L'Atlètic de Madrid ha assaltat l'RCDE Stadium per 0 gols a 1 gràcies a un gol de Griezmann ben entrada la segona meitat del partit. Contràriament al que va passar a Leganés, l'Espanyol ha merescut la victòria però s'ha trobat amb un conjunt rocós que ha aprofitat l'única oportunitat clara que ha tingut.

Que la temporada de l’Espanyol està essent per emmarcar ho prova el fet que els blanc-i-blaus hagin jugat de tu a tu davant d’un dels millors equips a Europa. Solvència, valentia, caràcter i lluita; els de Quique han regalat a la segona millor entrada de la temporada al seu estadi tota una exhibició de bon joc i competitivitat que ha posat contra les cordes l’Atlètic de Madrid durant bona part del partit.

Pagar amb la mateixa moneda

Incòmodes. Els matalassers no han pogut imposar el seu ritme de joc i des de l’inici del partit s’han topat amb un conjunt sòlid que per moments els ha recordat a ells mateixos; els madrilenys han hagut d’enfrontar-se a una fotocòpia seva en termes d’intensitat i fermesa defensiva que de forma inevitable els ha sorprès. I amb la sorpresa, però també gràcies als 27.777 d’aficionats locals, els pericos han aprofitat per castigar una banda dreta molt desfigurada de l’equip de Simeone.

L’entrenador argentí, de fet, ho ha provat tot. Amb Giménez com a improvisat lateral dret com a conseqüència de les nombroses baixes del seu equip en aquesta demarcació, Koke, Saúl, Griezmann i Carrasco han arribat a aparèixer a la part ofensiva del carril, però cap d’ells s’hi ha acabat de sentir bé. I, sobretot durant els primers 45 minuts, l’Espanyol ha anat a fer mal allà on hi veia la sang. L’encert davant Oblak, però, ha estat una assignatura pendent, i de fet l’eslovè no ha hagut d’intervenir en cap ocasió abans de marxar al descans.

El que s’estava veient sobre la gespa trencava amb el guió al qual estava acostumat el públic espanyolista les últimes setmanes; lluny de les primeres meitats avorrides i planes que aquests es trobaven en el seu equip, avui han gaudit d’una versió dinàmica que per moments ha estat presumida però en d’altres ocasions no s’ha agradat tant i ha cercat una desimboltura sorprenent. No comptava amb ocasions, però l’Espanyol estava ocupant molt millor el terreny de joc.

Efervescència i tranquil·litat...

La represa no ha estat cap excepció a les que acostuma a lliurar l’equip blanc-i-blau i les bones notícies han arribat en forma de moltes més ocasions locals. L’empenta i la presència ofensiva amb què els de Quique Sánchez Flores surten després del descans ja és habitual i avui l’Atlètic no ha trobat resposta tot i intentar-ho. Thomas ha entrat al descans per ocupar la dolguda banda dreta matalassera però no ha aconseguit capgirar la situació.

Gameiro, pels visitants, i Leo Baptistao, heroi perico després del miraculós gol al camp del Leganés, han entrat quan restava mitja hora per al final del partit amb l’objectiu de canviar les coses en jugades puntuals. La forta sortida inicial de l’Espanyol s’ha anat diluint i, tot i haver merescut algun gol, el marcador reflectia el mateix marcador amb què s’ha iniciat el matx.

... Fins que apareix el de sempre

I a mesura que uns anaven decaient, els altres han començat a trobar-se més bé sobre la gespa i Diego López ha vist com els de Simeone rondaven molt més la seva porteria. Sense haver fet pràcticament res a nivell ofensiu, l’Atlètic de Madrid s’ha trobat als instants finals del partit amb la possibilitat d’acabar sumant els tres punts. I ho ha intentat.

Perdonar i acabar-ho pagant. El talent no perdona, en cap de les dues porteries: en una primera ocasió, Griezmann ha afusellat el porter de l’Espanyol amb un xut potent, mentre que posteriorment Oblak ha impedit que una gran jugada individual de Leo Baptistao acabés empatant el partit. Joc d’àrees. Els matalassers necessiten molt poc per fer mal i és molt difícil fer-li a ells, i els blanc-i-blaus ho han pagat.

Tot i que els locals ho han intentat fins al final, els madrilenys han fet gala de la seva solidesa a Cornellà i han pres els tres punts a l'Espanyol. Els catalans han fet una passada enrere en el seu objectiu europeu, però la imatge que l'equip ha mostrat no només ha estat a l'altura de les expectatives sinó que les ha superat. Toca seguir remant; si es fa així de bé, es pot seguir somiant.