Gibraltar, a més de mil kilòmetres de Barcelona, pot ser un dels danys col·laterals del conflicte català. Una demostració de la realitat de "l’efecte papallona". El ministre principal de Gibraltar, Fabián Picardo, tem acabar pagant els plats trencats de la reivindicació catalana, que ha inflamat el sentiment patriòtic espanyol, segons explica The Economist.
El moment no és el millor per al penyal. D’una banda, el Brèxit, que va ser rebutjat pel 96% dels llanitos, afecta molt directament les seves principals fonts d’ingressos: les apostes online, els serveis financers i el turisme, que depenen força del mercat únic i la unió duanera europees. Sobre la memòria dels gibraltarenys plana el tancament de la frontera forçat per Espanya des del 1969 al 1982, que només es va aixecar com a moneda de canvi en les negociacions per l’entrada d’Espanya a la UE.
Una Espanya embalada podria reobrir el contenciós aprofitant les negociacions del Brèxit, entre els criteris del qual, el ministre d’Exteriors espanyol, Alfonso Dastis, va incloure una clàusula per la que pot vetar qualsevol acord referent al penyal.
La possible tensió amb l’Estat espanyol afligeix Picardo, ministre titular des del 2011, que s’enorgulleix que el PIB de Gibraltar hagi crescut un 60% en els últims sis anys i l'atur afecti només 84 persones, segons explica el setmanari britànic. Picardo recorda que 13.000 persones creuen la frontera cada dia per treballar a Gibraltar, cosa beneficia “la part pobra d'una regió pobra, Andalusia”, que pateix una elevada taxa d'atur.