El pacte de legislatura entre PP i Ciutadans em recorda una imatge que circulava l’altre dia pel Facebook del príncep hereu d’Aràbia Saudita en el seu iot, envoltat de noies de cames llargues i biquinis ajustats. Tot i que em vaig mirar la fotografia amb atenció no em va semblar que el príncep visqués aquella exhibició de carn tan saludable com un ultratge a la fe o que tingués intenció d’imposar el burquini al seu vaixell.
Amb el castellà passa una cosa semblant. Igual que el burquini a Occident, a Catalunya el castellà s’utilitza per escampar la por i per justificar actituds antidemocràtiques cada vegada que la lògica de la llibertat amenaça de trencar Espanya. L’objectiu del pacte entre PP i Ciutadans no és pressionar el PSOE perquè col·labori en la investidura de Rajoy, que ja tindria el cap tallat si no fos pel bloqueig que provoca la situació de Catalunya.
L’objectiu és preparar el terreny perquè el PSOE pugui tornar a plorar l’Espanya liberal que mai no ha tingut el coratge de defensar amb un mínim d'enteresa i dignitat. Del que es tracta és d’intentar convertir un problema polític de fàcil solució en un problema lingüístic, que permeti a les esquerres explotar els discursos de la fraternitat i la justícia sense haver de donar suport a un referèndum d’autodeterminació.
A Catalunya, la imposició del castellà sempre surt quan el talent i els arguments s’acaben. Ja es va utilitzar en el temps de les dictadures del segle XX i, després, per intentar tombar les majories absolutes de Pujol en els temps daurats de l'autonomisme. El fet que el PP i Ciutadans, que tenen una representació minoritària al Parlament i un sol ajuntament, pretenguin utilitzar l’Estat per carregar-se la immersió lingüística, deixa prou clar quin futur espera a Catalunya si no celebrem un referèndum.
L’objectiu és tornar a ficar Catalunya a l’habitació de la criada o a la caseta del gos. Catalunya només és acceptable dins la democràcia espanyola com una mena de mascota o de dona de fer feines –si pot ser discreta– que no exciti la xenofòbia castellana. Com que no ha estat possible d'acabar amb el català, ara l’Estat intenta reduir la catalanitat als límits mentals i culturals de la Inés Arrimadas, per regionalitzar-la com va fer Franco amb les sardanes. La qüestió és que la mare de la dirigent de Ciutadans no se senti estrangera quan visiti Catalunya.
Així, mentre el PP obre un espai al PSOE perquè pugui tornar a fer de policia bo, els diaris de Barcelona miren d’ajudar l'Ada Colau a crear un partit que sigui una rèplica del PSC actualitzada. Si Catalunya respon amb un Referèndum, i resisteix, obrirà una ferida en la dreta espanyola que l’esquerra podrà utilitzar per tornar la mòmia de Franco a la nevera. Si Catalunya s’acoquina, els robatoris de diners públics que han emergit els darrers anys seran una broma al costat de la corrupció moral que s’escamparà per tot l’Estat.
N’hi ha prou de veure l’evolució que han fet els joves que havien de regenerar la política quan han entrat en contacte amb el poder, i el cinisme i la covardia que gasten respecte a Catalunya, per veure que tornarem de pet al segle XIX. Els propers mesos veurem si la determinació que cal per celebrar un Referèndum s'alça d'entremig el fang, com si fos Silvester Stallone a Rambo II, o si el PP i Ciutadans acaben obligant a Catalunya a disfressar-se amb un burquini per no desentonar en el conjunt de l'Espanya.