El president Carles Puigdemont ha anunciat que el Govern deixarà “sense efectes pràctics” la suspensió d’alguns articles de la llei d’emergència social, i que es redactarà una nova llei de forma imminent que regularà tots els drets dels catalans que han quedat suspesos pel recurs del constitucional. Puigdemont ha aconseguit articular un front comú amb l’aval dels municipis i les entitats socials que, això sí, ja han advertit que estaran vigilants per a no fer cap pas enrere.

A la cimera convocada per la defensa de la llei 24/2015 hi han participat una quarantena de representants, entre membres del Govern, partits polítics i entitats socials.

Unitat del municipalisme

Els ajuntaments hi han tingut un paper destacat, amb l’assistència de representants de l’Associació Catalana de Municipis (ACM) i de la Federació de Municipis de Catalunya (FMC), i els alcaldes de 12 ciutats: Barcelona, L’Hospitalet, Badalona, Terrassa, Sabadell, Lleida, Tarragona, Santa Coloma de Gramenet, Girona, Reus, Mataró i Sant Cugat.

Tant l’ACM com la FMC han valorat positivament la cimera i han exigit a les entitats bancàries que no defugin responsabilitats aprofitant la suspensió parcial de la llei. Els alcaldes no han intervingut davant la premsa però sí que han dit la seva durant la cimera. Precisament, el portaveu de CSQP, Joan Coscubiela, s’ha encarregat de retransmetre les intervencions a través del seu compte personal de twitter.

 

Segons la retransmissió de Coscubiela, tots han destacat que els municipis assumeixen serveis més enllà de les seves competències, per donar cobertura a les necessitats dels col·lectius que estan en risc d’exclusió. L’alcalde de Tarragona, Josep Fèlix Ballesteros, ha instat els assistents a arribar a un acord i deixar de banda els retrets i ha exigit una llei nova, la creació d’una comissió de treball i aprovar una partida econòmica. Una petició, aquesta última, que també han secundat altres representants municipals com l’alcaldessa de Sant Cugat, Mercè Conesa, i la de Barcelona, Ada Colau, que ha demanat que es constitueixi urgentment una comissió de seguiment.  

Més incisiu ha estat l’alcalde de Sabadell, Juli Fernández, que ha insistit en la desobediència. La socialista Núria Parlon, alcaldessa de Santa Coloma de Gramenet, ha carregat contra el PP i els ha acusat de fer el doble joc: protegir els bancs i justificar que hi hagi pisos buits i, a la vegada, queixar-se de la inseguretat ciutadana.

Els partits polítics

Les crítiques de Parlon han tingut ràpida resposta en boca del mateix Albiol. “Els ajuntaments també tenen marge, senyora Parlon”, ha dit el coordinador general del PP a Catalunya, que ha posat com a exemple les polítiques de promoció de lloguer social que ell va impulsar l’any 2012 quan no existia la llei en qüestió.

Intervenció del coordinador del PP a Catalunya, Xavier Garcia Albiol

Malgrat les discrepàncies polítiques, la resta de representants de grups parlamentaris han valorat el “to cordial” de la reunió i la pluja d’idees en positiu que s’hi ha plantejat. “Hi ha molt marge per col·laborar i posem de manifest que es poden fer moltes coses des de Catalunya amb les competències que tenim”, han matisat des de Ciutadans minuts després.

Entitats Socials

La llei d’emergència social és fruit d’una Iniciativa Legislativa Popular (ILP) impulsada, entre d’altres, per la PAH, l’observatori DESC i l’Aliança contra la pobresa energètica. El seu portaveu, Carlos Macias, ha valorat positivament el to de la cimera però ha reconegut que esperaven sortir-ne amb mesures concretes.  

Més incisiu ha estat el president de la Taula del Tercer Sector, Oriol Illa, que ha lamentat que els bancs i les empreses energètiques -principals actors d'aquesta crisi- no hi fossin en una cimera d'aquestes característiques. 

"Les entitats financeres tenen 47.000 pisos buits. No té cap sentit que no desbloquegem aquesta situació", ha dit Illa, qui també ha reclamat que s'aprovi un nou Pla Nacional de l'Habitatge.