Al principi de l'època de la gran psicosi per la seguretat aèria, els controls de l'aeroport de Son San Joan estaven plens d'ensaïmades requisades als padrins que tornaven de l'illa amb aquest preuat record. Excusa? El cabell d'àngel o la crema del farcit podien ser usats per fabricar explosius. Fins que un dia va imperar el sentit comú, les ensaïmades van deixar de ser considerades precursores de perilloses bombes i la gent va poder tornar de les Balears carregant amb les famoses caixes lligades amb el no menys famós cordillet.
L'agost del 2014, Libèria i Sierra Leone van patir un brot d’Ebola. Dos missioners espanyols que hi eren van morir infectats per aquest virus, després de ser repatriats. María Teresa Romero Santos, una de les auxiliars d'infermeria que els va atendre a l'hospital Carlos III de Madrid, es va contagiar accidentalment. La van ingressar amb un desplegament mai vist, van matar-li el gos (van dir que per si de cas, però encara avui ningú ha sabut explicar per què ho van fer realment) i a ella posteriorment la van donar per morta.
Doncs sort que no li van fer l'autòpsia perquè un mes i mig després, el 21 d'octubre, ja no tenia virus i poc dies després va tornar a casa seva. Sense virus i sense gos.
Ara ha arribat el coronavirus, que hem descobert que es diu així perquè vist al microscopi té forma de corona. M'estalvio comentaris al respecte perquè ja s'han fet tots els acudits possibles. I els mitjans de comunicació hem embogit. Esclar, un bon virus amb mil morts al tot el món, de moment, dóna molts clics i molta audiència. I és així com hem vist grans titulars del tipus: “El virus arriba a Espanya! Ja hi ha un cas a La Gomera!”. Doncs bé, dues cosetes sobre el tema: 1/ La Conselleria de Sanitat del Govern de Canàries ha dit aquest dilluns a la tarda que el senyor que van ingressar “no té cap simptomatologia” i 2/ Des del punt més al sud de la península, Tarifa, fins a La Gomera, i en línia recta, hi ha 1.700 km de distància. Des de Madrid 2.100 i des de A Coruña 2.500, que és la mateixa distància que hi ha entre aquesta ciutat gallega i Copenhagen. Efectivament, morirem tots, sí.
I parlant de morir. El passat 10 de gener un extremeny va morir de grip. A la pròpia Extremadura i de la grip normal, eh, de la de tota la vida. Va ser la primera víctima d'aquesta temporada anual de passa de grip. Vostè va veure algun titular? ¿I en va veure algun l'any passat, quan a Espanya van morir de grip 6.300 persones? S’imagina què passaria ara mateix si morissin 6.300 espanyols per coronavirus?
Estic dient que el coronavirus és una broma? No! Estic dient que la broma és com estem embogint tots amb el coronavirus i com estem perdent el seny, el senderi i la racionalitat. I estic dient que la psicosi relacionada amb el virus i el Mobile és de segle XIV quan la pesta negra assolava Europa. Esclar que cal tenir unes mínimes mesures preventives, però d'aquí al degoteig d'empreses que van desertant hi va la mateixa distància que entre A Corunya i la capital danesa. I li diré més, el virus més probable que hi pot haver al Mobile és informàtic.
I a les empreses que no vénen, dues preguntes: 1/ Cap dels seus treballadors, ni un, farà cap viatge durant aquests dies a cap part del món per por al coronavirus? I 2/ Tenint en compte que és una fira de tecnologia punta, no poden fer els negocis usant els beneficis de la xarxa? M'estan dient que encara cal el contacte humà? Vaja, doncs és un gran descobriment... O és que amb l'excusa del congrés venien a menjar i, sobretot, a viure la nit, moment en que tothom sap que els coronavirus són més propensos a sortir a passejar.
No ens falta gaire per llegir el següent titular: “Frankfurt Germans Paco, que tenia previst instal·lar la seva food truck al centre de BCN per atendre els congressistes com es mereixen, anuncia que tampoc assistirà al Mobile per por al virus... i a quedar-se sense mostassa”.