Davant d'una realitat que no t’agrada, tens dues opcions: 1/ intentar entendre-la, acceptar la teva part de culpa i a partir d'aquí fer alguna cosa per canviar-la o millorar-la o 2/ negar-la i buscar excuses que la justifiquin i que t'espolsin qualsevol responsabilitat. L'unionisme oficial (radical) ha optat per afrontar el procés fent servir la segona opció.

O sigui, segons l'argument que fan servir polítics extremistes i mitjans de comunicació al seu servei, milions de catalans estan fins als nassos, no perquè tinguin cap motiu sinó perquè als uns els adoctrinen a les escoles (la canalla) i als altres els adoctrina TV3 (els grans). Per tant, segons aquest criteri, la part de la societat catalana que vol que hi hagi una consulta i votar que sí són uns imbècils incapaços de poder pensar per si mateixos. En canvi els que estan contra el referèndum o bé el defensen per poder votar no, tenen un pensament lliure que no està subjecte a cap manipulació.

I ara vostè potser es pregunta: “carai, quina manera més estranya de fer amics que té l'unionisme radical, no? Amb aquest discurs, precisament, el que fan és trencar ponts i allunyar postures”. Bé, és que aquest discurs no és per ser consumit aquí, ja que ens donen per perduts, sinó a Madrit (concepte). Serveix per fer-los creure que la societat catalana ha embogit i és la forma de desacreditar el moviment i deslegitimar-lo. No et reconec com a subjecte i, a més, et nego la capacitat de poder pensar per tu mateix. O sigui, t'anul·lo.

És el que va dir el fiscal general de l'Estat, José Manuel Maza (Mazinger per als amics): “els catalans estan abduïts”. És aquest unionisme radical que no fa ostatges. Qui no pensa com ells o no accepta ser com ells diuen que s'ha de ser és un ésser equivocat que és tan limitadet que manipulant-lo una miqueta pensa el que el Gran Germà vol que pensi.

Per cert, quan he escrit que a Madrit “ens donen per perduts” em refereixo que cada cop més gent d'allà, i no precisament de Podemos, et diu en privat que la situació és irreversible a mitjà termini. I això ens aboca a la gran imatge que estem veient aquests dies.

Alcaldes, mestres, bombers, estibadors, estudiants, agents rurals, advocats, pagesos, castellers, sindicalistes, investigadors, periodistes, juristes, gent de la cultura, bisbes i mossens, el Barça i diversos clubs de futbol i d'altres esports, tota mena de col·legis professionals i associacions, gent anònima que està disposada a passar la nit en una escola per garantir que es pugui votar, avis que demanen als néts que els consultin a internet on poder votar i que estan disposats a llevar-se a les 6 del matí si cal... Tothom unit i expressant en públic que vol votar. I que vol votar sí, no, en blanc o nul, però que vol poder decidir el que vol ser i no el que altres li diuen que ha de ser.

Doncs bé, quan una societat uneix gent tan variada per assolir un mateix objectiu, dir que aquesta societat està abduïda, manipulada o adoctrinada és una desqualificació total i absoluta. Per qui ho diu, esclar. Ho defineix molt bé la frase feta: tal faràs, tal trobaràs. Doncs això, si aquesta és la seva actitud, ja s'ho trobaran.