Una setmana després dels tràgics atemptats, tres dels principals diaris editats a Madrid, de diversa línia editorial, han coincidit en la portada aquest dijous: els Mossos estaven avisats. Per una banda, El País i El Mundo coincidien a assegurar que la policia belga s'havia dirigit als Mossos d'Esquadra per advertir-los sobre Abdelbaki Es Satty, l'imam de Ripoll que va morir a la casa d'Alcanar. Per l'altra, ABC afirmava que el jutge havia alertat la policia catalana que les bombes d'Alcanar podien ser per a un atemptat.
La caverna digital no ha trigat a reaccionar. "Un policia belga i una jutgessa destrossen el relat propagandístic de la Generalidad", titulava el portal Libertad Digital. La peça, signada per Pablo Planas, afegia al respecte: "Aquestes 'casualitats' destrossen el relat de la Generalidad construït amb el 'major' de la policia autonòmica, Josep Lluís Trapero, com a gran protagonista amb hechuras d’Estat".
La realitat, però, és una mica diferent: va ser una comunicació "no oficial" i la policia belga va demanar informació sobre l'imam de Ripoll. No alertava de res. Un agent de la policia de Vilvoorde va enviar un correu electrònic a un comandament de la comissaria general d'informació dels Mossos amb qui havia coincidit en unes jornades fa uns dos anys. Preguntava si tenien dades sobre Es Satty, que volia demanar feina en aquest municipi belga.
Llavors el cap de la Unitat d'Anàlisis Estratègiques dels Mossos d'Esquadra va efectuar una cerca a la base de dades de la policia catalana, però no hi constava cap dada sobre ell, i és el que va respondre. Els antecedents de l'imam no constaven en la seva base de dades. La comunicació va ser informal perquè, ara per ara, els Mossos no poden tenir relació directa amb cossos policials estrangers. Estan vetats d'Europol per l'Estat.
En la seva informació, de forma temerària, El País fins i tot publicava el nom i cognom de l'agent amb qui la policia belga va intercanviar informació. Els Mossos s'han vist obligats a demanar que, en nivell 4 sobre 5 d'alerta terrorista, no es difonguin dades personals de cap policia relacionat amb les investigacions. "Pot afectar greument la seguretat personal dels agents", han alertat.
Sobre el que publicava l’ABC sobre la casa d’Alcanar, no hi ha constància que la jutgessa del jutjat d’instrucció número 2 d’Amposta escrivís res sobre la sospita terrorista en les actuacions que va signar abans que el cas passés a l’Audiència Nacional.
Els dies posteriors als atemptats, justament alguns mitjans han centrat els seus esforços en això: atacar la bona reputació dels Mossos d'Esquadra, una policia que volen tornar a identificar amb el referèndum de l'1 d'octubre. Alguns dels protagonistes de la manipulació de l'11-M tornen a aparèixer.
Dubtes sobre els Mossos
L’actuació dels Mossos d’Esquadra va aconseguir desarticular en només cinc dies una cèl·lula gihadista integrada presumptament per dotze membres: vuit de morts i quatre de detinguts. Malgrat alguns errors, l’operatiu, fet conjuntament amb les policies locals, s’ha guanyat el reconeixement de la premsa internacional, però no de les grans capçaleres espanyoles. Més aviat tot el contrari: han intentat sembrar dubtes sobre com es va dur a terme.
Cayetana Álvarez de Toledo, exdiputada del PP, membre de Libres e Iguales i periodista, va encarnar molt bé aquesta actitud en un article que va fer a El Mundo. "Res a objectar? Bé, poc de què presumir", escrivia. I feia un llistat de suposades errades: ningú havia detectat la radicalització de dotze persones, la CIA havia advertit sobre un atemptat a la Rambla (informació difosa per El Periódico i desmentida: els Mossos no tenen relació directa amb la CIA), la falta de pilones, que Younes Abouyaaqoub escapés de l'operació Gàbia i que el presumpte cervell era l'imam, que havia passat per la presó, "un radical de llibre".
El mateix s'ha fet amb Ada Colau i les polèmiques pilones, després que alguns mitjans (i dirigents polítics) responsabilitzessin l'alcaldessa de Barcelona per, suposadament, no haver seguit les recomanacions del Govern espanyol. Ho va fer El Español (diari dirigit per Pedro J. Ramírez, màxim exponent de la manipulació de l'11-M) en un article en què també mencionava la falsa advertència de la CIA als Mossos. Els comuns s'han encarregat de demostrar que van fer cas de tot el que va demanar-se des de l'Estat.
La premsa internacional veu les coses una mica diferents a la premsa espanyola
Fora de l'Estat espanyol es veu una mica d'una altra manera. The New York Times ha publicat aquest dijous un reportatge en què concloïa que, si l'imam va passar desapercebut, va ser per la manca de comunicació entre cossos policials. "Les autoritats policials catalanes protesten de fa temps que no se'ls permeti treballar amb organismes d'intel·ligència estrangers com ara la CIA", recorda el diari. Per la seva banda, The Wall Street Journal afirmava en una crònica aquest dimarts que "Catalunya exhibeix la seva capacitat de governar-se amb la investigació dels atemptats". El mateix que opina el Frankfurter Allgemeine Zeitung.
Independentisme i gihadisme
Tan sols unes hores després dels atemptats de Barcelona i Cambrils, els dos principals diaris espanyols publicaven els seus editorials, amb referències més o menys explícites al procés d’independència català, el referèndum de l'1 d'octubre i l'independentisme.
Així deia l’editorial d'El País: "Un atac d'aquesta magnitud ha de ser un toc d'alerta que retorni a la realitat les forces polítiques catalanes que, des del Govern, al Parlament o els moviments per la independència han fet de la quimera secessionista la sola i única activitat de l'agenda política catalana en els últims anys. És hora d'acabar amb els absurds democràtics".
Per la seva banda, El Mundo culpava indirectament la suposada política migratòria independentista. Les autoritats catalanes, sostenia el diari madrileny a l'editorial, han de reflexionar "sobre una política d'acollida en la qual han primat de vegades els interessos electoralistes, vinculats a l'independentisme, sobre la seguretat nacional".
Curiosament, tres dies més tard, l'editorial d'El Mundo denunciava una suposada instrumentalització de l'atemptat per part del Govern -perquè Joaquim Forn va diferenciar entre víctimes espanyoles i catalanes. "És només una mostra més de la forma basta de fer política que s'ha instal·lat a Catalunya", afirmava.
En el seu moment, des d'El Mundo ja van alimentar-se teories com la que diu que Junqueras és un convers a l'islam
L'intent de vincular independentisme i gihadisme no és nou. De fet, també des d'El Mundo s'han alimentat teories com la que diu que el vicepresident Oriol Junqueras, catòlic reconegut, s'ha convertit a l'islam.
A les pàgines d'aquest mateix diari, el periodista Arcadi Espada assegurava que "entre les coqueteries de Barcelona hi ha la de la violència". Fins que, escrivia, "poc després de les cinc de la tarda d'ahir una furgoneta blanca va irrompre a les Rambles i va matar i ferir greument desenes de persones". També l'endemà dels atemptats, Lluís Bassets, director adjunt d'El País, sostenia que "hi ha una frivolitat irresponsable i en bona part culpable en les organitzacions polítiques que han emprès aquestes campanyes d'agitació de tints xenòfobs", en referència a l'independentisme.
Al president Carles Puigdemont se li han atribuït falses intencions de voler barrejar els atemptats amb el procés independentista, quan qui ho va fer era el periodista que preguntava. Tot això va donar lloc a vinyetes fora de lloc.
Més enllà dels intents per relacionar l’independentisme amb el terrorisme gihadista (i més enllà de les pilones i la CUP), hi ha un relat compartit: aquests atemptats han d’aturar el full de ruta, com si una cosa tingués a veure amb l’altra. També moltes crides a la unitat.
Fins i tot s'ha publicat Younes Abouyaaqoub, l’autor de l’atropellament de la Rambla, era voluntari de la campanya pel referèndum d’independència. Diversos mitjans i portals espanyolistes, com La Gaceta o Dolça Catalunya, però també cadenes com La Sexta, van difondre-ho. Es basaven en una peça del Corriere della Sera, que després el mateix diari italià va rectificar.
L’antecedent de l’11-M
Per trobar un precedent històric cal remuntar-se 13 anys enrere. L’11-M, la pitjor massacre del terrorisme islamista a Europa, ja va ser utilitzada políticament. Primer, pel govern d’Aznar, que tres dies abans d’unes eleccions espanyoles va alimentar la teoria que darrere l’atemptat hi havia ETA. La mateixa tarda de l’atac, Aznar va trucar als directors dels principals diaris espanyols per ratificar que la banda terrorista basca n'era l’autora. En aquell moment ja tot apuntava a Al Qaida, que va acabar reivindicant-lo. La jugada no va sortir bé: el PP va perdre davant Zapatero per 1,3 milions de vots.
Malgrat totes les evidències, alguns mitjans de la dreta espanyola, en especial El Mundo de Pedro J. Ramírez o Libertad Digital, van continuar alimentant la teoria de la conspiració, amb el suport d'una part del PP liderada per Ángel Acebes i Eduardo Zaplana.
Tretze anys després, costa trobar qui defensi aquesta mena de teories només pensades per guanyar unes eleccions que tenien lloc al cap de tres dies. Però fins fa tres anys, Pedro J. Ramírez deia que "la sentència no resol els interrogants sobre aquesta massacre".
Fent paral·lelismes amb el present, el corresponsal de The New York Times recordava en la seva crònica d’aquest dijous que la manipulació de l’11-M va costar al PP les eleccions. “Els votants van castigar el govern conservador per haver-se apressat a culpar els separatistes bascos i no els militants gihadistes de l’atemptat”, escrivia Raphael Minder.