Miquel Buch (Premià de Mar, 1975), alcalde de Premià de Mar i president de l'Associació de Municipis de Catalunya (ACM), forma part de la fornada d'alcaldes joves que reclamen protagonisme en el debat que viu Convergència i en la seva futura direcció. Es descriu com un optimista de mena, un postguardiolista, algú que quan als 19 anys li van diagnosticar esclerosi múltiple va decidir, com ell mateix confessa, que se n’havia de sortir tot sol i pensar més en avui que en el demà.

Artur Mas en l’últim consell nacional va insistir a demanar cares noves a Convergència. Qui són aquestes cares noves de CDC?
No ho sé definir. Tenim gent que fa poc temps que està ocupant un càrrec però, com que està a primera línia, sembla que no és cara nova. Aquest no val? Jo que em dedico a la política local fa 16 anys, sóc cara nova o no?

On és la ratlla, doncs?
És molt subjectiu. El president Mas va fer un relleu substancial, canviant gent que al segle passat havia estat al capdavant de conselleries. Però a ningú se li escapa que tots anem millorant amb el pas del temps, fruit de l'experiència. Per tant, cares noves? Sí. Però posar la línia és molt subjectiu.

És important una certa renovació. No crec que vulgui dir que tot ha de ser nou

Vostè és una cara nova?
Depèn de com es miri. És important transmetre a la ciutadania que hi ha hagut una certa renovació. Ara, que això vulgui dir que tot el que hi ha d’haver ha de ser nou..., crec que no. L’èxit ha de ser una bona combinació: Gent amb ganes de pedalar molt fort i gent amb certa experiència.

Germà Gordó i Jordi Turull entrarien en aquest ventall?
Entenc la preocupació dels periodistes per saber qui ha de ser o qui es postula. Jo, que amb Turull i un grup de gent estem plantejant-nos debats sobre el futur de CDC, avui per avui no ens hem plantejat el qui. Ens plantegem el com, el què, el perquè... El qui, ja vindrà.

De moment, però, el que més sembla preocupar d'aquest debat són els noms...
Des dels mitjans.

I al partit no?
Hem fet un Torn Obert, una enquesta que cap partit té el valor de fer. M’ha agradat molt el coratge de CDC de preguntar a la gent com veuen el partit i com el voldrien. Jo estic assaborint un moment històric dins Convergència. Tenim oportunitat de redefinir-la, modernitzar-la i acostar-la més a la ciutadania. Un cop hàgim decidit això, ja definirem qui ha d’estar al capdavant. El que és important és que això no ha de formar part ni de colletes ni de collotes, sinó que ha de ser un equip de gent de la confluència, que continuï fent el que ha fet Convergència.

Jo em decanto per construir una nova eina a CDC

I què ha de fer?
Personalment, crec que el debat dreta-esquerra forma part del segle passat. La ciutadania és molt més selectiva, defensa el repartiment de la riquesa per afavorir els més vulnerables i la igualtat d'oportunitats, però també demana premi a l’esforç de cadascú. On se situa això? A la dreta? A l’esquerra? La gent vol serveis, que tots funcionin, tenir dret a decidir sobre molts temes com ensenyament...

I per aconseguir-ho, què ha de fer CDC, dissoldre’s o renovar-se?
El dia 21 es decidirà [en una votació de la militància]. Jo ara em decanto més aviat per construir una nova eina.

És a dir, dissoldre CDC?
Sí. Jo estic molt orgullós del que hem fet aquests anys, i la ciutadania ens ha donat suport. Però, de tant en tant, és bo parar i replantejar. Hem comès errors. Cal analitzar-los, veure el perquè i no tornar-los a cometre.

El problema per al nom de Convergència és l'alternativa

I s'ha de mantenir el nom?
El problema és l’alternativa. Convergència té moltes connotacions que resumeixen molt bé el que representem. Ara, potser podem trobar alguna alternativa millor i ens ho acabarem plantejant. No ho dono per tancat.

Vostè ha donat suport públicament a Francesc Homs en les primàries de CDC enfront de Sílvia Requena. També Artur Mas i Carles Puigdemont, entre d’altres. Hi ha veus dins del partit que no acaben d’entendre-ho.
Què hem de fer? Amb Requena i Homs som amics, però em fan triar entre un i altre. Es barregen candidatures, models,... i jo em quedo amb Homs. Sóc dels que defensa el debat d’idees a cara descoberta.

Quin paper ha de tenir Artur Mas en el futur de CDC?
El que ell vulgui, indiscutiblement. El partit té la gran sort de tenir dos grans lideratges, el del president Mas i el del president Puigdemont. En funció de com es vegi, Mas pot fer la proposta de voler participar d’una manera més executiva, o més institucional. La que sigui.

No em crec que l’IRPF sigui la primera diferència que hem tingut amb ERC en aquests mesos de Govern

I Carles Puigdemont?
Continuar liderant el Govern en aquesta transició i construcció d’estructures d’Estat. Li toca afrontar un govern amb dos partits, amb dues centralitats molt diferents, i fer que el país continuï tirant endavant.

I a aquest govern format per dos partits li veu la solidesa necessària després de diferències com la que s'ha vist aquesta setmana arran de l'IRPF?
Jo governo a Premià de Mar amb el PSC i també hi tinc diferències. Cadascú a casa seva també té diferències, amb la parella i els fills. Algunes s’exterioritzen i altres no. Jo no em crec que l’IFPF sigui la primera diferència que hem tingut en aquests mesos de Govern. Segur que n’hi ha hagut més. És una cosa que ja s’acabarà solucionant.

El que fem és tan important, que el 'tenim pressa' hauria de deixar pas al 'fem les coses bé'

D’aquí a 15 mesos, desconnexió?
L’avantatge que dóna ser alcalde durant uns quants anys és que saps que no pots posar dates. Hi ha la llei de Murphy o el que sigui, que acostuma a impedir-ho. La meva experiència em diu que posar dates no és el més aconsellable. Jo hauria parlat de primer o segon semestre. Hem de tenir clar que el que estem fent és una cosa tan important, que el tenim pressa hauria de deixar pas al fem les coses bé. No em vindrà de dos dies. El que em preocupa molt més és que fem les coses bé.

Els ajuntaments tenen un paper important amb les mocions de suport a la resolució del 9-N. Fins a on arribaran per aguantar aquest desafiament?
Fins a on la voluntat democràtica digui. Si els plens dels ajuntaments decideixen fer una cosa, la farem. Un dels moments més bonics i més històrics d’aquests anys, va ser els alcaldes travessant la plaça Sant Jaume. Havia passat només dos cops a la història, per la Mancomunitat i el primer Estatut. Això va passar perquè els alcaldes i alcaldesses en els seus plens van donar suport al dret a decidir. I allà ho vam explicar. Per tant, els ajuntaments farem el que democràticament el ple acabi decidint. Podem tenir molta més legitimitat democràtica que no pas un ministre, que l’ha escollit un president.

Als alcaldes a CDC se’ns tindrà més en compte. Som els que realment estem en contacte amb la ciutadania

A CDC també s’està veient el paper dels alcaldes?
Convergència ha fet una renovació molt important, amb Mas al capdavant, per renovar un planter d’alcaldes i alcaldesses que ara, després de diferents governs, tenim una experiència que podem aportar. No tenim afany de protagonisme. Però sembla ser que se’ns tindrà més en compte. Fantàstic, perquè som els que realment estem en contacte amb la ciutadania.

I vostè personalment, dins aquesta nova Convergència que és el que vol fer?
Jo amb Jordi Turull, Neus Munté, David Bonvehí, i un munt de gent més hem trobat un espai de confluència d'idees, representem coses diferents, però ens hem trobat i veiem les coses amb molts punts de coincidència. El que va sorgir entre pocs cada cop va creixent i veiem que aquest partit té moltes possibilitats i estem disposats a canviar-lo. A partir d’aquí, com acabarà sent i quin dorsal tindrà cadascú és una cosa que avui per avui no ens preocupa.

Citi'm algú que no estigui disposat a jugar a crear una cosa nova i desacomplexada; amb ganes de fer des del partit volem fer en gran el país

Però està disposat a jugar?
Citi’m una persona que no estigui disposada a jugar a crear una cosa nova, agosarada, trencadora, desacomplexada, amb ganes de fer des del partit el que volem fer en gran és el país. És difícil trobar algú que no. És un repte.

Que li passarà a CDC si no fa bé aquest procés?
Tenim el dret a equivocar-nos. Si decidim unes coses en un congrés que amb el temps veiem que no acaben de ser així, les haurem de canviar. El que hem de fer és ser prou hàbils com per representar la societat catalana, saber interpretar prou ràpid per estar al costat de la gent.

Sabrà interpretar el debat sobre la desobediència?
Quan calgui, quan es posi realment en dubte la democràcia i la llibertat de la gent. Però no per fer una bandera. El 9-N va ser un exercici de desobediència amb la llei que tenim. I nosaltres som els que van anar al TSJC per haver posat les urnes. Per tant, si algú ens pregunta qui som, som aquests, els que vam posar el 9-N. Vol dir que vam desobeir? Vam desobeir. El pas ja el vam fer. Però no ho farem cada dia. Quina autoritat moral tinc jo de demanar a la gent que pagui les multes i els impostos quan em salto la llei constantment? El dia que es posi en qüestió una cosa tan important com la llibertat i la democràcia, aquell dia, desobeiré.

El cas Pujol va ser un cop dur. Es va fer el que es va poder. El que es va pensar que era el millor

Ara que està a punt de dissoldre's CDC és quan els dóna per reivindicar-la...
És que ens sentim orgullosos. És veritat que hem viscut episodis dolents. Però malparlar del meu partit? No. Per què? Que un regidor un dia posi la mà a la caixa no vol dir els 9.142 regidors de Catalunya siguin lladres.

Convergència no ha sabut respondre amb prou agilitat?
Si no ho hem fet prou bé n’haurem d’aprendre. El que va passar amb el president Pujol va ser un cop dur. Es va fer el que es va poder. El que es va pensar que era el millor. A toro passat és molt fàcil. Però viure aquell moment d’una manera tan intensa com es va fer... Que algú amb el temps digui no ho heu fet bé. Nosaltres tenim dret a equivocar-nos. Si cal que internament tinguem un reglament de conducta molt més dur, fem-ho. Jo sóc optimista de mena.