L'era Trump ja ha començat a afectar els refugiats, segons informa el diari New York Times. El president Trump va dictar divendres una ordre tancant les fronteres dels Estats Units als refugiats durant 120 dies, i aquesta es va posar en vigor immediatament. Els refugiats que en aquells moments estaven volant cap a Nord-amèrica ja no van ser autoritzats a entrar al país i van ser detinguts als seus aeroports de destí. No se sap quants detinguts hi ha en total. L'aerolínia KLM ja ha vetat a alguns viatgers procedents de països musulmans dirigir-se als Estats Units.

Canadà i Escòcia s'ofereixen a acollir

Poc després, el primer ministre del Canadà, Justin Trudeau, s'ha ofert per acollir els refugiats que Trump no pensa acollir al seu país. Trudeau ha presentat el seu país en un tuit, com un destí tolerant amb totes les religions.

En els mateixos termes s'ha expressat la primer ministra escocesa, Nicola Sturgeon, que ha donat la benvinguda als refugiats també a Escòcia.

Contraofensiva legal

Els advocats d'alguns d'aquests refugiats ja han dipositat una petició d'habeas corpus i han demanat a la justícia que actuï contra unes disposicions que consideren il·legals, perquè els detinguts tenen visats i autoritzacions d'entrada legals. Alguns d'ells, fins i tot, havien col·laborat amb l'exèrcit nord-americà en la guerra de l'Iraq i se'ls havia concedit l'estatut de refugiat com a premi, però també com a mesura de prevenció per evitar represàlies de grups armats contraris als Estats Units.

Bloqueig a la immigració musulmana

El decret de Trump, per altra banda, impedeix l'entrada al país, per un període indefinit, de tots els refugiats sirians. A més a més, afecta també els simples immigrants. Bloqueja l'entrada per les fronteres nord-americanes, durant un període de 90 dies, de totes les persones procedents de nou països musulmans: Sudan, l'Iran, l'Iraq, Líbia, Somàlia, Síria i el Iemen. La nova disposició estableix una discriminació per motius religiosos que també és molt polèmica: dóna prioritat, per entrar als Estats Units, als cristians i als membres d'altres confessions minoritàries procedents dels països àrabs, pel davant dels musulmans. Hi ha diverses organitzacions de defensa dels drets humans que ja han anunciat que iniciaran accions legals contra aquest decret.