Aquest gran moment viscut fa uns dies a Huelva és la prova definitiva de l’afecte, simpatia i estima que molts espanyols senten per Catalunya i pels catalans. A partir d’ara, quan es vulgui parlar de l’Espanya unida en base a l’harmonia i el respecte, caldrà recuperar aquestes imatges històriques:

Fins ara la gran cançó d’amor dels catalans era el “Boig per tu”. Per sempre més, ara ho serà “A por ellos (oé)” que, de fet, és el mateix concepte.

Perquè, qui no ha pensat algun cop, veient la seva parella realitzant una tasca quotidiana per casa: “A per ella (oé)”, eing? Fregant plats, plantant un àloe vera o mentre canviava una bombeta fent equilibris sobre l’escala aquella que es mou molt, sobretot des que va desaparèixer la tapa de plàstic de la base d’una de les potes. I, què vol dir aquest “a per ella? (entenent “ella” com la parella). Doncs vol dir passió, excitació, desig, anhel, set de cos aliè, calor, agitació... I això, no és bonic? No vol dir que encara existeix una flama encesa? Doncs entre els espanyols de Huelva i els espanyols de Catalunya, aquesta passió no només genera guspires (per la pròpia passió compartida) sinó que cada dia que passa va a més fins al dia en què arribarà una eterna abraçada infinita i universal. I fraternal. 

Veient aquesta mostra d'amor incondicional, cap català de bé pot voler marxar d'aquesta Espanya acollidora i entranyable que vol establir llaços de concòrdia immortals i perennes.

Catalans que heu vist aquest vídeo (i, sobretot, l'heu sentit), quina prova més voleu que som un? No feu cas d’aquests colpistes nazis de merda (dit des del respecte més absolut, perquè sense violència es pot parlar de tot, un cop els haguem trencat la cara). No feu cas d’aquesta gentussa violenta que vol fracturar la societat catalana sembrant la llavor de l’odi. Margineu de les vostres vides els defensors de la divisió. Quedeu-vos al cantó de la sensatesa, la ponderació i la moderació. Agermanada.

Catalans de bé, defugiu els culpables de tot el que està passant! Perquè, mira que vivíem bé quan aquest 80% dels catalans (i les catalanes) que ara volen votar estaven calladets (i calladetes). Ha estat començar a demanar l’impossible i provocar la trencadissa. Sisplau, que torni aquella Barcelona cosmopolita i ciutadana del món que era una província simpàtica dins de la Catalunya entranyable dels “castellets”, el porró amb el tap amb barretina, la marededeu de Montserrat que la gires i neva i del pessebre amb un "caganet" de plàstic instal·lat en un riu fet de paper de plata. És inadmissible i no hi ha dret que un 80% dels catalans vulgui imposar a la majoria la dictadura de les urnes que fractura la convivència.

Perquè votar no és democràtic. Perquè gràcies a la Constitució existeix la Generalitat. Perquè mai havíeu tingut tanta autonomia com ara. I perquè Espanya és una realitat indissoluble des de fa 3 mil anys.

Per tant, cridem tot junts (i juntes): “¡A por ellos, oé!”...