Xavier García Albiol (Badalona, 8 de desembre 1967) rep l’equip d'El Nacional al seu despatx del Parlament de Catalunya. Cordial i proper en el tracte, Albiol s’expressa amb la tranquil·litat de qui sap que només pot guanyar. Ha acceptat dirigir el Partit Popular de Catalunya en un dels moments més complicats de la seva història. Albiol, però, està convençut que aquest és un projecte amb futur: “Si no pensés que tenim possibilitats de créixer, no hauria assumit el repte. Sé que és difícil, però que hi ha una oportunitat”.

Un dels trets característics d’Albiol és la contundència en el fons però sobretot en les formes. Parla amb la seguretat de qui ha aconseguit el títol, sense pretensions, però sumant partit a partit. “Vinc de Badalona on sempre que m’he presentat a les eleccions com a cap de llista he millorat resultats”, recorda. Fins ara, la realitat l’avala. La seva llista va ser la més votada a les municipals del 2015 i va millorar els resultats respecte al 2011: 4.000 vots més, tot passant d’un 33% a un 34,5% de suport de l’electorat. Tot i així, l’aliança dels partits d’esquerres el va desplaçar de l’alcaldia a l’oposició. Un moviment que el va indignar profundament i no va fer cap esforç per dissimular-ho. Així és ell. 

Orígens

Albiol es va afiliar al PP de Badalona el 1989. Un any després es convertia en el president de l’agrupació local i aconseguia l’acta de regidor; el primer del PP al consistori municipal. Fill d’una perruquera catalana i d’un dels tants immigrants que es van instal·lar a Badalona provinents d’Almeria, va estudiar a l’escola de la ciutat, El Badalonès, i la seva alçada (2,01 metres) li va obrir les portes de les categories inferiors del Joventut de Badalona. Va començar Dret però mai va acabar la carrera. Està casat i és pare de bessons. Enamorat del mar i la seva ciutat, explica que necessita anar al gimnàs habitualment. “Ara ja no puc fer-ho al migdia i hi vaig quan puc. Aprofitant que aquests dies de Setmana Santa l’activitat política frena, hi he pogut anar cada dia. Em fa mal tot però em sento millor”, comenta mentre camina pels passadissos del Parlament. El bàsquet el continua fascinant, però apunta que ha tingut alguna lesió i que amb l’edat ha hagut d’assumir que “no se la pot jugar” per un partit de costellada.

Jugar fort

L’ambició a la qual ha renunciat a la pista, la projecta ara sobre la nova faceta de coordinador general del PP a Catalunya. Un càrrec creat ad hoc pel partit per assegurar que el traspàs de poders entre Alícia Sánchez-Camacho i Albiol no genera turbulències. Sánchez-Camacho continua essent la presidenta del PP i Albiol ho és de facto, fins que els militants el ratifiquin ja com a president al Congrés que s’hauria de celebrar aquest any. Albiol i el seu equip neguen que el traspàs de poders hagi generat cap tensió. El badaloní concentra els esforços a reforçar el lideratge a dins el partit i això també passa per guanyar credibilitat fora. “Jo estic en política per jugar de davanter, no de defensa. És el que vaig fer en política municipal i el que faré en política catalana”, adverteix.    

Els seus rivals polítics li retreuen que no té fons; ell replica onejant la bandera de la gestió com alcalde de Badalona. El cert és que es va guanyar la confiança i el vot de veïns que no són votants objectius del PP. A l'altra cara de la moneda, però, hi ha un extens assortit de discursos i intervencions incendiàries, segons Albiol mal interpretats, al voltant del tema de la immigració. El 2015, el seu lema de campanya a les municipals –"Netejant Badalona"– va atiar el debat públic. Sempre ha rebutjat que el titllin de xenòfob, però sí que puntualitza que la immigració irregular és un focus de problemes. 

Sense filtres     

Ser un polític irreverent en les formes, més que en el fons, li genera problemes? “Quan un diu el que pensa, la immensa majoria de la gent t’ho agraeix però és cert que també et patrocina algun disgust”, contesta un Albiol a qui la pregunta li arrenca un somriure còmplice. Assegura que els seus estirabots no agafen per sorpresa ni a Rajoy ni als companys de partit a Catalunya, “ells ja sabien com era quan van decidir fer-me costat”. Tot i així, recorda l’enganxada amb el ministre Luis de Guindos arran de la trobada amb Oriol Junqueras a l’aeroport de Barcelona. “Tinc el meu estil i em genera problemes, però també és cert que jo vull el millor per al PP de Catalunya i mentre en sigui el responsable, actuaré en conseqüència”, assegura. “Puc matisar la meva actitud, però no puc canviar. Sóc així”.