La UE i la zona euro tenen al davant un feixuc mes de setembre. Riscos polítics i econòmics, que s'entrecreuen, formen un escenari dominat per l'"europessimisme". Els mercats poden trencar la temptació de mantenir l'statu quo accelerant la sortida de capitals.

Dilluns passat, Angela Merkel, Matteo Renzi i François Hollande es van trobar en un portaavions a l'illa de Ventotene (Itàlia) per anunciar la voluntat de donar "un nou impuls" a la cohesió europea després de la sortida del Regne Unit i mostrar, com va dir el dirigent italià, que "Europa no està acabada".

La reunió mediterrània va servir de prolegomen a una sèrie de consultes per preparar la cimera extraordinària europea de Bratislava del 16 de setembre.

El temari d'aquesta cita està sobrecarregat de qüestions difícils. En primer lloc, la qüestió de la seguretat i la defensa. Els atacs terroristes són una amenaça permanent, sobre la qual s'ha de discutir si s'ha de prendre com un forat negre a què només ens podem acostumar o què, i al seu torn, la manera de combatre'l unint forces. En matèria de defensa, Ucraïna ha enviat aquest mes senyals d'alarma sobre moviments militars russos, tenint en compte, a més, que els EUA busquen descomprometre's en qüestions de seguretat alienes.

El problema dels emigrants s'ha complicat després del cop fallit de juliol a Turquia

El problema dels emigrants, ja per si mateix espinós i font de conflictes entre els mateixos membres de la UE (com s'ha vist en el Brèxit), s'ha complicat després del cop fallit de juliol a Turquia, que està portant el Govern d'Erdogan a una línia islamista i nacionalista inquietant. Les tensions han augmentat i els dirigents europeus busquen una alternativa.

Els països bàltics estan inquiets sobre els plans de Putin i l'estratègia de l'OTAN. El grup dels quatre països de Visegrad, Polònia, Txèquia, Hongria i Eslovàquia estan en contra de les polítiques en favor dels refugiats i reclamen un millor control de les fronteres. Al seu torn, adverteixen que qualsevol intent de reformular una Unió Europea a dues velocitats o qualsevol altra fórmula que els condemni a un segon pla, pot acabar en una desintegració.

Tot aquest cúmul de tibantors i dificultats polítiques estan descoratjant les inversions en afegir-se a un tebi creixement econòmic de la zona, uns guanys deslluïts de les empreses i a un sistema financer fràgil.

Els mercats borsaris europeus han patit sortides de capital durant 28 setmanes consecutives per valor de 90.000 milions de dòlars

Els mercats borsaris europeus han patit sortides de capital durant 28 setmanes consecutives per valor de 90.000 milions de dòlars, segons la firma de seguiment de fons EPFR Global.

Davant d'aquesta situació, França i Itàlia es mostren a favor de més despesa pública i un avanç en la línia de més federalisme. Alemanya és contrària a nous augments dels deutes públics i defensa una Unió que presenti "resultats", o dit amb les seves paraules, "una millor Europa".

Espanya no està jugant gairebé cap paper malgrat la seva bona situació econòmica a causa de l'atzucac polític

En aquestes controvèrsies, Espanya no està jugant gairebé cap paper malgrat la seva bona situació econòmica a causa de l'atzucac polític. Però la situació del nucli dur tampoc no és gens clara. Renzi s'enfronta a un referèndum sobre la Constitució italiana, al resultat del qual ha vinculat el seu futur polític. França, embolicada en un estat de neguit elevat, té eleccions el 2017; igual com Alemanya, on Merkel pateix un desgast no a causa dels refugiats. Per tot això, es deduiria que davant d'aquest quadre general el més probable seria un manteniment de l'statu quo.

Però això no és tan fàcil avui. "Si la incertesa política es manté elevada, les accions europees podrien caure un 15%", indica el grup Allianz. El càstig a les accions podria anar acompanyat al del deute i la moneda.

Benoît Coeure, del consell del BCE, que representa Mario Draghi en les reunions de banquers centrals de Jackson Hole, ha dit que les reformes estructurals són ara imprescindibles i que d'elles depèn no només que la recuperació no descarrili, sinó el projecte europeu mateix. La política monetària comença a mostrar-se com a pólvora molla. I l'europessimisme amenaça. Els mercats poden obligar a fer un gir.