Ningú sap com acabarà l'artefacte aquest del procés (parafrasejant Ernest Maragall, que va etiquetar el tripartit d'aquesta manera). El que sí que ja sabem ara és que la nova Espanya té una oportunitat per aprofitar el forat que el procés ha fet a la muralla de l'Espanya podrida i destruir l'Antic Règim.

Per combatre els indepes, l'Antic Règim ha usat les clavegueres de l'Estat de la manera més barroera possible i la cosa ha acabat amb una guerra entre comissaris de policia llançant-se informació sensible. A hores d'ara desconeixem com acabarà la cosa, però la imatge és irrecuperable. Queda per la història un ministre de l'Interior conspirant amb un jutge anticorrupció a veure si poden inventarli filles secretes a Artur Mas, fabricant suposats comptes de Xavier Trias a Suïssa i buscant inexistents escàndols econòmics del germà d’Oriol Junqueras.

Per combatre els indepes, l'Antic Règim ha polititzat la justícia fins a nivells en què la imatge dels òrgans judicials de govern la venen als encants a pes.

Per combatre els indepes, l'Antic Règim va socialitzar la corrupció existent a Catalunya, de tal manera que van convertir tot el país és un immens femer corrupte que tothom coneixia i que l'enfangada societat catalana ha tolerat, animat i aplaudit.

I ara els torna el bumerang i quan el partit que governa Espanya se'ns apareix com un dels més corruptes d'Europa, amb una producció de casos per metre quadrat que ningú ha aconseguit igualar, resulta que la Catalunya del 3% és una broma al costat del Madrit (concepte) del II%, on el II és l'ordinal del Canal de Isabel. I multiplicat per infinit. Espanya roba als espanyols. I molt. Al ja famós Canal, però també en inversions en infraestructures condemnades a la fallida i per una economia basada en l'especulació, la requalificació, l'amiguisme i la comissió permanent fent el rotet a la llotja del Bernabéu.

L'anomenada “Espanya de la Transició” fa aigües. La crisi d'Estat és política, econòmica, policial i judicial. Amb un PP absolutament podrit. Amb un PSOE on l'aparell recorre als tòpics més tronats per intentar que Susana Díaz continuï controlant la barraca, no fos cas. Amb un Ciutadans que era la regeneració i que fa de folre i manilles d'un PP ja adjectivat anteriorment. I amb un Podemos a qui el “posturisme” de segons quins moments no l'ha afavorit gens i que ara mateix ja no sabem si puja o baixa.

I és en aquest escenari on l'Espanya del Nou Règim té l'oportunitat de canviar la situació, d'apartar aquesta caspa postfranquista que canta el "Cara al Sol" sense que passi res i de fer una revolució social, política i moral.

Són al 98. Són allà mateix. Aquella crisi la van resoldre fatal i la situació va anar tant a pitjor que encara ara la paguen. A veure si aquest cop aprofiten l'oportunitat i se'n surten. Perquè si no, Espanya seguirà robant als espanyols. I no  parlo només d'euros i de canals d'una tal Isabel.