El fiscal i magistrat emèrit del Tribunal Suprem (TS) José Antonio Martín Pallín ha criticat l'estratègia del govern espanyol de voler aturar l'1-O usant d'escut la justícia.

Segons manté, el dret penal "no pot aturar el referèndum". I fa un pas més assegurant que les querelles presentades per la Fiscalia "són forçades i no s'ajusten a la legalitat".

"No és factible i és irracional intentar aturar una riuada amb la llei i les forces de seguretat", critica. En aquest sentit, també ha reconegut que no entén quin és l'objectiu de citar a declarar 712 alcaldes. "Si cedeixen locals, com a molt estarien col·laborant en un delicte de desobediència perquè el de referèndum il·legal no existeix", ha manifestat.

A més, considera que perseguir aquells que volen cedir locals per posar urnes "és una situació que no admeten els valors de la Constitució en un país democràtic".

Per tant, es mostra partidari de deixar votar perquè, segons apunta, el referèndum "no té garanties i no serà reconegut pels organismes internacionals". A partir d'aquí, demana diàleg i que s'obri la porta a reformar la Constitució.

Martín Pallín té una llarga trajectòria jurídica. Ha estat fiscal i magistrat del Tribunal Suprem i, actualment, exerceix d'advocat. Davant el conflicte entre Catalunya i l'estat espanyol, insisteix que la solució ha de ser la política i no l'activació de tots els mecanismes judicials que el govern de Mariano Rajoy té a l'abast. 

Ho explica usant una metàfora. "Intentar parar amb la llei o les forces de seguretat una riuada no és factible i és irracional a qui se li hagi ocorregut", ha valorat. Considera que el dret penal no té mecanismes per aturar la votació, com tampoc el dret "político-constitucional". "No podrà parar l'activitat de votar, els efectes jurídics que se'n derivin ja és una altra cosa", apunta. 

Querelles "forçades i no ajustades a la legalitat"

També considera que la via de querellar-se contra tots aquells que impulsin el referèndum també és un error.

És més, apunta que la Fiscalia està obrint investigacions que "són forçades i no ajustades a la legalitat". En aquest sentit, recorda que el TSJC ja va descartar la malversació a la querella contra els membres de la Mesa (un delicte que inclou presó). 

Sobre la citació massiva de més de 700 alcaldes favorables al referèndum, assegura que "no entén" qui objectiu segueix perquè, com a molt, se'ls podria atribuir un delicte de desobediència "perquè no hi ha cap delicte" que castigui col·laborar amb un referèndum declarat il·legal. 

Deixar votar

Davant d'aquest context, el magistrat emèrit del TS aposta per deixar que els ciutadans vagin a votar l'1-O ja que, segons remarca, "el referèndum no s'ajusta a la legalitat autonòmica, espanyola ni internacional". "Es posin com es posin, o passi el que passi, el referèndum no té validesa en l'àmbit de la comunitat internacional", afegeix. 

Per solucionar la situació, creu que la recepta passa per la política i per obrir la reforma de la Constitució, que qualifica "d'indispensable". "Ja sigui a través del retoc de la Llei de referèndum o de la Constitució s'ha de permetre votar, però ha de ser amb moltes condicions, limitacions i compromisos per les dues bandes, que s'han d'asseure a parlar", sentencia.