Mariano Rajoy sempre va voler seduir el PSOE per a la gran coalició, després de perdre el rodet de la majoria absoluta. L'exsecretari general, Pedro Sánchez, era novell en política espanyola i el veia com un enemic, però el gallec hi duia ja 30 anys en actiu, i l'avisava: "El principal aliat del Partit Popular és el PSOE". No ho va aconseguir de facto aleshores, però sí per la porta del darrere aquesta setmana amb uns primers acords. L'entesa ha estat puntual, per bé que podria comptar amb ingredients per estendre's a més casos amb el "sentit d'Estat" de la gestora socialista i un tàcit compromís per part del PP d'enaltir el PSOE perquè Podemos no l'engoleixi.

Dèficit i sostre de despesa

Els populars anhelen l'estabilitat dels escons socialistes i després del Consell de Ministres van mostres les intencions de prioritzar-los, malgrat el pacte d'investidura amb Ciutadans. Ras i curt, el titular d'Hisenda, Cristóbal Montoro, va defensar que el seu partit havia buscat el PSOE per pactar el sostre de despesa i el dèficit autonòmic al 0,6%, perquè sumen folgadament, en contraposició al "vot marginal" dels altres partits. "Tot allò que no entri en la suma dels vots suficients, no es podrà fer", es justificava Montoro. La màxima marca un precedent pels pressupostos, si C's o PNB no cedeixen.

Així les coses, l'entesa no hauria estat possible sense els interessos de les 7 autonomies socialistes. La Moncloa feia setmanes jugava amb la hipòtesi que els barons necessitaven el sostre de despesa aprovat per quadrar els seus números i pagaments. Fins i tot, aquesta dada va permetre l'Executiu albirar fins al final l'esperança que no hi hauria terceres eleccions. Fonts del Ministeri d'Hisenda no neguen la influència autonòmica que ha permès fer passar el dèficit del 0'5% –que volia el PP–, al 0,6%. I preguntades les fonts sobre com porten haver de fer contents els barons, responen: "Les circumstàncies no les crea un en política, t'hi has d'emmotllar".  

De fet, la coalició a l'ombra també té un component ideològic fruit del post-PSOE i la seva gènesi. La facció liderada per la presidenta andalusa, Susana Díaz, sempre va criticar "l'obsessió" del seu exlíder, Pedro Sánchez, amb Podemos i la "demonització" per cedir davant el PP. De fet, Díaz va ser el cap visible de l'operació que va destronar-lo al comitè federal d'octubre i va donar pas a la gestora que va facilitar l'abstenció en la investidura de Rajoy. I és la mateixa Díaz qui ha reivindicat aquesta setmana l'oposició "útil" que estaria fent el seu partit avenint-se amb el PP, en contraposició a "l'espectacle" de Pablo Iglesias. Això, mentre el PSOE treballa al Congrés participant de la derogació de l'obra popular.

Ara bé, Rajoy no s'ofèn perquè creu que no pot deixar el PSOE a l'alçada de subordinat, davant la puixança de Podemos. "Tot dependrà de si fem les coses bé", va dir fa un mes, sobre si la cessió dels socialistes en la investidura portaria a la seva desfeta i a l'auge d'allò que ell titlla de "populisme". "Si fem activitat normal, la gent ja veurà què són [els podemistes]", afegien fonts populars. Per això, el PP fa cessions a les peticions socialistes, com ara l'increment del salari mínim en un 8%. El gest ha permès ofegar la iniciativa de la formació morada, que instava el govern espanyol a una pujada de salaris i a la qual el PSOE va donar suport al Congrés.

Al mateix temps, aquesta aliança tàcita entre l'antic bipartidisme amaga un seguit de gestos recíprocs per treure el PSOE del forat de l'abstenció. Montoro ha donat un caire social a Hisenda fins al punt d'apujar l'Impost de Societats, i no l'IRPF, que afecta els treballadors i les famílies. Això portaria que no s'hagin de fer retallades en l'estat del benestar, segons el ministre. Montoro ja va tirar un altre globus d'oxigen al PSOE la nit anterior, quan es va negar a confessar després del CPFF si apujaria el salari mínim: el cop d'efecte va ser major l'endemà. Al seu torn, el portaveu socialista Antonio Hernando es va limitar a preguntar a Rajoy en la sessió de control pels mitjans públics: un tema atemporal i menys polèmic que l'economia.

C's, fora de joc

Al PP, l'aliança amb el PSOE li permet esgarrapar vots a C's, posant en qüestió que són el "vot útil" per regenerar els populars. Els d'Albert Rivera no amaguen l'enuig perquè Rajoy apugi impostos, quan en campanya va dir que no ho faria. Fins i tot, encara estudiaven papers al matí sobre temes econòmics mentre els altres dos ja forjaven l'entesa per la porta del darrere. Sobre això, Montoro treu ferro a l'assumpte, rient en ser preguntat si havia deixat de banda la formació taronja. El fet és que fonts de l'Executiu han explicat a El Nacional que C's estava al cas dels contactes del PP amb el PSOE. 

L'educació és un altre ítem on el PP ha pactat prioritzant els interessos de Ferraz, apartant C's de la seva altra àrea estrella. Després de la reunió mantinguda entre el ministre d'Educació i Cultura Íñigo Méndez de Vigo, algunes comunitats –entre elles Catalunya, País Basc, i Navarra– es van queixar perquè els acords assolits envaïen competències i perquè els populars els haurien cuinat en privat amb les 7 autonomies del PSOE. En aquesta trobada és on es va acordar –fins que no arribi el pacte educatiu– tornar a una prova similar a la selectivitat –com volia la gestora socialista–. 

Revisar la Constitució 

El PSOE voldrà més cessions, com ara la reforma de la Constitució, perquè creu que és una forma d'apaivagar el sobiranisme. Però aquí el PP mostra recels. La vicepresidenta, Soraya Sáenz de Santamaría, ho va fer evident en la comissió constitucional aquesta setmana. Així i tot, Santamaría havia demanat dies abans a la diputada del PSC Meritxell Batet suport perquè "junts" resolguessin la crisi territorial. I juntes també tenen la majoria per reformar el mínim que els beneficiï. Hi estaran diposats, però a canvi, els populars volen lleialtat i sentit d'Estat. Com va assegurar Rajoy al PSOE en una ocasió: "Jo m'assemblo més a vostès que als independentistes".