El PSOE està atrapat en el remolí de la ingovernabilitat espanyola, colpejat per un clima de tempesta que empeny la nau cap a l'abstenció. El motí dels barons crítics contra Pedro Sánchez no portava implícit un pla alternatiu i unànime sobre la posició en una investidura hipotètica de Mariano Rajoy. Aquest fet torna Ferraz al punt de partida, atiant la por sobre unes terceres eleccions per a una formació fracturada i sense líder al capdavant. Alhora, els rivals li fan la pinça amb menys incentius per evitar-les: Podemos amenaça amb retirar els acords d'investidura en algunes autonomies, si cedeix, i el Partit Popular apuja el llistó exigint garanties de governabilitat.

La utilitat del cop contra Sánchez sobrevola com un interrogant. Les federacions involucrades mantenen el 'no' a Mariano Rajoy, denotant que la reticència era –també– contra la figura del secretari general. El secretari d'organització del PSOE-A, Juan Cornejo, i una de les mans dretes de Susana Díaz, va assegurar aquest dimarts que la posició no havia canviat. Un altre dels barons crítics, el president valencià, Ximo Puig, també ho va fer, i el mateix president d'Aragó, Javier Lambán, va afirmar que ara veia més propera la convocatòria de terceres eleccions.

Sense menys sorpresa cursa el manteniment del 'no' dels fidels a Sánchez –el PSC de Miquel Iceta i la federació balear de Francina Armengol– per "coherència". Aquests sempre han abrogat per la resolució del PSOE del 28 de desembre de l'any 2015, que prohibia abstenir-se o donar suport al PP, així com pactar amb aquells qui "volen trencar la unitat d'Espanya". En conseqüència, i d'obrir-se el debat, el PSC ja amenaça de trencar la disciplina de vot i continuar en el 'no', així com exigir una consulta a la militància que avali els òrgans directius.

Amb la marxa de Sánchez s'ha perdut l'ase dels cops, obligant a repensar l'abstenció. Puig i Armengol creuen que s'haurà de fer un moment o altre, mentre que Díaz afirma que "no toca" parlar sobre això. El dubte és qui seria capaç de fer la proposta de l'abstenció i assumir-ne la responsabilitat. Per esmorteir els costos, el president de la gestora, Javier Fernández, n'ha començat a fer pedagogia: "No és el mateix que donar suport", va assegurar en un intent de dessacralitzar el gest.

Ningú es pronuncia però el temps continua apressant. Fernández va presidir dilluns la primera reunió de la gestora i va recordar que era a un comitè federal a qui li corresponia qualsevol canvi en el sentit del vot. Ara bé, no hi ha data: segons l'asturià, no serà aquest dissabte 8 d'octubre, fet que obliga necessàriament que se celebri o bé el cap de setmana del 15 d'octubre o el del 22 del mateix mes. La dissolució de les Corts tindria lloc el 30-31 d'octubre, moment en què Ferraz hauria d'haver pres una decisió.

Sondejos i lideratge

Però en un moment en què el PSOE té l'aigua al coll, els incentius són de cedir. Contextualment, l'escapçament del líder i el truculent escenari del comitè federal s'han traduït en una caiguda als sondejos sense precedents per al socialisme espanyol. L'enquesta del diari ABC, parla de 68 escons per a Ferraz, trencant-li l'espina dorsal amb sorpasso de Podemos inclòs. A més, a tres setmanes de dissoldre les cambres, és ajustat ratificar la decisió sobre la investidura i buscar un líder per a la llista electoral.

Àvids, els rivals veuen com la nau socialista s'enfonsa i n'han començat el bombardeig. L'aparell del PP exigeix molt més que una abstenció perquè Rajoy assumeixi l'encàrrec del monarca Felip VI. En resposta, el president de Castella la Manxa, Emiliano Garcia-Page amenaça de presentar "la candidatura més potent". De moment, el president en funcions demana "calma" a les seves files, a l'espera que l'escenari prengui forma, per bé que el Grup Popular ja ha presentat la proposta per votar el 18 de desembre i no al Nadal.

Podemos veu emergir una nova finestra d'oportunitat per arraconar el PSOE i l'empeny als braços dels populars. La darrera ofensiva morada va ser suggerir que li retiraria els acords d'investidura i govern en les comunitats on es donen suport. L'exemple fefaent va ser el de Castella-la Manxa, on els populars van oferir-se a substituir aquests vots. Ara són Aragó, Balears i País Valencià les que tremolen, ja que una abstenció al PP tindria "conseqüències", diuen.

Cosir el partit

Fernández creu que la prioritat és "cosir" el partit. El fet sembla deixar de banda que part del PSOE es va trencar pel remolí de la governabilitat, però la tasca de cohesió començarà pel grup parlamentari, amb qui es reunirà aquest dimarts. I enmig d'aquesta amalgama de disputes internes i manca de rumb, hi ha algú que encara podria tornar-se a presentar per encapçalar el PSOE: Sánchez, el destronat. La pirueta podria tenir èxit en un partit que ha decapitat el seu dirigent per, després de tot, no saber què fer en endavant.