L'expresident de la Generalitat Artur Mas ha reiterat aquest divendres al matí que CDC no va adjudicar projectes d'obra pública a canvi de comissions a través del Palau de la Música. Mas ha emplaçat la Fiscalia a analitzar els contractes suposadament il·legals per veure si realment hi havia algun tipus de tracte de favor. "Saben que estan ben fetes i per això no les analitzen", ha assegurat, encara que ha rebutjat en un primer moment que darrere hi hagi motius ocults.

Mas ha defensat que tots els convenis que hi havia entre Convergència i el Palau eren legals, encara que estaven “a la línia de la moralitat”. Per això, segons ha explicat en una entrevista a El Món a Rac1, quan el juliol del 2009 va saber de la seva existència, es va decidir tornar aquells diners durant els set anys següents.

L’expresident ha tornat a “posar la mà al foc” per l’extresorer del partit Daniel Osàcar i l’actual diputat i exconseller Germà Gordó. Totes les acusacions que Millet i Montull estan llançant contra ells durant les declaracions del judici del Palau de la Música creu que es deuen a una estratègia de “que se salvi qui pugui” i intenten “penjar el mort a un altre” per evitar anar a la presó.

Tot i això, ha pres distància sobre l’administració financera del partit. “Jo em dedicava a guanyar eleccions, fer discurs, anar al Parlament, però no a l’administració del partit”, ha assegurat, tot i que s’ha responsabilitzat de posar al capdavant de cada àrea “persones que poguessin fer bé la seva feina”. També ha destacat la independència del PDeCAT del cas Palau: “El nou partit no ha de donar ni una sola excusa sobre això, no ha de tenir sospita sobre això”.

Operació Catalunya amb fons reservats

Mas ha definit l’Operació Catalunya com una “operació de difamació i calúmnies per alterar els resultats de les eleccions a Catalunya, dissenyada des del Ministeri de l’Interior i coneguda per la Moncloa”. Ha acusat els seus autors d’utilitzar “mètodes il·legals” per fer “muntatges fastigosos per presentar-nos com uns corruptes”. Ha lamentat que per crear-los a més es pagués amb fons reservats “a confidents perquè mentissin”.

L'objectiu d'aquesta operació era fer que el procés "perdés força i gas". "No ho puc demostrar però ells tampoc poden demostrar del que m'acusen", reconeix Mas, que lamenta que aquest "delicte" no sigui investigat per la justícia.

Preguntat per què no han sortit acusacions semblants cap a ERC, Mas creu que es deu al fet que “ERC no fa tanta por com Convergència”. Però ha recordat que, enmig d’aquests muntatges, també s’havia intentat implicar-hi l’actual vicepresident, Oriol Junqueras.

No deixarà la política

Mas ha descartat l’opció de retirar-se del món polític, recordant que és “un dels pocs polítics catalans que ha plegat d’un munt de coses” en referència al pas al costat que el va deixar fora de la presidència de la Generalitat i del Parlament. "No sé quina obsessió hi ha d'apartar-me de la política", s'ha queixat.

S’ha mostrat convençut que la seva imatge no fa ombra a la renovació del partit, de CDC a PDeCAT, i ha reivindicat el seu càrrec, ja que l’”han triat” amb un alt percentatge de vots. “La política ha estat la meva vida en els últims 20 anys”, ha explicat, de manera que no preveu abandonar i encara menys “enmig del procés sobiranista”.

Pel que fa a una futura candidatura a la presidència de la Generalitat, Mas no ha volgut dir ni que sí ni que no i explica que “no ho té decidit”. Això sí, en el cas que Carles Puigdemont accedís a presentar-se -cosa que ha rebutjat reiteradament-, Mas assegura que ell s’”autodescartaria automàticament”.

Cartes de Bassols

També s'ha parlat de la suposada carta enviada l'any 2010 pel delegat d'Orpoler, Josep Manel Bassols, vinculat al cas del 3%, on li reclamava feina com a recompensa per la dedicació al partit. L'expresident assegura que s'ha trobat "un munt de vegades" amb situacions semblants i ha restat importància a aquest cas en concret.

A la missiva, Bassols demanava algun lloc a l'administració pública per a ell i la seva dona. Mas assegura que coneix Bassols i la seva trajectòria política però no la professional. En canvi, sí que ha acceptat conèixer la seva dona, Núria Bassols, que s'encarrega dels afers de transparència dins la Generalitat i havia dut a terme tasques importants durant la seva presidència.