Marcelo Odebrecht (a la foto) ha estat condemnat a 19 anys de presó al seu país, Brasil, per organitzar dins la seva constructora una potent màquina de subornar a gairebé tot Amèrica Llatina i alguns països de l'Àfrica. El departament d'"operacions estructurades" d'Odebrecht ha estat descrit pel Departament de Justícia dels Estats Units com un "sistema de suborn i extorsió sense igual", que va canalitzar gairebé 788 milions de dòlars a polítics i funcionaris d'una dotzena de països.

Els EUA, juntament amb les autoritats suïsses i brasileres, han imposat a la constructora Odebrecht sancions per valor de 3.500 milions de dòlars.

Aquest descobriment ha evidenciat que la corrupció amb complicitats polítiques és un mecanisme sistèmic en la majoria de països de la regió, més enllà de l'escandalosa implicació de la constructora brasilera, que segurament no està sola en aquest tràfic.

Una vegada que l'empori brasiler ha reconegut haver recorregut al suborn per guanyar licitacions públiques a diversos països llatinoamericans, correspon a aquests aclarir la destinació d'aquests fons amb què es van comprar voluntats polítiques, si no volen afegir a la corrupció el mal de la impunitat.

Incertes conseqüències

Fins ara, entre els països implicats, a més del Brasil, només Colòmbia ha actuat en aquesta direcció i ha revelat amb noms i cognoms a dos pretesos destinataris dels suborns d'Odebrecht, en arrestar l'exviceministre de Tranportes Gabriel García Morales i l'exsenador Otto Nicolás Bula Bula.

Marcelo Odebrecht és un dels molts executius de la seva empresa i de les principals constructores del país que han estat jutjats i condemnats per pagar suborns al Brasil, on també s'han depurat responsabilitats polítiques al mes alt nivell. El procés de "neteja" encara pot assolir incertes conseqüències.

En la resta de països llatinoamericans on opera Odebrecht queda per dilucidar la destinació dels suborns d'aquesta empresa, el seu abast polític, i si ha estat l'única empresa, nacional o estrangera, que ha incorregut en aquest delicte per guanyar licitacions o obtenir avantatges i favors.

Resulta simptomàtica la recent declaració de la vicepresidenta i cancellera panamenya, Isabel de Saint Malo, en afirmar que eren "un "secret a veus" els suborns d'Odebrecht al seu país, on l'empresa brasilera és la primera constructora per quantitat d'obres i volum d'inversió.

Les autoritats panamenyes no van obrir una investigació formal sobre aquests "secrets a veus" fins que el departament de Justícia dels Estats Units va revelar el passat 21 de desembre l'abast econòmic i els països de destinació dels suborns d'Odebrecht: 788 milions de dòlars entre Llatinoamèrica i l'Àfrica.

Durant els dos anys i mig de l'actual administració del president Juan Carlos Varela, Odebrecht ha guanyat dues licitacions a Panamà, la de la Línia 2 del metro, en associació amb l'espanyola FCC, i la construcció de 5.000 habitatges i restauració del centre històric a la ciutat de Colom.

Les dades revelades pels Estats Units, que Odebrecht ha assumit i pels quals ha acceptat pagar una multa d'al voltant de 3.500 milions de dòlars, esmenten textualment "funcionaris i mitjancers del Govern" com a destinataris dels suborns en qüestió.

Dotze països americans

Els principals països llatinoamericans implicats des d'almenys els 2003 fins a 2016, a més del Brasil, són Panamà, República Dominicana, Mèxic, Guatemala, Equador, Perú, Veneçuela, Colòmbia, Argentina i Guatemala.

A tots aquests països s'han obert investigacions, s'han anunciat mesurats sense concretar contra Odebrecht més enllà d'anunciar, en alguns casos, com en el Perú, que l'empresa ja no podrà participar en més licitacions, però la Justícia no ha imputat ningú, tret d'en el cas del Brasil i Colòmbia.

Per la forma aparentment escrupolosa i amb diverses instàncies de l'Estat implicades en la que es desenvolupen les licitacions en aquests països, és difícil acceptar que siguin una o dues persones en cada cas les destinatàries dels suborns capaços de decidir la concessió d'obres a una o una altra empresa.

També es fa difícil acceptar que Odebrecht sigui l'única empresa que ha pagat suborns o "coimas" per guanyar licitacions als països en què actua, o almenys fa vàlida la pregunta d'en quins casos i en quina mesura va oferir el suborn i quan els ho van exigir per endavant com a part d'un sistema imperant.

Empreses desaparegudes

Als Estats Units, on a Odebrecht se li ha aplicat l'Acta de Pràctiques Corruptes a l'estranger perquè opera en territori nord-americà, el cas està encara obert i el seu desenvolupament podria acabar revelant el nom de les presumptes persones i institucions que van rebre els suborns.

Els Estats Units van obrir aquest cas i va revelar els seus complexos i devastadors resultats amb una sorprenent celeritat quan Odebrecht va firmar a finals de l'any passat un acord de delació amb la Justícia del Brasil, consistent a acceptar la seva implicació en l'els suborns en aquest país i col·laborar per conèixer tot el seu abast.

Un dels propòsits de la multinacional brasilera en firmar aquest acord és aconseguir a preu milionari la llibertat en un judici de segona instància del seu propietari, Marcelo Odebrecht.

Des que als Estats Units va entrar en vigència l'Acta de Pràctiques Corruptes a l'estranger i les dures sancions que estableix, les empreses d'aquest país no guanyen -ni amb prou feines es presenten a concurs- gairebé cap licitació pública a Amèrica Llatina, en benefici d'altres empreses llatinoamericanes o europees.