Entre trons, Donald Trump avança cap a la seva investidura presidencial que tindrà lloc dijous amb una advertència implícita també per a Europa: "Cuideu les classes mitjanes". No es pot confiar en els discursos apaivagadors. Els EUA han perdut 5 milions de llocs de treball en el sector de les manufactures, l'empara per excel·lència de la classe mitjana baixa americana, des de l'any 2000. Què passarà quan la intel·ligència artificial es carregui en els propers anys la classe mitjana alta? Aquestes són les preguntes dominants avui i que van més enllà de les picabaralles polítiques i del mateix àmbit nord-americà, que és un bon exemple per a altres països.

El 1980, treballaven als Estats Units 20 milions de treballadors en les manufactures, que inclouen sectors tan diversos com la metal·lúrgia, la farmàcia, la química, la indústria alimentària, l'electrònica, els mobles, el tèxtil, o els materials de transport, entre d'altres. El 2016, tan sols hi treballen 12 milions. L'any 2000 va començar a formar-se la frontera entre el món tradicional i el nou.

Avui, la vella ocupació ha estat substituïda per la nova. La majoria del creixement de llocs de treball que hi ha als EUA són cuidadors de nens, de vells o de malalts, cuiners, cambrers, administratius o venedors de petits comerços. Compte, amb tot el respecte envers aquestes ocupacions, en tot això hi ha diferències substancials, començant pels ingressos. El salari actual en les manufactures és de 20,17 dòlars, tres vegades més que el salari mínim.

Aparentment, el Govern d'Obama i la Reserva Federal poden dir que hi ha plena ocupació als EUA (el 4,7% d'atur), però no és el mateix. D'aquí prové la indignació dels votants americans.

La desaparició de l'ocupació en les manufactures se sol atribuir a dues raons: a la globalització o bé a la introducció de nova tecnologia que substitueix els treballadors.

Als EUA, la indústria representa el 20,7% del PIB. A la Xina, el 43%, més del doble, en bona part a causa del transvasament d'activitats. La mitjana és del 31% en termes globals. A Espanya, és del 22,4%, segons dades del 2014 del Banc Mundial i l'OCDE. A França, és del 19,6% del PIB, i el premi Nobel d'economia establert a Tolosa, Jean Tirolé, recomana als seus compatriotes que ho deixin córrer, que busquin altres vies.

Pel que fa a la segona raó del canvi radical, The Wall Street Journal deia fa poc que "l'altra cara de l'auge tecnològic és la baixa creació de llocs de treball als EUA". "La bretxa, recalca, entre el que va prometre l'auge tecnològic i el que ha produït és una altra font de descontentament". La raó és que la contractació en els sectors de computadores i semiconductors es va esfondrar després que la producció de hardware es va mudar dels Estats Units". I afegeix The Wall Street Jounal: "Després de créixer en la dècada dels 90, l'ocupació total d'empreses computadores i electròniques es va reduir d'1,87 milions el 2001 a 1,03 milions l'agost del 2016, segons dades del Departament de Treball."

Es podria pensar que l'aportació del sector tecnològic es va produir abans per l'augment de la productivitat en l'economia que per la via de l'ocupació. Doncs bé, el que habitualment s'anomena "productivitat total dels factors", en la qual entra la innovació, va assolir el seu punt màxim del 3,4% en els anys 50. "La mitjana de la dècada actual és un patètic 0,5%", assenyala l'economista Greg Ip.

I llavors? Doncs que encara pot ser més complicat en la pròxima ronda tecnològica que arribarà en els propers anys, quan la intel·ligència artificial dinamiti el treball qualificat, i posi fi a l'ascensor i la mobilitat social. O sigui, l'estancament laboral per a la majoria.

Tot això està fent que es vulgui donar, injectant part dels bilions de dòlars que es mantenen al marge del circuit econòmic, un nou impuls a les manufactures sense considerada ja sagrada aquella dita: "El que és bo per a General Motors és bo per als Estats Units". La idea que les empreses s'han de cuidar no només del medi ambient sinó també dels seus propis països d'origen comença a entrar en l'agenda segle XXI.