Els drets dels homosexuals, el terrorisme i el control de les armes. Tots tres temes tenen una gran influència en el debat polític als Estats Units, i tots ells s'uneixen també en la massacre d'Orlando, on van morir fins a 50 persones en un club homosexual dissabte a la nit. Per això, i més en un any electoral cap a la Casa Blanca, és essencial com els candidats afronten els atacs i com encaren el debat sorgit en les últimes hores al país.
En un primer moment, el candidat republicà Donald Trump es va mostrar contingut només qualificant-lo de "mal tiroteig". Hores més tard, a mesura que s'anaven sabent més coses sobre els atacs, Trump va passar a l'atac contra els seus contrincants demòcrates. En un missatge a les xarxes socials, Trump es va preguntar si Obama "finalment" utilitzaria la paraula "terrorisme islàmic radical", i va assegurar que si no ho feia, havia de "dimitir".
La resposta de la candidata demòcrata, Hillary Clinton, va ser radicalment diferent. Primer va fer un tuit on mostrava la seva preocupació per les víctimes. Hores més tard, però, també afrontava la tragèdia des d'una visió més política, explicant la seva posició sobre els tres grans temes que s'uneixen en la matança, alhora que es queixava de la utilització electoralista de les morts pel seu contrincant Donald Trump.
El que està clar és que tant un com l'altre tenen una visió molt diferent sobre aquests temes, i que tots dos intentaran agafar-ho des de la seva posició per apel·lar als seus votants, en un moment en què el país està molt commocionat pels fets.
Trump i la immigració
El candidat republicà ha marcat la campanya des de l'inici pels seus comentaris incendiaris, sobretot en termes d'immigració. Trump aposta per no deixar entrar immigrants al país, siguin refugiats, musulmans o llatins. El fet que l'autor dels atacs d'Orlando, Omar Mateen, fos una persona vinculada a Estat Islàmic i d'origen afganès, tot i que amb nacionalitat americana, reafirma la seva aposta.
També el fet que Mateen hagués estat investigat per l'FBI pels seus "possibles llaços amb terroristes", els anys 2013 i 2014, justament durant l'etapa d'Obama, però que, tot i així, no es pogués evitar la matança, també dóna ales a Trump per criticar els demòcrates. L'autor dels atacs va ser entrevistat en dues ocasions pels "comentaris incendiaris als seus companys de feina que van deixar entreveure els seus possibles llaços amb terroristes", segons fonts de l'FBI.
Clinton i el control d'armes
La posició de Clinton és radicalment diferent. El seu equip va emetre un comunicat ahir on tractava els tres temes de la tragèdia –drets dels homosexuals, terrorisme i control d'armes– des de la seva posició ideològica i la seva proposta electoral. De fet, Clinton ja havia centrat la seva campanya electoral en aquests temes. Després de la matança de l'any passat a Oregon, Clinton ja va detallar un pla per fer més durs els controls d'antecedents per comprar armes.
A més, la demòcrata aposta per enfortir els drets dels homosexuals, defensant la legalització dels casaments entre persones del mateix sexe i demanant diverses vegades que es posi fi a la discriminació amb els membres de la comunitat LGBT (lesbianes, gais, bisexuals i transsexuals).