El Parlament serà avui finalment l'escenari del tan anunciat xoc entre el Govern de la Generalitat i l'Estat. El ple de la Cambra aprovarà aquest matí la Llei del Referèndum i, un cop l'aprovació quedi recollida al Diari Oficial de la Generalitat, el Govern es reunirà al mateix Parlament per signar de manera col·legiada el decret de convocatòria de l'1-O. Dins l'hemicicle, però, continuarà la feina, ja que la voluntat és aprovar també la Sindicatura Electoral, responsable de supervisar que el referèndum es fa amb totes les garanties i integrada per cinc membres, i la llei de Transitorietat i Fundacional de la República. Tot plegat, sabent que tan bon punt la llei de Referèndum surti del calaix, l'executiu de Mariano Rajoy activarà tot l'arsenal de respostes possibles de què disposa l'Estat.

Hores abans de la reunió d'aquest ple transcendental, el Tribunal de Comptes ha citat per al 25 de setembre -una setmana abans del referèndum- onze alts càrrecs del Govern que van impulsar la consulta del 9-N, encapçalats per l'expresident Artur Mas, per reclamar-los el pagament de la fiança que se'ls imposa per aquella convocatòria a urnes. Aquesta fiança es podria xifrar en 5,2 milions d'euros, que és el que es calcula que va costar el 9-N al Govern, i en cas que no la puguin fer efectiva se'ls embargarà el seu patrimoni personal.

En el moment en què es va conèixer la notificació, estaven reunits al Palau de la Generalitat el president, Carles Puigdemont, el vicepresident, Oriol Junqueras, el conseller de Presidència, Jordi Turull, i l'expresident Mas amb els responsables de l'ANC, Jordi Sànchez, i Òmnium, Jordi Cuixart. L'objectiu de la trobada era analitzar la situació que es generarà en el ple de demà i la resposta que provocarà en l'Estat, però va servir per respondre de manera immediata a la comunicació del Tribunal.

Puigdemont i Junqueras van comparèixer plegats -per segon cop aquesta setmana- per acusar l'executiu de Mariano Rajoy de fer saltar pels aires els fonaments de l'estat de dret i per deixar clar que "l'estratègia de la por", de la qual responsabilitzen a l'executiu espanyol, no aconseguirà aturar el referèndum. Les entitats van anunciar tot seguit que activaven de nou la recollida de fons per fer front al pagament de la fiança.

El del Tribunal de Comptes no era el primer avís del dia. El Govern havia abordat al migdia en la seva habitual reunió dels dimarts l'escenari a què farà front avui l'executiu i les amenaces que l'Estat ha posat ja damunt la taula. A la mateixa hora, el fiscal general de l’Estat, José Manuel Maza, deixava clar en l’acte d'obertura de l’any judicial i davant del Rei que el ministeri fiscal actuarà de manera “ferma i enèrgica” per preservar les institucions de l’Estat de dret i la “pàtria comuna i indivisible de tots els espanyols”.

Desenvolupament del ple

El ple començarà a les deu del matí com és habitual, amb la sessió de control al Govern i tot seguit al president. Una hora abans, però, s'haurà reunit la Mesa del Parlament. La previsió és que un cop acabin les preguntes a Puigdemont, el president del grup de JxSí, Lluís Corominas, demani la paraula per reclamar una modificació en l'ordre del dia del ple, amb el suport de la CUP.

Els diputats independentistes apel·laran a l'article 81.3 del Reglament que preveu la possibilitat, a petició de dos grups, d'incloure modificacions en l'ordre del dia del ple. Aquest mateix article preveu igualment incorporar al debat, amb el vot de la majoria absoluta dels diputats, punts que no hagin superat tots els tràmits parlamentaris previstos.

Això obrirà la porta de l'hemicicle a la llei del referèndum. No obstant això, l'admissió a tràmit de la llei i la incorporació en l'ordre del dia serà suficient perquè s'activi la possibilitat que actuï el Tribunal Constitucional, que pot procedir, en funció de la nova reforma de la llei orgànica que regula el seu funcionament, a suspendre la presidenta de la Cambra, Carme Forcadell, i als membres de la Mesa que incompleixen la suspensió que va decretar aquest tribunal sobre el full de ruta del procés contingut a la declaració del 9-N del 2016.

El TC ha mostrat les reticències a utilitzar aquesta possibilitat, per la qual cosa, podria ser l'advocat de l'Estat qui l'emplacés a actuar. L'alt tribunal disposa d'un ampli ventall de possibilitats de resposta, que van des d'un avís per recordar als membres de la Mesa la seva obligació de no emprendre cap actuació que afecti el desplegament del procés fins a la suspensió de càrrecs i les multes econòmiques d'entre 6.000 i 30.000 euros.

En aquest punt, es podria plantejar a la presidenta i la resta de membres de la Mesa la disjuntiva tants cops apuntada sobre acatar o no les decisions del TC.

En cas que Forcadell i els membres independentistes de la Mesa es vegin suspesos de les seves funcions, i decideixin acatar la decisió, la presidència podria quedar en mans del vicepresident segon, José María Espejo Saavedra, que podria decidir aixecar el ple. Això és, però, un dels molts escenaris que s'han dibuixat i que aquest matí hauran quedat desvelats.

El que sí que està clar és que si, després d'utilitzar totes les possibilitats que ofereix el reglament per frenar el debat d'aquest text, finalment la llei del referèndum s'arriba a votar, els diputats de Ciutadans, PSC i PP abandonaran el ple, CSQP no ha deixat clar quina serà la seva postura, tot i que els diputats de Podem han indicat que s'abstindran.

Aquest matí, el Parlament es disposa a travessar el Rubicó i a endinsar-se més que mai en aquell territori que l'expresident Mas va descriure com a terreny desconegut.