Leo Messi i Cristiano Ronaldo tornaran a escriure un nou capítol d’una rivalitat que passarà a la història de l’esport. Els dos futbolistes s’han alternat les últimes vuit Pilotes d’Or. Tot i la permanent voluntat per enfrontar-los, sempre han portat la competència de manera sana, sense polèmica.

Els títols i els premis individuals acumulats serveixen per fer-se una idea de la dimensió dels dos futbolistes. El gran valor de Cristiano és la perseverança i, ser coetani de Messi, el seu handicap. Cristiano és actitud i Messi, aptitud. Amb aquesta frase es podrien simplificar les diferències entre un i l'altre. Un matís que haurien d’interioritzar seguidors i detractors per assimilar són dos jugadors de perfils diferents.

Leo Messi

Queda molt lluny el 24 d’agost de 2005. Aquell dia, Leo Messi, sense barba ni tatuatges, es va presentar en societat amb la samarreta del Barça. Era un Trofeu Joan Gamper contra la totpoderosa Juventus de Torí. La festa del Gamper es va convertir en la festa de Messi. Fabio Capello, entrenador dels italians, ja va avisar en roda de premsa: “Mai he vist un jugador com ell”. Messi tenia 18 anys i la seva exhibició va ser el preludi d’una carrera que molts ja consideren com la millor de la història.

Frank Rijkaard va ser el seu gran mentor. De la mà de l’entrenador holandès, Leo Messi va donar el salt al primer equip i en el seu primer any ja es va convertir en indiscutible. Una lesió el va apartar de jugar la final de la Champions a París (2006). La seva frustració a la graderia de l’Stade de France amagava el caràcter extremadament competitiu de l’argentí.

L’arribada de Pep Guardiola va catapultar Messi i el club. Amb el de Santpedor, el Barça va assolir la perfecció signant quatre temporades impecables, una d’elles perfecte, sumant els sis títols possibles. Amb el Pep, Messi es va convertir en el ‘10’ del Barça i se li van començar a caure els gols de les butxaques. Va abandonar la banda per convertir-se en 'fals 9’ i explotar tot el potencial que se li endevinava als camps d’entrenament, al costat del Camp Nou. 

Si Messi juga bé, el Barça guanya. Aquesta equació s’ha anat repetint durant les deu temporades que porta jugant amb el primer equip. En aquest període, Messi s’ha convertit, juntament amb Iniesta, en el jugador que ha aixecat més títols (29) en els 117 anys d’història del club. Una barbaritat per un futbolista de 29 anys i que es reinventa amb el pas dels partits.

Molts analistes supeditaven els èxits de Messi a mantenir la velocitat que el feia diferencial. La veritat és que l’argentí ha aconseguit unir una tècnica única amb un físic privilegiat. A dia d’avui, ningú s’atreveix a criticar-lo ni fixar-li un final. La seva aportació en un futbol modern on  prima el físic per sobre el talent no té precedents. Se’l compara amb els quatre grans (Maradona, Cruyff, Pelé i Di Stefano) però quan decideixi plegar, ningú es podrà comparar amb ell. 

Cristiano Ronaldo

“Agrado a qui li agrada el futbol”. La clau de l’èxit de Cristiano Ronaldo està en la seva autoestima. De petit, quan va començar a jugar al CF Andorinha, un modest club de l’illa de Madeira (Portugal), Ronaldo ja tenia clar que el seu objectiu era convertir-se en professional i, algun dia, en el millor futbolista del món.

El jove davanter que s’embrutava les botes als camps de sorra i feia gols amb facilitat no va trigar en cridar l’atenció de l’Sporting, un dels clubs més grans de Portugal. El noi tenia molt potencial però les primeres veus crítiques assenyalaven el seu físic, aleshores fràgil, com un aspecte per desconfiar. A Lisboa el club va invertir en una dels diamants del futbol base. El van ajudar a explotar i formar-se fins a traspassar-lo al Manchester United per 17,5 milions d’euros. A Anglaterra es va trobar amb una peça clau per entendre la seva carrera: Alex Ferguson.

Heretar el número ’7’ de David Beckham era posar-se pressió de manera innecessària. Però Cristiano ja ha demostrat que ningú pot superar el seu nivell d’autoexigència. La competició alimenta el seu caràcter guanyador i els gols són la benzina que el fan cordar-se les botes cada dia. Ronaldo va marxar de Manchester convertit en el gran ídol de l’United per 94 milions d’euros, un traspàs rècord fins el moment.

Madrid, Florentino Pérez i el Santiago Bernabéu l’esperaven. 80.000 persones van omplir l’estadi el dia de la seva presentació. Florentino fitxava, a cop de talonari, un antídot per contrarestar l’impacte de Messi. Al Reial Madrid, Cristiano es va convertir en un golejador. El pas de les temporades l’ha apropat a l’àrea i l’ha allunyat de la banda. Ronaldo és un depredador. Amb el Madrid ha aconseguit aixecar dues Champions en tres anys i s’ha convertit en el màxim golejador de la història del club en només set temporades. 

Els números han demostrat que el fitxatge de Ronaldo ha estat un encert. Tot i tenir 31 anys, el portuguès acaba de signar un nou contracte que el lligarà al club blanc fins al 2021. El seu físic, treballat al detall, el podria permetre seguir jugant fins als 41 anys i fer realitat així el seu desig. El gran èxit de la seva carrera, però, ha estat poder competir de tu a tu contra el talent de Messi.

La Pilota d’Or, que s’entrega el 13 de desembre, tornarà a generar debat independentment del guanyador. I el dubte etern seguirà sent sobre els aspectes que es tenen en compte a l’hora de votar: qualitat del jugador o títols en una temporada?