El Girona no ha aconseguit contenir un Barça que segueix en estat de gràcia. Els blaugrana sumen la sisena victòria consecutiva, reafirmen la seva condició de líders i tornen a exhibir múscul en un partit sense precedents.

Més que futbol

El nou derbi català de Primera Divisió arribava impregnat per un clima reivindicatiu. La situació política a Catalunya ha possibilitat que Montilivi, durant uns minuts, es convertís en el megàfon de més de 13.000 persones. La presència de Carles Puigdemont a la llotja ha desfermat els crits d’independència. I en aquest escenari, entre estelades i banderes del ‘Sí’, han saltat a la gespa els jugadors dels dos equips.

Pablo Machín ha intentat interrompre el cercle virtuós del Barça amb canvis i situant Pablo Maffeo sobre Leo Messi en un marcatge individual per tot el camp. Decisió arriscada i poc freqüent en el futbol modern. Ernesto Valverde també movia peces. Aleix Vidal feia d’extrem, Ivan Rakitic de pivot i Javier Mascherano de central. Paulinho seguia de titular.

El partit tenia els rols definits abans de començar. La pilota pel Barça. El desgast pel Girona. Machín buscava explotar els espais i córrer al contracop. Però no ha pogut. Els blaugrana, a partir d’un Andrés Iniesta pletòric, han començat a monopolitzar la possessió i a trepitjar l’àrea rival.

El pes de l’escut del Barça contra la il·lusió del Girona. La mala sort ha desnivellat la balança. Aday ha desviat una centrada de Jordi Alba per superar Gorka Iraizoz, sense temps per a reaccionar. 0-1. Valverde, més enllà del resultat, semblava haver encertat, una altra vegada, amb la fórmula. Rakitic assumia els galons de Busquets i Messi seguia a la seva, lluitant i guanyant la seva guerra individual contra Maffeo.

Masses diferències

Fallar contra el Barça no és un bon negoci. El Girona ha tingut ocasions clares però l’alarmant falta de gol sembla un obstacle massa gran per sortejar. Ter Stegen ha desviat els xuts d’Olunga i Douglas Luiz. I així és impossible fer-li mal a un equip ha afrontat la segona part amb ganes d’enllestir la feina.

Aleix Vidal, amb una jugada individual i després d’una centrada d’esperó, ha provocat el 0-2, de Gorka. Una altra vegada en pròpia. El Girona no tenia sort i li tocava aguantar el xàfec, intentant un impossible amb més de 40 minuts per davant. Els de Machín, a fogonades, trepitjaven l’àrea del Barça però mai amb sensació de perill, com si el gol comencés a esdevenir un problema psicològic.

El Barça ha adormit el partit sense problemes, allargant les possessions i accelerant les jugades quan generava espais. L’entrada de Busquets ha accentuat la intenció d’un Valverde que ha trobat premi al contracop. Luis Suárez ha aprofitat una passada molt llarga per plantar-se sol a l’àrea del Girona. I en el dia que celebrava cent partits amb el Barça a la Lliga, Suárez ha fet el 0-3. Futbol directe enmig d’un entramat de passades.

El resultat era una llosa pel Girona, que esgotava els últims minuts perseguint ombres, intentant mantenir l’amor propi però els tres punts ja havien volat cap a Barcelona. Els de Valverde allarguen la ratxa, sumen la sisena victòria en sis partits de Lliga i segueixen com a líders en solitari de la Primera Divisió.