¡Amb il·lusió! era el crit de guerra del personatge d’Artur Mas a Polònia. En els moments més durs del procés o el preprocés, Bruno Oro -i la resta del magnífic elenc de l’espai d’humor de referència de TV3- aixecaven la moral del personal sobiranista davant els embats de Madrid, i, sobretot, els autogols en porta pròpia. Mas ja no hi és, a la presidència -per raons sobradament conegudes- i el procés continua, però hi ha la sensació difusa que res no es mou, que una estranya calma absoluta regna sobre els dies i les hores de la travessia processista.

El que des de l’Estat i les seves terminals polítiques i mediàtiques, també les catalanes, es va qualificar al seu dia de “suflé”, crec que continua sent dur com una pedra. Però hi ha símptomes d’una certa fatiga en l’electorat sobiranista. El suport a la independència ha baixat en tres punts a l’enquesta del CEO (per comparació amb el 48% dels partits del sí el 27-S) i la coalició de JxSí (ara està de moda dir “la confluència”, per què deu ser) podria ser que no sumés majoria absoluta amb la CUP si es fessin ara noves eleccions. La qual cosa, si es materialitzés a les urnes seria el delenda est del procés sobiranista, per raons més que òbvies.

És cert que el mal moment de CDC, que continua sent el partit clau del procés, està passant factura a les expectatives de l’independentisme. I que ERC, en canvi (com detecta el sondeig del CEO pel que fa a les eleccions espanyoles), resisteix molt millor el mentrestant, aquest cert parèntesi que sembla haver-se obert en el procés i en l’escenari polític català en el seu conjunt, encara fortament connectat amb Madrid. Però el diagnòstic sobre el moment del sobiranisme ha d’anar una mica més enllà.

La incògnita és doble: tot el que (en els sondejos) perd CDC va a parar a ERC? És immune ERC, el seu potencial electorat, al creixement que detecta el CEO pel flanc de l’esquerra referendista, és a dir, dels ‘comuns’, que podrien rellevar C’s com a segona força al nou Parlament (suposant que CDC i ERC, ERC i CDC, continuessin embarcats en la nau de Jxsí, la qual cosa és molt suposar)?

És immune ERC al creixement a les enquestes de l'esquerra referendista, dels 'comuns'?

Silenci. Sobre l’horitzó es dibuixa una nova il·lusió: el referèndum. El referèndum que, se suposa, no permet que Pedro Sánchez pacti amb Pablo Iglesias. I que Pedro Sánchez li ha dit aquesta setmana a Carles Puigdemont en una reuniío certament inèdita que només podria servir per referendar una nova Constitució (federal) i un nou Estatut (federalitzat). El referèndum que, en la seva entrevista a El Nacional, Miquel Iceta prefereix que sigui a la quebequesa, és a dir, per continuar negociant... El referèndum  que serà la bandera d’Ada Colau en les eleccions catalanes que diu que s’haurien de celebrar d’aquí a 16 mesos. Ep: ¡Amb il·lusió!