Podem Catalunya es troba immersa en l'anomenada 'Operació Morada', un procés de consulta i reflexió entre les bases per definir el paper de la formació en la construcció de la nova confluència d'esquerres que impulsa Xavier Domènech. En una entrevista a l'ACN, el secretari general morat, Albano Dante Fachin, ha revelat que més del 50% dels consultats aposta per integrar-se al nou espai polític sense diluir de manera "immediata" el partit, que seguiria mantenint la seva pròpia estructura.

El també portaveu adjunt de CSQP ha dit que volen ser a la cimera pel referèndum prevista per JxSí i la CUP sempre i quan serveixi per plantejar una consulta "útil", és a dir, vinculant i amb reconeixement. A més, ha criticat que s'utilitzi el referèndum com a instrument de "xoc i tensió".

Durant dues setmanes, 80 cercles de Podem (equivalents a assemblees locals) han mobilitzat unes 1.500 persones en debats sobre models de relació entre Espanya i Catalunya, eixos econòmics i serveis públic, i possibles fórmules de constitució del nou subjecte polític, entre d'altres qüestions. Fruit d'aquestes enquestes, la direcció morada treballa ara en l'elaboració d'un document de síntesi que ha ratificar-se el 17 de desembre en el marc del Consell de Cent, l'òrgan de representació territorial ideat per Fachin. 

Guia per les negociacions

El text servirà de guia en les negociacions amb la resta d'organitzacions que volen construir el nou partit progressista, com ara ICV, BComú i EUiA. El mecanisme que ha rebut més suports per part de la militància de Podem es troba a mig camí entre la coalició tradicional de partits i el partit únic, en què es contempla la dissolució automàtica de les forces confluents. 

"No té sentit dissoldre ara mateix tot el treball que estan fent els cercles i el que s'ha posat en marxa els últims dos anys. L'existència de Podem com a organització no és incompatible amb un altre subjecte. Que després, amb el temps, pugui evolucionar d'una manera o una altra ha de ser una qüestió natural, no s'ha d'imposar", ha assegurat Fachin.

El dirigent ha explicat que la segona opció més triada per les bases és la coalició de partits, una via que Podem ja ha explorat tant a nivell català com estatal amb les marques electorals Catalunya Sí que es Pot (CSQP), En Comú Podem (ECP) i Unidos Podemos. Amb un suport gairebé "residual" es troba l'opció de concórrer en solitari sense fer confluència amb cap altra organització.

Relació Catalunya-Espanya

Entomar el debat sobre la relació entre Catalunya i Espanya era una "assignatura pendent" al partit des de la dimissió de Gemma Ubasart, i "les bases tenien moltes ganes de parlar d'això", afirmat Fachin. Per això, la formació ha plantejat la pregunta oberta als seus adherits de "Quines són les propostes de Podem en relació al futur polític de Catalunya?". Per completar les respostes, s'afegia un glossari amb termes com 'federalisme', 'estat confederal', 'estat lliure associat', 'plurinacionalitat', 'estat autonòmic' o 'unitat constituent'.

Fachin conclou que les bases de Podem Catalunya donen "per superat" el model autonòmic i criden a replantejar l'organització territorial de l'Estat. A més, accepten el referèndum com a eina "útil" per sortir del bloqueig polític. De la mateixa manera, els inscrits al partit entenen que el referèndum no només ha de donar resposta a la qüestió nacional sinó que ha de servir perquè Catalunya exerceixi la seva "sobirania" en altres aspectes cabdals com ara si assumeix o no tractats com el TTIP o les polítiques econòmiques de Brussel·les.

Situació complexa

Segons el secretari general de la formació, les bases morades també constaten que la situació política catalana és "complexa" i que davant la qual calen "reflexions àmplies i no reduccions inútils del debat". "És preocupant que es vulgui donar solució a una cosa tan complexa amb suposades fórmules màgiques, terminis de 18 mesos i debats de 'sí' o 'no'", ha expressat Fachin. 

En aquesta línia i preguntat sobre en quin bloc se situaria el partit en un eventual referèndum d'independència la tardor del 2017, el líder de Podem Catalunya ha dit que "no té sentit" respondre-ho perquè seria "seguir alimentant una fantasia". "El primer que hem de fer és veure què volen dir les coses. Quan els debats es plantegen sobre premisses que no tenen fonament, hem de rebobinar. I la primera qüestió és com fem el referèndum per desllorigar la situació. Com s'aconsegueix és fonamental", ha reflexionat. A més, ha avisat que no es pot plantejar una solució al conflicte polític català "donant l'esquena" a la realitat i el "moment històric" que viu Espanya.

Cimera pel referèndum

El també portaveu adjunt de Catalunya Sí Que es Pot ha assegurat que el seu grup parlamentari té la intenció d'assistir a la cimera pel referèndum prevista per Junts pel Sí i la CUP. Ara bé, sempre i quan aquest sigui un espai per parlar d'un referèndum "útil", és a dir, que interpel·li tota la societat catalana, sigui vinculant i tingui reconeixement. 

En aquesta línia, Fachin ha rebutjat utilitzar la consulta com a instrument de "tensió" i d'"escenificació del xoc de trens". "El referèndum ha de servir pel contrari: per crear la major força possible per donar veu a la ciutadania", ha afegit. La portaveu del Govern i consellera de Presidència, Neus Munté, va garantir recentment que la cimera pel referèndum aprovada al debat de política general del Parlament se celebraria abans d'acabar l'any.

Lluites Iglesias-Errejón

Respecte a les lluites de poder a la cúpula estatal de Podem, Fachin ha considerat que les estratègies polítiques defensades per Pablo Iglesias –"estar al carrer"- i Iñigo Errejón –"interpel·lar també aquells que no hi són però se senten indignats"- no són "incompatibles". A parer seu, totes dues posicions s'haurien de conjugar per respondre amb èxit a la "responsabilitat històrica de liderar l'oposició a la Triple Aliança (PP-PSOE-C's)" que entoma el partit. 

Així, ha dit que és positiu que al congrés estatal de Podem, previst per a principis d'any i batejat com a Vistalegre II, s'enfrontin documents i posicions polítiques i no sols una pugna pels noms i les cares. A més, ha ressaltat que emergeixen noves sensibilitats, més enllà d'Iglesias i Errejón, amb propostes organitzatives diferents, com la que encapçala l'andalusa Teresa Rodríguez.