És gairebé impossible trobar als mèdia de Madrid d’aquest dijous un sol columnista que no demani a Pedro Sánchez que marxi –i en els termes més incendiaris–. Al món mediàtic, el secretari general del PSOE l’han abandonat completament. Alhora, es veu la seva renúncia com el moviment precís que evitarà unes terceres eleccions i prestarà a Mariano Rajoy les abstencions necessàries per fer govern. A més, matar Sánchez, segons els editorials dels diaris, reforçarà el PSOE i impedirà que Podemos creixi.

Hi ha una editorial especialment virulenta, “Salvar al PSOE”, a El País, on es qualifica Sánchez de “insensato sin escrúpulos que no duda en destruir el partido que con tanto desacierto ha dirigido antes que reconocer su enorme fracaso” i el descriu com un polític covard, arrogant, sectari, mentider, ambiciós, obtús, insensat i un oportunista sense idees, per aquest ordre. La conclusió per al diari és òbvia i, de fet, és la frase amb què arrenca l’editorial: “La salida del secretario general del PSOE […] es imprescindible”.

El Mundo va molt més temperat i carrega més aviat contra els crítics. Al seu editorial recorda que va demanar a Sánchez (i Rajoy) de fer un pas al costat, però assegura que “la seva legitimitat és indiscutible” i acusa Felipe González i els càrrecs socialistes revoltats d’encapçalar “un intent fallit de forçar-lo a dimitir mitjançant un procediment que suscita seriosos dubtes sobre la seva legitimitat”. Avisa, a més, que aquest “duel a mort de pel·lícula del Far-West” pot fer perdre al PSOE el seu estatus de “referent de l’esquerra”, cosa que inquieta molt al diari.

Per a ABC, Sánchez ha actuat “d'una manera irresponsable”, el culpa del “bloqueig institucional” d’Espanya i li retreu haver “radicalitzat el PSOE fins a convertir-lo en un partit sectari allunyat de la moderació”. El diari se suma a les veus “en oberta rebel·lió” que li demanaven la dimissió després dels mals resultats a Euskadi i Galícia, advertint que mantenir-se al capdavant del partit augmenta “el risc que el PSOE es converteixi en un partit residual”.

La Razón acusa Sánchez de “caure en els pitjors defectes del populisme i obrir el camí a la implosió del partit” i en parla com a “figura efímera”. Recorda que els únics que l’han defensat són la seva pitjor oposició, en referència als dirigents de Podemos. “Caldria preguntar-li […] quina part del «no» no ha entès. Si el «no» dels seus companys de partit, el «no» reiterat dels electors o el «no» del conjunt de la ciutadania”, afegeix. Amb ironia verinosa, es felicita de la qualitat dels noms de què disposa el PSOE per rellevar Sánchez: “Líders de prestigi que, com Susana Díaz, o els 17 dirigents que van presentar ahir la dimissió, han demostrat que saben anteposar els interessos del partit i de la societat als propis”.

A Eldiario.es no publiquen editorials. El seu director, Ignacio Escolar, és l’únic que s’estalvia de demanar el cap de Sánchez, encara que “no és completament innocent en tot el que passa. Té especial mèrit conciliar un rebuig tan visceral com transversal entre dirigents del partit tan distants com Madina i Susana, com Chacón i Rubalcaba, com Felipe i Zapatero”. Ara bé, segueix, “res de tot això justifica que el primer secretari general de la història del PSOE elegit directament pels militants caigui amb un cop de mà de 17 dimissions. És desproporcionat. És indefensable. És propi d'un altre segle”. Escolar conclou que “si realment Pedro Sánchez és un líder tan nefast, tan desastrós, tan lamentable com ara el retraten els que abans li van donar suport, per què no volen confrontar-lo en unes primàries?”.

El Confidencial tampoc no publica editorials. Un dels seus tres propietaris, el periodista Alberto Artero, amb el pseudònim S. McCoy, opina que Sánchez “ja no actua racionalment. La seva anàlisi està més centrada en destruir que en construir, es digui l'enemic Mariano o Susana”.

El director de El Español, Pedro J. Ramírez, al seu vídeo-editorial, equipara el líder socialista amb l’autoritari Erdogan, i als crítics amb els que van donar el cop d’estat el primer ministre turc. No és així, diu. “Si a un que està al capdavant d’un organisme col·legiat li dimiteix la meitat dels que hi són, la seva desautorització és evident i hauria de marxar amb dignitat”. Recorda que “fa 80 anys la divisió del PSOE va alimentar una gran tragèdia”, en al·lusió a la guerra civil, “i que avui només alimentarà una estúpida farsa”.

El titular de l’editorial de Voz Pòpuli ho diu tot: “Váyase, señor Sánchez”. “Amb la seva negació perpètua, però incapaç de constituir-se en alternativa, el que està fent és privar els espanyols d'una sortida”, insisteix.

El Independiente, l’últim digital en arribar (no fa una setmana que va néixer) el que li fa més por és que Podemos creixi sobre la crisi del PSOE i fa un exercici de moderació: “Ni Sánchez és el dolent d'aquesta història, ni els opositors són els salvadors del partit. El que espera la societat del PSOE és que torni a ser un partit gran i digne de confiança”.