ha deixat entreveure d’aquella cita, que ningú no vol donar per feta però tothom deixa ben clar que d'ella no en va sortir res.

Tampoc Rajoy ha volgut confirmar-la -ni desmentir-la- quan se li ha preguntat als passadissos del Congrés, però la preocupació des de la Moncloa per atribuir la filtració de la notícia a l’Executiu català i a una pugna entre els socis del Govern s’ha convertit en una confirmació de facto. De fet, la trobada pot servir d'argument a Rajoy per avalar la seva Operació Diàleg, però dispara les alarmes dels sectors més aspres de la dreta espanyola que no accepta res que desprengui un flaire de negociació amb l'independentisme.

En el cas de Puigdemont, els incòmodes equilibris que ha hagut de desplegar per evitar el núvol de càmeres que l’esperaven als passadissos del Parlament per aconseguir la seva versió de la cita han resultat prou reveladors.

El front independentista, però, ha absorbit l'impacte. El vicepresident, Oriol Junqueras, havia estat informat en el seu moment de la reunió. Aquest matí, el diputat d'ERC Gabriel Rufián deixava clar el suport al president i el rebuig al que interpreta com l'intent de treure profit amb la filtració de la trobada.

No obstant, a ningú se li escapa que les reunions secretes de Rajoy a la Moncloa les carrega el diable. I acostumen a tenir danys col·laterals. Des de l’Executiu català s’ha negat durant els darrers tres dies cap negociació secreta. El mateix Puigdemont va assegurar diumenge que no estava negociant, mentre que la consellera de Presidència, Neus Munté, va dedicar el gruix de la roda de premsa de dimarts a negar que hi hagués hagut cap reunió "per negociar".

En canvi, el president espanyol, sempre evasiu en les seves respostes, va fer una exhibició de retranca gallega a Tele 5, on va assegurar que no s’havia reunit amb el president català però que si ho hagués fet, essent una trobada secreta, no podria explicar-la. La confirmació estava servida.

La notícia de la reunió s’ha vist precedida, a més, per un rosari de declaracions i desmentits amb tons surrealistes. El tret de sortida el va donar una suposada indiscreció del delegat del Govern espanyol a Catalunya, Enric Millo, assegurant que hi ha converses a tots els nivells entre els dos governs. El desmentit a aquelles paraules va arribar des del Govern però també del líder del PP, Xavier Garcia Albiol, -que ha rebut una forta contestació interna al seu partit per aquell fet-. Però qui de debò va acabar donant forma a la notícia va ser la confirmació del primer secretari del PSC, Miquel Iceta, que en un esmorzar a Madrid assegurava dimarts que els contactes existien i que a més hi havia hagut una entrevista entre els dos presidents. La resta, es resumeix en la no confirmació de la reunió que a hores d'ara ja tothom dóna per feta.