El líder del PP a Catalunya, Xavier García Albiol, defensa en aquesta entrevista a El Nacional que una de les conseqüències del bloqueig institucional entre Catalunya i Madrid és que l'Estat ha renunciat a Catalunya. Per aquest motiu, Albiol exigeix al proper Govern d'Espanya que recuperi la seva presència a Catalunya. Aquesta demanda arriba quan el Govern de la Generalitat avança, presumptament, cap a la desconnexió seguint el full de ruta per construir la futura república catalana. El de Badalona també afirma que el Partit Popular de Catalunya serà el millor aliat de la Generalitat quan es tracti de defensar els interessos dels catalans a Madrid. Això sí, sempre i quan el Govern renunciï al projecte independentista. En aquest sentit demana al president Carles Puigdemont que faci un esforç per obrir el diàleg amb Madrid. En clau de política espanyola, considera que és injust demanar a Mariano Rajoy que faci un pas al costat i retreu a Pedro Sánchez que la seva ofuscació per ser president hagi segrestat la legislatura espanyola i a Rivera que no sigui de fiar. 

Acaba de coincidir amb el president Puigdemont i amb Mariano Rajoy a l’homenatge a les víctimes de Germanwings. Una trobada que arriba després d’una nova topada entre el Govern i la Moncloa per l’accident d’autocar a Freginals. Creu que el malestar de Madrid està justificat? Si vostè hagués estat el president Puigdemont, no li hauria semblat oportú rebre Matteo Renzi?
Segurament jo hauria rebut el primer ministre italià. No tinc tan clar si l’hauria acompanyat al llarg de tota la visita, tractant-se també d’una visita privada. A banda de les circumstàncies concretes que es poden encaixar millor o pitjor, jo aposto pel diàleg. La Generalitat ha de ser capaç de trencar aquest bloqueig institucional amb el Govern d’Espanya. Aquesta actitud no ajuda a resoldre els problemes que tenim a Catalunya i, per tant, demanaria al president de la Generalitat que canviï els seus plantejaments i que aposti pel diàleg i per asseure’s a parlar amb el president del Govern central.

Segurament jo hauria rebut el primer ministre italià. No tinc tan clar si l’hauria acompanyat al llarg de tota la visita

Com és la seva relació amb el president Puigdemont?
El diàleg amb el president de la Generalitat és correcte. Tinc una bona relació, ja la tenia abans. Quan ens vam reunir, més enllà de les evidents discrepàncies, va quedar clar que jo estava absolutament obert a abordar qualsevol qüestió.

De totes maneres continuem en aquesta situació de bloqueig. Vostè ara ha iniciat aquesta etapa de lideratge del PP a Catalunya, quina estratègia té pensada per frenar el projecte independentista? Fins ara els seus predecessors han apostat per l’immobilisme i la mà dura, zero concessions i el resultat ha estat nefast: han perdut suport electoral i tenim un Govern que té com a projecte de legislatura la desconnexió. 
Entre el Govern i el PP a Catalunya, no hi ha més confrontació a banda de la política. Les relacions institucionals són correctes i les desitjables. A partir d’aquí, jo no aspiro a convertir-me en l’aturador de res. Aspiro a presentar un projecte que sigui capaç d’atreure a persones que des de la transversalitat social es puguin sentir identificades amb la feina que estem desenvolupant.

Algun dels nostres missatges s'ha interpretat erròniament com una agressió a Catalunya 

I per on passa això? Ara mateix el PP és com un malalt crític a la UCI. Vostè ha de tenir clar a qui vol dirigir-se...
A totes aquelles persones que se sentin espanyoles i catalanes i que la seva prioritat no sigui el debat nacional, sinó que el debat sigui com Catalunya pot tirar endavant des del punt de vista econòmic. A Catalunya el PP no té un problema de posicionament. El nostre gran dèficit ha estat la incapacitat de poder explicar bé el que nosaltres defensem per a Catalunya. En alguns casos per errors propis, en d’altres per pressions mediàtiques.

Però qui no s’explica bé: el PP estatal o el PP català?
El debat no és aquest. En moltes ocasions ens hem trobat que algun dels nostres missatges s'ha interpretat com una agressió a Catalunya. A vegades ha estat error nostre, però en la immensa majoria de casos el malentès ha estat provocat pels nostres rivals. Jo crec que hem de tenir l’habilitat aquí i a Madrid, de fer entendre a la població que això no és així.

L'Estat ha desaparegut de Catalunya. El proper govern d'Espanya ha de recuperar el seu lloc

Als independentistes també?
Hi ha un independentista de sentiment a qui difícilment se’l pot convèncer. Després hi ha aquella persona que arran de la crisi i a causa d'algun missatge agressiu en determinat context en contra del que representa Espanya, s’ha deixat seduir. Per això és necessari que l’Estat recuperi la seva presència a Catalunya. Un dels grans problemes que hem tingut arran d’aquesta desconnexió del sentiment de pertinença a Espanya, ha estat que Espanya com a Estat ha anat desapareixent a Catalunya. Els nostres rivals ho han sabut aprofitar. No em refereixo només a la dimensió político-administrativa. També cultural, esportiva, mediàtica... És una feina que, necessàriament, ha de fer el proper govern d’Espanya. Jo hi insistiré, perquè per mi és una prioritat.

Catalunya va captar el 2015, 4.783 milions en inversió estrangera, la xifra més alta des del 2010. Aquesta dada topa amb una de les seves premisses que és que el procés sobiranista perjudica l’economia catalana. 
Els episodis polítics que estem vivint a Catalunya, no generen confiança entre els inversors. Això no treu que la societat catalana és una societat molt dinàmica i, malgrat la crisi institucional i política que es viu a Catalunya, és capaç de seguir produint i generar riquesa. Això ens ha permès ser el motor d’Espanya. De què no seríem capaços en una situació política estable? Seria espectacular.

Jo sóc el primer que defensa un millor model de finançament per a Catalunya

Sí, però som una regió rica que no arriba a final de mes! Què ens passa?
Els responsables polítics de Catalunya s’haurien de preguntar per què passa això. Segur que Catalunya mereix un millor model de finançament i jo sóc el primer que el defensa i ho reclamo. En aquest aspecte, la Generalitat té en mi el seu primer aliat. Ara bé, sempre i quan aquest nou model no sigui un instrument per seguir avançant cap a la república independent.

Però no van tard? El conseller Antoni Castells ja s’esbatussava en la seva època amb Andalusia per aconseguir un millor finançament i vostès deien que ni parlar-ne...
Jo el que dic ara és que, canviant criteris, anirem necessàriament cap a un model més just. Però no pots plantejar demandes que impliquin més recursos quan la situació econòmica és propera a la fallida, perquè és insolidari. És el que va fer Artur Mas quan va anar a Madrid el 2012.

Demanar a Rajoy que faci un pas al costat és injust; Mas es va amagar per a no donar la cara

A Espanya es viu una situació d’interinatge polític com va passar a Catalunya. Aquí el president Mas va fer un pas al costat. Rajoy hauria de fer el mateix?
Plantejar-li a Mariano Rajoy que faci un pas al costat és tremendament injust. Hi ha una diferència abismal entre Rajoy i Mas. Mas es va presentar amagat en el número 4, per a no donar la cara. A una persona que ha guanyat les eleccions de manera clara, no toca fer-li determinades peticions. Rajoy prendrà la decisió que ell cregui oportuna i tindrà el suport del PP de Catalunya.

Per què a Espanya costa tant plantejar un govern de gran coalició?
Hi ha dos factors. La gran dificultat està en l’ofuscació de Pedro Sánchez per ser president. El PSOE té un candidat molt poc madur amb molt poc sentit d’Estat que a l’únic que aspira és a la seva supervivència política. I segon, jo crec que ens falta cultura democràtica. Encara hem d’avançar en alguns aspectes que són propis de països amb democràcies consolidades.

Com veu el paper del líder de Ciutadans, Albert Rivera?
Sembla que ha sabut jugar les nul·les possibilitats d’influència política que tenia després de les eleccions i està fent una bona precampanya de cara a les eleccions. Però tot aquest procés ha evidenciat que Rivera no és una persona fiable. En campanya ha dit una cosa i després n’ha fet una altra.

Vol dir que hi haurà eleccions el 26 de juny?
Si hagués de fer una juguesca, apostaria que els socialistes mantindran la seva posició de bloqueig institucional i que anirem a una nova campanya electoral. 

Amb Rita Barberà tinc 'el corazón partido'

Un dels principals llasts del PP és la corrupció. És partidari de demanar a Rita Barberà que faci un pas al costat?
En el cas de Rita Barberà tinc el corazón partido. Crec que ha estat la millor alcaldessa que ha tingut València i en aquests moments no té cap imputació judicial. Això no treu, però, que la situació que s’està vivint la perjudica a ella i al partit. El partit ja li ha dit públicament i privadament el que correspon. Jo el que espero és que ella, que estima el PP i València, prengui una decisió. No mereix acabar la seva carrera política així.

Vostè es presentarà a la presidència del Partit Popular de Catalunya?
Sí. M’agradaria que anéssim a un congrés amb la fórmula “un militant, un vot”.

Primàries?
No necessàriament. Opto perquè tots els militants que s’inscriguin puguin votar. És el que toca en un moment on hi ha una àmplia demanda de participació ciutadana. És el model que crec que és millor per al PP de Catalunya. Jo he seguit les primàries dels socialistes i he vist com s’ha coaccionat a militants que es volien presentar a les primàries perquè no ho fessin. I això mentre públicament defensaven la participació de tots els militants. No hi crec. Primàries és un terme que està pervertit; aposto per congressos oberts on els militants puguin escollir en llibertat.

Aposto per un congrés on tots els militants puguin dir la seva: un militant, un vot 

En clau d’estratègia, en què és millor Ciutadans que vostès per esgarrapar-los tants vots i per haver-los desplaçat com a primera força unionista al Parlament?
Les mesures que ha pres el Govern espanyol per treure’ns de la crisi ens han passat factura. El tema corrupció a escala general també ens ha castigat. En aquest context, Ciutadans ha tingut l’habilitat de fer veure que defensa millor els interessos d’aquells qui se senten catalans i espanyols. Però a l’hora de la veritat ha estat el contrari. Durant la passada legislatura, qui va portar la iniciativa amb propostes per defensar una Catalunya forta dins Espanya érem nosaltres i qui s’apuntava el trumfo era Ciutadans. 

Si les properes eleccions són en clau plebiscitària, apostaria per un bloc a l’estil ‘Junts pel No’ amb Ciutadans?
No. Som realitats diferents. Ciutadans és un partit que estem veient com vira cap a posicions més còmodes i properes a la política que defensa el PSC que no pas nosaltres. Això no treu que crec que és necessari que tant Ciutadans com el PSC com el PP siguem capaços de posar-nos d’acord. Jo ho he intentat i el PSC s’hi ha negat i C’s també.

Obrim la porta a tots aquells militants d’Unió que creguin en el nostre projecte

Hi hauria la possibilitat de veure alguna forma de coalició amb Unió Democràtica en un futur?
En aquests termes no ho veig, però obrim la porta a tots aquells militants d’Unió que creguin en el nostre projecte. Un dels meus objectius és que les persones que fins ara han confiat en Unió, ho facin ara en el PP. Però no només d’Unió, també del PSC i C’s.