El president de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC), Jordi Sànchez, el president d’Òmnium Cultural, Jordi Cuixart, i el coordinador de la comissió de mobilitzacions de l’ANC, Oriol Codina, han presentat aquest dimarts les línies mestres de la mobilització per al proper 11 de setembre.

Com a novetat respecte dels darrers dos anys, aquest cop la Diada serà descentralitzada. Les mobilitzacions se situaran en cinc punts diferents del territori, que seran Barcelona (al passeig de Sant Joan), Tarragona (a la Rambla Nova), Lleida (a la riba del riu Segre), Berga (al passeig de la Pau) i Salt (al passeig dels Països Catalans), i formaran un total de 44 trams en què els assistents ja poden inscriure's.

Els ponents han insistit que la mobilització d’enguany no serà centralitzada a Barcelona per exhibir "la unitat de l’independentisme" ja que, asseguren, “es mou pel mateix objectiu”. De fet, l’acte, que començarà com cada any a les 17h14, serà simultani en tots els punts de mobilització, de manera que mostrarà, diuen els organitzadors, “un país sencer en moviment” i preparat per “culminar el procés”. El lema de la mobilització d'enguany és "a punt", per mostrar el convenciment que el país ja està preparat per a la República Catalana.

Jordi Sànchez ha fet una crida a la unitat i s’ha mostrat “convençut” que la ciutadania tornarà a sortir al carrer. "Serà la Diada en què per primer cop hi ha majoria al Parlament per completar el mandat democràtic”, ha afirmat el president de l’ANC, a més d'afegir que "en aquest moment tenim les institucions que fa anys volíem tenir”, per tal de completar "l’objectiu comú".

Els organitzadors també han cridat a la mobilització a tots aquells partits, representants polítics i ciutadans que, tot i no compartir l’objectiu de la independència, sí que creuen que el procés s’ha de resoldre “democràticament”. En aquest sentit, Jordi Cuixart ha posat èmfasi en el sentit social que, assegura, té la independència de Catalunya, que no és en “una fi”, sinó una sortida.

El president d’Òmnium, a més, també s'ha referit a la qüestió de confiança a què s’enfrontarà el president Carles Puigdemont el proper setembre, que creu que "se superarà" i servirà per a “rellançar el procés”. 

La Via Lliure de 2015

L’any passat la Diada va marcar l’inici de la campanya electoral per a les eleccions plebiscitàries del 27 de setembre. La Via Lliure de 2015 va aplegar 1,4 milions de persones, segons fonts de la Guàrdia Urbana, que es van concentrar a l’Avinguda Meridiana de Barcelona per reclamar una República Catalana que s’hauria de construir rere eixos com la solidaritat, la democràcia o el benestar social, entre d’altres. Cada eix era un tram de la Via, que va acabar a les portes del Parlament de Catalunya.

La V de 2014

El 2014 la Diada va concentrar les reivindicacions en el dret a decidir i, més en concret, en la consulta que s’havia de celebrar el 9 de novembre d’aquell any. L’Avinguda Diagonal i la Gran Via de Barcelona van emplenar-se fins a la seva cruïlla, la Plaça de les Glòries, formant una V d’11 quilòmetres, banyada en els colors de la senyera gràcies a la vestimenta vermella i groga dels assistents. Segons la Guàrdia Urbana, amb 1,8 milions d’assistents, la del 2014 va ser la Diada més nombrosa des que es va engegar el Procés el 2012.

Via Catalana de 2013

Inspirats en la Cadena Bàltica que Estònia, Letònia i Lituània van fer l’any 1989, a Catalunya es va escenificar la Via Catalana que va unir de les mans els participants des del municipi d’El Pertús, a la Catalunya Nord, fins a Vinaròs, al País Valencià. 1,6 milions de persones, segons la conselleria d'Interior i les guàrdies urbanes, van reclamar la independència de Catalunya formant una línia groga de 700 quilòmetres.

“Catalunya, nou estat d’Europa”, l’any 2012

Amb aquest lema va tenir lloc l’11 de setembre de 2012 la manifestació que va marcar l’inici del procés independentista i que, per tant, va capgirar el panorama polític català fins a dia d’avui. L’acabada de fundar ANC va ser per primer cop la convocant d’aquesta manifestació, que va reunir al centre de Barcelona un milió i mig de manifestants segons fonts policials, més que en la concentració del 10 de juliol de 2010, en aquell moment per protestar contra la sentència de l’Estatut.