El PNB arriba a les eleccions basques sense majoria absoluta però sent el cavall guanyador d'un parlament altament fragmentat. L'escalfament independentista a Euskadi no ha perjudicat el discurs de moderació i més autogovern del líder jeltzale, Íñigo Urkullu, però ha contribuït a l'aparició de nous partits que competeixen en l'eix nacional. La situació apunta cap a un pacte amb el PSOE –el seu soci habitual– amb implicacions en la investidura espanyola. Així, el repte d'Urkullu serà forjar una aliança per salvar els equilibris interns i garantir-se influència a Madrid.  

En un moment en què Catalunya avança en la realització full de ruta, l'independentisme basc s'hi ha emmirallat. Això ha portat EH Bildu a reforçar el seu discurs, obligant la resta de partits a posicionar-se. Urkullu s'ha situat al costat d'una tercera via moderada que advoqui per reformar el seu Estatut, ratificant-lo en una consulta posterior, sense data encara. Enmig s'hi ha trobat Podemos, emparat en el reconeixement de la plurinacionalitat i el dret a decidir. Aquest ventall sobre les formes d'exercir la sobirania és viu i va ocupar part del debat de candidats a la televisió ETiB.

Al costat de la unitat d'Espanya s'hi han situat PSOE i PP. Segons els sondejos, els socialistes veuran el seu electorat reduït a la meitat, passant dels 16 diputats als 8-9. El model federal del PSE-PSOE no hauria acabat de fer el pes en ple auge de la formació morada, que es faria amb 14-15 escons. Podemos creixeria també a costa de la pèrdua de 5 escons d'EH Bildu, ara amb 15-16. Però tampoc hauria ajudat la socialista Idoia Mendia el vídeo on es criticava l'ús de l'euskera en l'administració pública, "una situació injusta" que asseguraven es "comprometien a eliminar".

Alonso en el punt de mira

PP i Ciutadans seran els partits que menys s'hi juguen –com a cinquena força i força sense representació–, de forma que la clau espanyola ha primat per a ells. Ambdós van protagonitzar una disputa per un vídeo electoral de l'equip popular, on aquest assenyalava la manca "d'utilitat" de votar C's a Euskadi. La formació taronja va contraatacar contra una de les mans dretes de Mariano Rajoy, Alfonso Alonso, visibilitzant l'enfrontament que mantenen els dos partits a l'Estat perquè comparteixen electors i pels escàndols de corrupció al si del PP, que els d'Albert Rivera persegueixen amb assiduïtat.

Alfonso ha comptat amb menys presència de Rajoy a Euskadi que a Galícia, on el govern espanyol ha lluitat per mantenir la majoria absoluta amb el PPdeG. La contribució més notable del gallec al seu deixeble va ser en un acte públic el dia posterior a l'esclat del cas Soria per al Banc Mundial, on els dos van mantenir el silenci. La desídia ve perquè el PP no busca governar al País Basc, sinó aturar el front "extremista" i deixar la mà estesa al PNB per si li cal suport en la investidura, amb possibilitat d'intercanvi de cromos a l'Estat.

La temptativa de Rajoy de posar el seu exministre de Sanitat en el camí per a la lehendakaritza li ha repercutit estratègicament. El basc era un dels homes forts del gallec, que fins i tot amenaçava de tenir perfil presidenciable. Així les coses, Alonso hauria acabat de limitar les seves opcions, després del debat a ETiB durant la campanya. En un cara a cara amb Pilar Zabala, cap de llista de Podemos, el popular va assegurar-li que "d'acord amb la llei" ella no era víctima del terrorisme. Pili és germana de Joxi Zabala, assassinat pels GAL i enterrat en calç viva el 1983.    

La inhabilitació d'Otegi

Entre els elements que han marcat aquests comicis també hi ha hagut les seqüeles pel conflicte armat i el terrorisme. EH Bildu va començar la contesa electoral constatant la impossibilitat que el dirigent abertzale Arnaldo Otegi pogués liderar-ne la candidatura. La Junta Electoral Territorial de Guipúscoa va dictaminar-ho "inelegible" perquè hi ha una sentència ferma de l'Audiència Nacional que l'inhabilita per a càrrec públic i per a l'exercici de sufragi passiu. La decisió del Tribunal Constitucional el va apartar definitivament de la llista, però va continuar participant en els actes.

La investidura a Espanya

L'expectativa ara és l'impacte de la contesa electoral basca en la investidura espanyola. La suma entre el PNB (28-29 escons) i el PSOE (8-9 diputats) seria suficient per investir Urkullu, ja que en el sistema basc requereix una majoria simple. No hi ha vot negatiu, només abstenció o sí. El pacte amb Ferraz casaria amb la tercera via del PNB i no atiaria el malestar dels sobiranistes bascos, com sí que ho faria una entesa amb el PP (8). Així, els socialistes podrien salvar els mobles per la punxada electoral i Pedro Sánchez justificar-se davant dels barons per no ser cooptat per a l'abstenció a Rajoy.

Tradicionalment jeltzales i socialistes s'han ajudat, però tot dependrà dels números que en resultin d'aquesta nit. En cas que no sumessin prou, el PP estaria disposat a quedar-se fora del govern i votar sí –com ja va anunciar– per tal de frenar un front sobiranista entre Podemos-EH Bildu-PNB.